L’egarenc Marc Malgosa, la Judith, la seva esposa, i una parella amiga de tota la vida, el Jordi i la Beth, l’estiu de 1990, van triar Suïssa com a destí. Feia poc que les dues parelles s’havien casat i era com la primera experiència “amb la plena llibertat que tant anhelàvem els joves que no ens podíem emancipar fins que et casaves”, comenta. Dit i fet. Van agafar “una tenda de campanya, vam omplir les motxilles i cotxe amunt cap al cor dels Alps”.
Interlaken, “una bellíssima ciutat situada a l’Oberland Bernès, entre els llacs de Thun i de Brienz”, va ser el destí. No tenien reserva i, per tant, es van haver de conformar “amb una petita parcel·la en un dels molts càmpings que hi ha a aquell lloc”. “L’objectiu era fixar la base aquí, i des d’aquí moure’ns en vehicle per aquest petit país muntanyós”, apunta.
Els van sorprendre algunes coses d’allà que encara s’havien de millorar aquí, com per exemple que “el terra de les ciutats i camins era absolutament net i no hi havia papers, ni burilles de cigarreta” o que “els vehicles respectaven escrupolosament els límits de velocitat establerts”. “Uns costums que encara avui trobem a faltar, encara que no amb tanta freqüència”, assegura.
Va ser un viatge “meravellós” i encara recorden el desplaçament cap a Grindelwald per agafar el cremallera i pujar a la Jungfrau, les meravelloses cascades de Lauterbrunnen o veure ossos a Berna. També van quedar gravades a la memòria les postes de sol en els ponts de fusta plegats de flors de mil colors a Lucerna o quan van degustar la famosa raclette de Gruyères al Mont Pilatus. El Jet d’Eau de Ginebra, el famós poblet de Gstaad i, fins i tot, les cascades del Rin al nord del país també van ser visites memorables.
Una mena de mite
Aquest viatge es va convertir en una mena de mite per als fills de les dues parelles i, per aquest motiu, l’any 2022, “ens van proposar de tornar a repetir aquell viatge, però aquest cop amb ells de convidats” i, de nou, tots cap a Suïssa. “Vam decidir llogar dues autocaravanes i mirar de repetir el viatge per tots aquells racons que tan bons records ens van deixar. Els nostres propis fills es van encarregar de dissenyar el recorregut”, manifesta.
“El viatge va tornar a ser meravellós, no només pels llocs on ens despertàvem, també pel grup ben avingut que érem, onze en total. Vam visitar fins i tot altres indrets propers, com ara Chamonix, amb la imatge del Montblanc sempre a la vista, Lausana o Annecy, també poblacions molt boniques”. Les estones jugant a cartes o xerrant o les sobretaules, sense gens de pressa, tampoc les obliden.
