Conversem amb Álex Gallardo (26 anys) sobre l’estat de la neteja de Terrassa, des de la seva mirada a peu de canó. Com a peó d’Eco-Equip, les seves tasques principals són d’escombraire. Sense dubte, l’abandonament de mobles en qualsevol racó és una de les principals conductes incíviques que ell percep, així com llançar burilles i paquets de tabac buits a terra.
Com vas acabar treballant en aquest sector? Per pura casualitat. El meu pare va començar a treballar allà i em va dir que m’apuntés a la borsa de treball. Ara ja porto sis anys. En tinc 26.
Creus que Terrassa és una ciutat neta? Bé, encara falta molt per poder dir que Terrassa és una ciutat neta. Però nosaltres fem tot el possible perquè sigui així.
I què li falta, doncs? Potser una mica d’ambdues parts. Falta més personal, però també falta més mà dura amb la gent incívica.
La gent, ho podria ser més? Clar, sempre es pot millorar, per part de la meva empresa i per part de la gent.
Llavors, la gent de Terrassa és neta? Sí, la gran majoria és cívica, és neta. Van pel carrer et veuen i et feliciten. La gent fa bé la seva feina, però no sempre passa ni ho fa tothom.
Quines són les conductes incíviques que més es repeteixen? Deixar mobles on no toca, llançar la brossa al terra…
Què és el que més escombres al terra? Sobre tot burilles i paquets de tabac buits, papers de tot tipus… Això és el més habitual.
Comentaves que hi ha gent que et felicita. Potser de vegades no es dona tant de reconeixement al servei de neteja com tocaria?T’has trobat mai que t’hagin desprestigiat la teva feina? La veritat és que no. La major part t’ho agraeix.
Què és el més dur de la teva feina? Les inclemències del temps: el fred, la calor, la pluja…
I els horaris? Són bons o una mica intempestius? La veritat és que són bons. L’únic que passa és que si hi ha 35 graus, has de seguir treballant, malgrat que sigui amb precaució. I si plou, també has de continuar.
En el cas de calor: Quines mesures de prevenció preneu a l’estiu? Sobretot, beure aigua. També portar gorra, posar-se crema de sol. I en la mesura del possible, buscar espais d’ombra.
/ LLUÍS CLOTET
Tornant a l’incivisme, què li demanaries a les persones incíviques? Doncs el típic: que pensin que el que llences a la via pública, després algú l’ha de recollir. I el tema dels mobles és molt clar: si has de llençar mobles, telefona a Eco-Equip, que et costa dos minuts. Llavors el deixes on t’indiquen i després passa a buscar-lo un camió. I així no es passa una setmana en un lloc que no pertoca.
“Trucar a Eco-Equip per avisar que llancaràs un moble no costa més que dos minuts”
Destaques molt el tema dels mobles? És que de vegades pot fer molta nosa. Pot ser que no hi pugui passar un cotxet de nadó, per la vorera.
Com actueu? Jo com a peó, aviso el meu capataç. I ell, al personal que es dedica.
Què és el més complicat de treballar a l’estiu? Sobretot la calor, és el pitjor. Mira que la feina és més agradable: hi ha menys gent, menys trànsit de cotxes, menys brutícia… El gran problema és la calor.
Et molesta fer feina a l’agost? Jo m’agafo les vacances al setembre… I crec que ho prefereixo! Així coincideixo amb la meva parella. No em suposa cap problema. Però hi ha companys pels quals treballar juliol o agost és un problema.
Què penses de la teva professió? A mi m’agrada molt la meva feina. Et cansa, t’hi has de dedicar… Però m’agrada. De totes maneres, es podria dir que es una feina dura.
“M’agrada molt la meva feina. És cansada i és una feina dura. Però em sento realitzat”
T’hi veus en el futur, en el sector de la neteja? Estic satisfet, tinc bons companys, bons horaris i em sento realitzat.
Com t’organitzes cada dia? Cada dia és diferent. Cada matí que hi arribo, tinc diferents tasques que m’assignen.
I el que més fas és…? Bàsicament escombrar.
