Que Terrassa es projecta al món és un mantra que es repeteix i que sovint es confirma en els espais més insospitats. Fa cinc anys, un reportatge de Josep Maria Riera a Diari de Terrassa feia un recorregut pel topònim de Terrassa a diferents indrets dels Estats Units. Aquest estiu, a 7.000 quilòmetres de la ciutat, la sorpresa és a la llegendària ciutat de Jhiva (Uzbekistan), històric en clau de la ruta de la seda.
El restaurant Terrassa, ple de turistes, a la ciutat emmurallada de Jhiva
Dins la ciutat emmurallada, entre madrasses i mesquites, el nom de Terrassa apareix al capdamunt d’un dels edificis terrosos, banyats per la sorra del desert. És el Restaurant Terrassa, un emblemàtic local de la zona on es pot prendre una cervesa freda o menjar un “Plov” o un “Samsa”, els típics plats de la zona.
El seu propietari ha volgut europeïtzar el nom del seu negoci batejant el local amb la denominació de la seva terrassa i, d’aquesta manera, ha situat el topònim de la ciutat al bell mig d’una fortalesa protegida del segle XVIII.
El local, de tres plantes, disposa d’una terrassa al capdamunt on llueix el nom de la ciutat: Terrassa, i a sota Restaurant. El topònim es repeteix a la porta d’accés al local.
Vista del restaurant que porta el topònim de Terrassa, al bell mig de la ciutat de les mil i una nits / Miquel Salas
Al bell mig de l’Àsia Central, trobar el nom de Terrassa et pot fer sentir per un segon com a casa. Els vallesans que visiten Uzbekistan i recorren l’antiga Ruta de la Seda (Jhiva, Bujara i Samarkanda), es veuen sorpresos per una terminologia familiar, per un concepte que els crida a acostar-se per un moment i comprovar que no és un miratge. Efectivament, els uzbeks juguen amb el llenguatge com tothom i vet aquí que, de manera insospitada, Terrassa s’ha guanyat un lloc a la ciutat de les mil i una nits.
