Paula Cano es dedica al sector de la restauració des dels dinou anys, una professió amb horaris complicats i que implica treballar en moments d’estrès i en temporada alta, com les vacances d’agost. Actualment, Cano treballa com a auxiliar de botiga a la famosa cadena pizzera Telepizza. Ja fa tres anys que treballa al Telepizza de Terrassa i és una de les encarregades de preparar i cuinar les pizzes que molts terrassencs i terrassenques demanen telefònicament i presencialment. De fet, ella és una de les persones que atén els compradors tant a través de trucades telefòniques com al local físic de la pizzeria.
Després de treballar gairebé tres anys a la restauració, com definiries el sector? I la teva feina?
Penso que és un treball dur i esgotador. En el meu cas, només he treballat de caps de setmana i poques hores, però el ritme de treball és molt accelerat tota l’estona. S’ha d’estar constantment dret, moure’s d’un costat a l’altre i atendre a clients amb un somriure sense mostrar l’estrès que portes a sobre.
Quins avantatges i inconvenients té treballar en aquestes condicions?
La principal mancança que hi trobo són els horaris variats i els sous, que són bastant baixos. Encara que depèn d’on treballis, en el meu cas sí que és bastant baix. D’avantatges, només trobo que quan ets estudiant és una feina compatible perquè, normalment, els caps de setmana és quan més feina hi ha i quan poden treballar els estudiants.
Com has avançat, el sector de la restauració és conegut per tenir uns horaris imprevisibles i que no són fixes, ja que tenen llargues jornades i horaris intermitents. És això cert? Què en penses?
Sí que és cert, però sobretot si treballes full-time. És una cosa inevitable perquè els horaris dels àpats són els mateixos per tothom i la gent en general vol menjar a les hores que culturalment estan establertes. També és veritat que és innecessari obrir un establiment 24 h o que estigui obert tot el dia. Si hi ha gent que va a dinar a les 17.00 hores de la tarda, no crec que sigui perquè ho fan a aquesta hora normalment, sinó perquè aquest establiment permet que es dini a aquesta hora i això suposa tenir una persona treballant en uns horaris més llargs dels que podrien ser. Hi ha altres establiments, com el Green Vita per exemple, que tenen la iniciativa d’obrir només al migdia i a la nit. Al Telepizza, en canvi, obrim de 12.00 hores del matí a 00.00 hores de la nit, fent així que hi hagi treball a hores una mica estranyes i que es treballin més hores.
També treballes a l’agost. Què implica fer-ho? Sacrifiques l’estiu?
Per a mi no significa cap sacrifici gran, ja que aprofito les meves vacances al juliol o al setembre. Tot i això, és cert que durant aquest mes és quan el volum de treball augmenta i es fa cansat treballar en les condicions que es treballen.
Paula Cano treballa a la cuina i d’atenció al públic. FOTO: Nebrid Aróztegui
La teva feina comporta treballar de cara al públic. Com és tractar amb els clients del restaurant?
Depèn de qui et trobis. Alguns cops, trobes a gent molt amable i agraïda que intenta fer-te la feina més fàcil, però altres cops és tot el contrari. També depèn de la personalitat de cadascú. Hi ha gent que té més facilitat per parlar amb les persones. A mi em sembla fàcil, encara que no és el que més m’agrada del món.
També treballes a la cuina. Com es treballa allà?
El treball a la cuina és estressant, sobretot en dies especials, com quan hi ha algun partit de futbol important com, per exemple, amb l’Eurocopa o algun dia festiu. Estar deu persones a una cuina petita, fent pizzes, i alhora, atendre els telèfons per apuntar les comandes és bastant estressant, però no impossible.
Com m’has comentat, l’estrès a la cuina, pot ser molt gran. Quines precaucions s’hi han de prendre?
Tot i que pot ser estressant en moments clau on hi ha molta feina, en general el volum de feina és suportable. Com és d’esperar, en una cuina la higiene és molt important, sobretot és important netejar les nostres mans i els utensilis que fem servir per a la preparació i conservació dels aliments. També és important estar preparat per a tot i estar atent a moltes coses alhora per evitar accidents o errors en les pizzes.
Com has explicat, treballes a un establiment especialitzat en pizzes. Quin és el procés d’elaboració de les pizzes que seguiu?
Podríem dir que hi ha quatre parts en la preparació de la pizza. En primer lloc, amassem la pizza en una zona especialitzada. Allà, hi tenim la sèmola que afegim a les masses perquè no s’enganxin a les xarxes del forn. En aquesta part, li donem la forma i gruix que el tiquet que passa el company ens marca. És a dir, si la mida serà familiar o mitjana i si la massa serà prima o clàssica. A continuació, hi ha la zona del tomàquet i formatge, on pintem la pizza amb la salsa que ens indica el tiquet. És a dir, aquí es posa el tomàquet, la barbacoa o la carbonara i, després, s’afegeix la base de formatge, si en porta. En tercer lloc, hi ha la taula d’ingredients, on, com el seu propi nom indica, s’afegeixen els ingredients que indica el tiquet a la pizza. Finalment, la posem al forn juntament amb el tiquet, perquè quan surti se sàpiga de quina comanda és sense equivocacions.
Amb tantes possibilitats, ingredients i tipus de pizza, quina és la pizza més demanada pels clients?
Les tres pizzes que més demanen són la Quatre Formatges, la Barbacoa i la Carbonara. No sabria dir-te
quina es demana més de les tres perquè depèn molt del dia, però en general són
aquestes tres.
I la més extranya que t’han demanat?
Últimament, crec que les comandes més estranyes són algunes que porten base de barbacoa i com a ingredient principal tonyina o pinya. Crec que aquesta combinació de sabors és una mica estranya. També hi ha alguns clients que demanen pizzes que semblen pastissos de la quantitat d’ingredients que hi afegeixen. Arriben fins a deu ingredients diferents. La veritat és que sempre m’he preguntat quin sabor tindran finalment aquestes pizzes i si, en realitat, noten tots els ingredients que han escollit.
Si haguessis de recomanar quelcom de la carta, què seria? Quina és la teva pizza preferida?
Personalment, les de formatge són les que més m’agraden, tenim la Formaggio, que porta formatge de cabra, i la Delicheese, que estan per llepar-se els dits. Encara que em semblen bastant completes i bones, cal destacar l’Especial de la casa, que porta xampinyons o ceba, ja que porten verdures i una mica de bacó i carn, tenen una mica de tot.
