Van ser molt més que unes vacances. Dues viatgeres molt aventureres, la terrassenca Marina Cadalso i la sabadellenca Marina Domingo, entre el setembre del 2021 i el juliol del 2022 van viure “l’experiència de les nostres vides, una d’aquelles que t’omplen el cor per sempre, i que encara a hores d’ara se’ns posen els ulls plorosos de l’emoció de pensar-hi”. Durant aquests mesos, van estar viatjant per Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia.
Un total de 256 dies “increïbles” que recordaran tota la vida. “Vam tornar amb la motxilla plena de records i de persones que ens emportem per sempre. Recomanem al 1000 % a tothom que pugui viure aquesta experiència que ho faci, encara que sigui una vegada a la vida”, afirmen.
“Era un somni que teníem des que ens vam conèixer. La Covid ens ho va fer posposar. Però vam deixar les nostres feines i ens hi vam llançar de cap”, expliquen.
Tenien un pressupost limitat, però per allargar el viatge van recórrer a fer voluntariat a diferents llocs, especialment a Costa Rica, però també a Colòmbia. Van aprofitar per fer “intercanvis culturals” i van poder viure a cases d’altres persones i “compartir experiències amb ells i també fer turisme amb ells. Vam poder conèixer de molt a prop el més local, la cultura i la gent de cada lloc. Encara seguim en contacte amb moltes d’aquestes famílies”.
Els records s’amunteguen per a ambdues, però intenten destacar el que més els va impactar. De Costa Rica els va fascinar la cascada de La Fortuna. “Ho tenim gravat a la retina”, així com els parcs naturals, que són “els més espectaculars que hem vist mai. És una prioritat per al país i els tenen molt ben cuidats”.
Puerto Viejo al cor
Continuant a Costa Rica, durant un mes i mig es van estar a Puerto Viejo, que els va “robar el cor”, tant que duen literalment tatuat el nom d’aquest poblet caribeny.
Un dels països que més les va sorprendre va ser Colòmbia. “La qualitat humana de la gent és impressionant”. També l’Equador va ser “tot un descobriment” i destaquen els dies que van passar a Cuyabeno, a la zona de l’Amazònia. Del Perú en destaquen les muntanyes de la “Cordillera Blanca” que hi ha al nord del país, molt poc turístic. Van pujar al Laguna 69, una muntanya de 4.604 metres. Malgrat el mal d’altura, va valdre la pena”. Més cap al sud van anar sentint més la cultura inca del Perú, on van pujar al Machupicchu, un lloc amb una màgia que les va deixar “sense paraules”. Els paisatges i la gent els van robar el cor i van convertir el viatge en el viatge de les seves vides.
