Cork és una ciutat d’Irlanda que no és gaire comú que algú la triï com a destí turístic. Ho admet el terrassenc Santi Rius, consultor de màrqueting digital, que va escollir-la per “sortir dels llocs turístics i descobrir l’essència d’aquest poble rebel”. El seu caràcter d’universitària “li confereix una vida molt plena i està rodejada de petites històries” que són entusiasmadores.
Primer de tot, Rius recorda que aquesta població acull la presó “on s’amuntegaven els presoners que s’enviaven a Austràlia”. Està al mig d’una illa rodejada pel riu Lee i l’episodi històric més important va ser durant la Guerra de les Roses en la qual “els habitants de Cork van participar el 1491 contra el llavors rei d’Anglaterra Enric VII”. Van perdre la batalla “com els catalans el 1714”, però es van guanyar el sobrenom que els identifica, “the rebels”.
Destaca pels seus carrers una alegria que “es percep en passejar-hi”, amb uns habitants “molt acollidors i simpàtics”. Aconsella entrar a qualsevol pub per submergir-se “en la seva manera de gaudir la vida”. Es genera un ambient que “recordareu durant molt de temps”. Compte, això sí, amb la cervesa i amb voler seguir el ritme dels seus habitants. Pel tema gastronòmic, es fa necessària una visita al seu mercat municipal, un dels “més antics del món, que funciona des del 1788”.
Els seus colors verds
Recomana una escapada pels pobles dels voltants i veure “els seus colors verds”. Com, per exemple, Cobh, “amb les seves casetes de colors que semblen d’un conte” i el port de Queenstowni on es pot descobrir que “va ser el darrer port on es va aturar el Titànic just abans d’enfonsar-se l’any 1912”. Una visita al seu museu deixa alguns detalls del vaixell que jau encara sota el mar.
De visita obligada, són “els famosos penya-segats irlandesos”, però, com que els més turístics queden lluny proposa anar al Cliff Old Head, “on podreu fer una paradeta per fer un cafè i relaxar-vos veient un camp de golf situat en un lloc inversemblant i on les pilotes es deuen perdre en caure pels penya-segats”.
També és una escapada que val la pena anar a veure “un castell de conte”, el de Blarney i en el que es pot trobar “la famosa pedra de l’eloqüència a què li has de fer un petó d’esquena i amb el cos penjat a una distància considerable del terra. Abstenir-se els que no suportin les altures”, apunta. El castell és bonic, però no li poden envejar res com els seus jardins, “amb coves, cascades i un curiós jardí de plantes carnívores i verinoses i màgiques, com la famosa mandràgora”. A Cork i als seus voltants gairebé sempre plou, si bé, quan hi va anar, no va ploure.
