El cotxe és el mitjà de transport més utilitzat pels terrassencs per moure’s fora de la ciutat. I amb diferència. Gairebé set de cada deu egarencs opta per l’automòbil per als desplaçaments externs. Així es desprèn dels resultats de l’edició 2023-24 del DIBAròmetre, que inclou les enquestes relatives als 83 municipis de la província que tenen més de 10.000 habitants.
Un 69,6% dels terrassencs majors d’edat entrevistats entre finals de febrer i mitjan març d’enguany esmenta el cotxe a la pregunta “quin mitjà de transport fa servir més sovint en els desplaçaments que fa fora del municipi?”. De fet, aquest tipus de vehicle privat lidera les respostes a molta distància de la segona alternativa, el transport públic, que és l’opció escollida per un 25,9% dels enquestats.
La moto s’alça en tercera posició en el rànquing, amb només un 2,3% de les respostes. Els altres mitjans de transport són residuals: un 0,5% dels terrassencs diu que es desplaça caminant i un altre 0,2% respon que ho fa en bicicleta. Ningú menciona els patinets i ginys elèctrics, per bé que un 1,2% de les respostes s’anoten a la categoria “altres” i un 0,2% dels enquestats “no ho sap”.
L’estudi no ofereix informació sobre els motius de la tria. Tampoc en funció de la distància a recórrer. El que sí que detalla són els diversos resultats segons el gènere o el grup d’edat.
Així, l’opció majoritària, la del cotxe, ho és encara més entre els homes que no pas les dones. Segons l’enquesta de la Diputació, el percentatge d’homes terrassencs que utilitza l’automòbil s’eleva fins al 73,3%, mentre que en les dones aquesta xifra és del 66,2%. Així, hi ha una diferència de set punts percentuals entre un gènere i altre.
També hi ha molts més homes que no pas dones que van en moto: ells són un 4,2% i elles un 0,5%.
Amb el transport públic la situació és a la inversa. Hi ha més dones que s’hi desplacen que no pas homes i la diferència entre gèneres és de més d’onze punts. En concret, aquest és el mitjà de transport que fa servir més sovint en els desplaçaments que fa fora del municipi un 31,4% de les dones, per un 20,1% dels homes.
Extrems versus franges intermèdies
Pel que fa als resultats per edats, l’ús del transport públic destaca, d’una banda, entre els més joves, i de l’altra, entre els més grans. Ho fa, sobretot, en el grup d’entre 18 i 24 anys, amb un 41,5%, però també entre els 25 i els 34 anys i en els terrassencs de més de 65, amb un 32,2% en ambdós casos.
Per contra, en les franges intermèdies és on el cotxe supera la mitjana del 69,6%. És el mitjà preferit d’un 79,7% dels terrassencs entre 35 i 44 anys i el predilecte d’un 81,5% dels egarencs entre 45 i 54 anys.
Desplaçaments interns
I pel que fa als desplaçaments interns? Doncs segons el DIBAròmetre a Terrassa l’ús del cotxe també supera el del transport públic en els desplaçaments interns. El 27,2% dels enquestats respon que el mitjà que fa servir més sovint per moure’s dins del municipi és l’automòbil mentre que un 23,8% diu que ho fa en autobús, tren o taxi.
/ Nebridi Aróztegui
Ara bé, aquí l’opció majoritària és caminar. I és que un 40,6% dels enquestats assegura que es desplaça a peu per la ciutat.
Només un 1,8% dels enquestats afirma que es mou habitualment per Terrassa en patinet elèctric i un 1,3%, en bicicleta. Un 5,1% es desplaça en moto.
Millores en la xarxa de transport públic, principal condició per canviar
La Diputació de Barcelona ha preguntat també als terrassencs que opten pel cotxe o la moto com a principal mitjà de transport dins de la ciutat per les circumstàncies que s’haurien de donar per abandonar aquests mitjans de transport i la resposta més mencionada són les millores en la xarxa de transport públic, citades en un 40,3% dels casos. La baixada de preu d’aquesta modalitat de transport centra un 5,3% de les respostes, i els canvis en l’aparcament, un 3,8%. Alguns egarencs enquestats (2,4%) també demanen millores per anar en bicicleta o patinet. Ara bé, un 7,5% assegura que necessita el cotxe per la feina i un 3,2% pel lloc on viu. Un 2,4% comenta que només canviaria si tingués una situació personal diferent.
