L’Aaron Baras és el coordinador de la piscina de Vallparadís. És socorrista des de l’any 2017 i avui ens parla de la seva experiència com a professional.
Per què ets socorrista?
Bé, vaig decidir ser socorrista perquè vaig nedo des de tota la vida, era una cosa que volia fer, i com que no sabia molt bé què fer amb el meu futur, em vaig iniciar en això, en el socorrisme. Ara sóc el coordinador de les piscines de Vallparadís. Treballo aquí durant les temporades d’estiu.
Com és la jornada laboral d’un socorrista?
La jornada comença a les 10.30 hores. Aquí, a Terrassa, parem a les 14.20. Pitem fora de l’aigua i, després tenim el segon torn que és de les 15.30 hores fins a les 19.10 hores. Tenim quatre horetes de vigilar a la torre tranquil·lament i fem rotacions cada hora.
En aquest mateix sentit, quines són les teves funcions principals?
Com t’he comentat abans, sóc el coordinador, però també sóc socorrista. Així doncs, coordino l’equip de socorristes i sóc el responsable de la instal·lació i de les persones que treballen aquí, també el personal de seguretat. Pel que fa a la tasca de socorrista, cal tenir en compte que, aquí, a Vallparadís, tenim una auxiliar d’infermeria que fa totes les cures, però a les piscines municipals, el socorrista també és l’encarregat de dur a terme els primers auxilis i fer cures. També cal recordar que el socorrista no és el pare del teu fill. No està per a vigilar als nens. Molta gent fa el comentari de ‘posa’t aquí, al costat del socorrista que ell ja et vigila i et cuida”. No, no. Aquesta idea no està bé.
Creus que a feina dels socorristes sovint està infravalorada?
Es veu això, que els socorristes no fan res, que estan tirats en una torre així “de risas”, però en realitat té molt valor la feina del socorrista. La gent no és conscient del perill que hi ha a una piscina o a una platja. És important perquè, a banda de vigilar, estudiem els tipus de comportament de les persones i si neda bé o no o si té algun problema. Hem d’estar molt atents, perquè aquí, a Vallparadís, cada socorrista té la responsabilitat de vigilar unes 200 persones.
En quins moments o situacions s’ha de prestar una major atenció?
Jo diria que sempre hem de tenir atenció. Els pitjors moments són quan tenim més seguretat. És a dir, quan no hi ha ningú a la piscina o quan hi ha molt pocs usuaris. Llavors és quan et relaxes i penses que no ha de passar res, i és quan passa. En canvi, en moments com els esplais, sols estar més atent.
Amb la calor i el cansament, mantenir l’atenció pot resultar complicat en alguns moments. ?
Aquí hi ha set socorristes, anem rotant. Els socorristes podem anar descansant una mica. Si no ho fem, passa com als estudis, que es fan classes d’una hora, però els nens perden la concentració després de quaranta minuts. És important poder estar concentrat, perquè treballar no és només estar assegur a la torre, sinó baixar-ne, fer dinàmica, fer preventius a la gent, preguntar als nens on estan els pares, assegurar-se que no estiguin sols, etcètera. Jo, per exemple, per no desconcentrar-me procuro parlar amb la gent, fer preventius, baixar de la torre i caminar una mica. Si cal, pots parlar amb el company perquè et cobreixi i entres a l’aigua un minut per refrescar-te i tornar més activat.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
T’has trobat mai amb el cas d’un ofegament a la piscina. Com s’ha d’actuar? Quin és el protocol a seguir?
Aquí, a Vallparadís, m’he trobat amb casos d’ofegament. S’ha de seguir un protocol. Si el socorrista detecta que una persona s’ofega, s’ha de llançar a la piscina. Normalment, xiula amb el xiulet per avisar i sinó, s’avisa per walkie que el socorrista s’ha llançat. Llavors s’activa el protocol. Els socorristes veuen com està més o menys la víctima i, en cas d’haver-se ofegat i, si la víctima no respon, engeguem maniobres d’RCP. També hem de trucar al 112, és molt important. Sempre hem de trucar al 112. De fet, aquest any, hem tingut un “susto” així. Aquí, a Vallparadís, més o menys ens passa nou vegades per temporada diria.
T’has trobat alguna vegada amb algun cas d’insolació?
És més comú del que sembla i en té gent de totes les edats. Hi ha gent que és menys conscient que d’altra i hi ha persones que són més propenses a tenir un cop de calor. En aquests casos, li hem de donar aigua, s’ha d’hidratar. Portem a la persona a la infermeria, que hi tenim aire acondicionat. Li hem de baixar la temperatura, i si no és possible, també hauriem de trucar al 112 per portar-la a un centre hospitalari per fer proves. A banda, hem de tenir compte les possibles cremades.
Finalment, quines recomanacions donaries a les persones que vulguin banyar-se a la pisicina o a la platja amb seguretat?
En el cas d’una insolació i per al perill que pot suposar el sol, és important posar-se crema de mica en mica i hidratar-se molt. Si només vols vindre a prendre el sol, és millor passar per la dutxa, remullar-te bé i quedar fresquet. També és recomanable anar en algun moment a l’ombra, no és bo estar-se quatre hores sota el sol. A més, sempre s’ha de seguir la normativa de la piscina, i també de les platges. S’ha de fer cas dels socorristes o el personal de la instal·lació i seguir el consell del personal de seguretat. És com tot, no? Hi ha gent que diu que la normativa només és per molestar a la gent, perquè no s’ho passi bé. Però no. Hi ha una normativa perquè ja han passat coses i es vol evitar que tornin a passar. Un exemple de coses que no s’han de fer és deixar els nens sols dins de l’aigua.
