Enguany, més de 35.000 infants a Terrassa han pogut gaudir de les vacances d’estiu. Per ells és, sens dubte, la millor època de l’any, d’aquelles que s’esperen amb ganes i il·lusió. Una altra visió és la dels respectius pares i mares, que viuen el pas de les setmanes amb nervis. I és que organitzar calendaris no és fàcil, i de vegades esdevé un maldecap per a moltes famílies.
L’objectiu a aconseguir cada any és fer encaixar un puzle en què els familiars, amics, esplais, casals i la possibilitat d’agafar dies lliures es converteixen en variables imprescindibles per portar endavant la rutina. Aquesta situació es fa més complicada a mesura que passen les setmanes, i és que el servei de casals d’estius deixa d’estar actiu a finals de juliol. Aquells que treballen durant l’agost han de buscar alternatives (algunes d’elles, de pagament) per poder deixar en bones condicions els seus fills mentre treballen. Les famílies reconeixen que és un sobreesforç per elles organitzar les setmanes sense escola, i no totes les possibilitats estan a l’abast de tothom.
Una oda als avis
“No sé què faria sense els meus pares” és una de les frases més sentides durant l’estiu quan parlem de conciliació familiar. I és que ells, els avis materns i paterns, són els encarregats en moltes ocasions de facilitar els calendaris (i la vida en general) dels seus fills i néts. “Puc dir que tinc molta sort, compto amb l’ajuda de la meva sogra, ella s’encarrega de cuidar a la meva filla quan la meva parella i jo treballem”, explica la Montse Collado, que té una filla de dos anys. Actualment, la seva parella treballa fora de casa, i ella té horaris que defineix com a “complicats”: “Uns dies treballo de matí i altres de tarda, i disposar de la meva sogra em permet portar-li la nena quan ho necessito, sense problemes”. Està molt agraïda, i és conscient de la seva sort: “Si no tingués ajuda, la situació seria una altra. Hauria de demanar una reducció de jornada i sou, i segurament perdria la meva categoria com a responsable a l’empresa”. Una situació similar viu la Jessica Pérez. Ara no treballa i ha pogut dedicar-se al seu fill de 7 anys durant tot l’estiu, però quan ho feia, confessa que esperava el període vacacional amb “angoixa”: “Per sort, el meu pare que està jubilat podia fer-se càrrec del meu fill, sinó hauria d’haver contractat a algú”.
Una despesa econòmica
Portar els infants a un casal d’estiu és una bona opció per facilitar la conciliació, però en alguns casos, no és apte per a totes les butxaques: “Quan veus tota la despesa econòmica que suposa deixar els fills a un casal, penses que potser seria millor agafar una excedència i estar amb ells”, explica la Carme Martínez, mare de dos fills de 8 i 11 anys. Els seus fills han estat apuntats a un casal durant tot el mes de juliol. Montse Collado s’ho planteja com a opció en el futur: “Potser l’any vinent sí, però de moment hem decidit prescindir d’aquest servei”. La Jessica Pérez sí que l’ha fet servir: “L’any passat el vaig deixar només una setmana, és una despesa molt important”.
I la conciliació?
“Crec que encara falta molt per avançar en la conciliació familiar, perquè el calendari escolar va per un costat i els horaris laborals per un altre. No hi ha gaires facilitats, encara queda molt per fer”, exposa Carme Martínez. És una reflexió compartida entre les mares, que consideren que la conciliació familiar no és un terme apte per a tothom. Jessica Pérez creu que “directament la conciliació no existeix, és impossible tenir un fill, una feina a jornada completa i compaginar-ho tot sense disposar de l’ajuda de la família”.
Afegeix que serien necessàries més facilitats per part de les empreses, per exemple, la possibilitat de fer jornada intensiva durant l’estiu: “El meu horari era de 10 del matí a 20 hores de la tarda, si el casal és només de matins, com ho puc fer?”. En aquest moment, sorgeix la possibilitat de fer una reducció de jornada: “Clar que t’ho planteges, però si et retallen el sou, no pots cobrir les despeses”. Carme Martínez va optar per aquesta opció: “Volia estar present durant la infància dels meus fills, perquè és una etapa curta i ells necessiten que estiguem presents”. L’opció més fàcil per a les famílies és fer coincidir tots els dies lliures disponibles durant el mes d’agost, el més complicat de l’estiu: “Nosaltres estem durant tot el mes de vacances, ja ens ho muntem així a propòsit. Abans de tenir fills sí que buscaves unes altres dates, però ara hem de quadrar costi el que costi amb el calendari dels nostres fills”, explica Carme Martínez.
Què faig amb els meus fills durant l’agost?
Montse Collado , una filla de 2 anys
“Tinc molta sort, la meva sogra m’ajuda molt”
Quan una parella té horaris complicats a la feina i un fill a càrrec seu, les opcions són poques, però la més viable és comptar amb l’ajuda de familiars. Els avis són potser els grans herois de l’estiu, que es queden amb els seus néts mentre els fills treballen. La seva ajuda és un benefici per partida doble: primer, per la facilitat que suposa per conciliar horaris, a causa de la confiança plena, però a més, perquè la seva presència no suposa una despesa afegida.
Carme Martínez , dos fills de 8 i 11 anys
“Estem de vacances, ja ens ho muntem així a propòsit”
L’estiu s’organitza a partir dels horaris dels infants. Si bé durant el mes de juny i juliol els campus, els casals, els esplais i els familiars directes ajuden a omplir aquelles hores en què els pares estan treballant, durant l’agost les possibilitats es redueixen al mínim. En aquest sentit, potser l’opció més viable és escollir les vacances precisament en aquelles dates difícils en les quals cada dia és un nou repte i la incògnita que fer amb els fills és cada dia més angoixant.
Jessica Pérez , un fill de 7 anys
“Ara no estic treballant i durant l’estiu s’agraeix”
Sigui una decisió volguda o no, durant aquesta època de l’any que un dels progenitors tingui plena disponibilitat per ocupar-se dels fills suposa una sensació de tranquil·litat indescriptible per a les famílies. Primer, per poder gaudir dels dies amb els fills i de la seva companyia, però també perquè es dissipen molts dels temors que acompanyen al període vacacional, i també les despeses afegides que comporten les diferents possibilitats existents.
Laura Porcel , una filla de 2 anys
“Si treballés, seria molt difícil gestionar-ho”
Que un progenitor pugui dedicar-m’hi plenament a la criança és un factor positiu durant l’estiu. No haver-la de deixar a càrrec de ningú facilita l’organització horària: “Si jo treballés, la meva parella i jo hauríem d’agafar setmanes de vacances alternes durant l’estiu per tenir ja un mes cobert i estar tranquils”. Si no, “el casal és una bona opció, encara que serien els avis qui haurien d’anar a recollir-la, perquè els nostres horaris no són compatibles”.
