Toni Gómez és el propietari de l’Orxateria Ribera, un negoci familiar actiu des de l’any 1930. Avui Toni explica la seva experiència al capdavant del negoci.
En els seus orígens, per què es va decidir iniciar el negoci familiar de l’orxateria?
Una mica abans del 1930, els meus avis van venir cap aquí, ells eren d’Onil, un poble d’Alacant. Van venir a cercar fortuna, eren de classe humil. Aquí van començar venent fruits secs i gominoles i, com que eren d’origen valencià, van introduir l’Orxata. Cap a l’any 1930, van comprar aquí un local que hi havia aquí, on som ara. Primer només van fer una planta baixa, on van obrir el negoci. Però, després en van fer una altra, i els seus deu fills van néixer aquí. En aquest punt de venda hi van començar a vendre orxata, granissat i, després, el gelat, i els orígens bàsicament són aquests.
Què va ser el més complicat de fundar l’orxateria. A quines dificultats es van enfrontar els teus avis?
Com t’he comentat, els meus avis eren de classe molt humil. Hi havia dies que era difícil fins i tot menjar. Menjaven un tros de pa i, en aquest sentit, les dificultats són òbvies. La meva família era molt treballadora, però els inicis van ser molt i molt durs.
Els teus avis van tenir molts fills, com vas arribar al capdavant del negoci familiar?
Els deu germans van treballar en algun moment a l’orxateria, o treballaven aquí, o tenien una altra feina i hi donaven un cop de mà a l’estiu. Els meus avis es van anar fent grans i tots els germans ja tenien la seva feina fixa. Però, un d’ells estava vivint a Suïssa, buscant-se la vida. Així doncs, els meus avis van demanar-li que es quedés el negoci i, llavors, van tornar a Terrassa. A partir d’aquest moment, aquest germà i la seva dona van portar el negoci conjuntament amb els meus avis fins que van morir. Eren els meus tiets, però era com si fossin els meus pares, perquè els meus pares van morir amb dos i cinc anys. Ells, com que no havien tingut fills, ens van adoptar a mi i a la meva germana. És per això que, ara, el negoci és meu.
Com has explicat, es tracta d’un negoci familiar. Com és treballar amb la família? Quins avantatges i dificultats comporta?
És complicat… és complicat. Ara, ho portem en família, la meva dona i jo. Però la majoria són treballadors. Abans, quan tots érem família, quan hi havia problema s’extrapolava a l’àmbit familiar. Tot i això, val a dir que amb els meus tiets i amb la majoria dels cosins, ens hem portat sempre bé. L’ambient, en línia general, era xulo.
Per a tu, què representa l’orxateria?
Representa la meitat de la meva vida. Durant mig any pràcticament l’únic que faig és portar l’orxateria. Ja des de ben petit, quan vaig acabar els estudis, vaig venir directament cap aquí. Imagina’t, vaig començar a treballar aquí amb 12 o 13 anys. Tots els records que tinc de la meva infància i adolescència són aquí, o a l’obrador o darrere de la barra.
Una orxata amb una recepta de fa gairebé cent anys. FOTO: Nebridi Aróztegui
Des de l’any 1930 fins ara, suposo que els avenços tecnològics han fet que hagueu de canviar mecanismes o sistemes. L’orxateria s’ha hagut d’enfrontar a reptes tecnològics?
Aviam, la fórmula, sobretot de l’orxata, que és el producte estrella i pel que més se’ns coneix, ha canviat poc. Sí que és veritat que hem rebaixat una mica el sucre, però l’elaboració pràcticament és la mateixa. Com tu dius, el gran canvi ha sigut en la maquinària. Abans, per fer 70 litres, t’hi havies de tirar una hora i mitja. Ara, pots fer molts més litres amb molt menys temps. La maquinària ens ha ajudat molt i ens hi hem anat adaptant progressivament. No hi ha hagut canvis bruscos, perquè és tot molt artesà.
En l’actualitat, és imprescindible que qualsevol negoci tingui xarxes socials i hi sigui actiu, ja que és essencial per donar-se a conèixer. L’orxateria té xarxes socials. Quan us vau adonar d’aquesta necessitat a l’orxateria i quines mesures vau decidir adaptar?
Tot va ser natural, sense pensar-ho molt. Sí que és veritat que al principi ens va ajudar una empresa d’aquí, de Terrassa. Però, després ens vam adonar que a nosaltres ja ens coneix molta gent i que sí que tenim xarxes socials i publiquem coses, però ho podem fer nosaltres mateixos. No són les millors xarxes socials del món, però jo crec que per al que nosaltres fem, és suficient. Són importants. Abans, quan obríem el negoci a principis de maig, fins que la gent no se n’adonava, passaven dues o tres setmanes amb el boca-orella. Ara, en publicar-ho a xarxes socials, la clientela ja ho sap el mateix dia que obres.
Després de tants anys dedicant-vos a aquest sector a Terrassa, suposo que heu aconseguit la fidelització de molts clients. Per què creieu que la gent torna a l’orxateria?
Sí que hem aconseguit la fidelització de bastants clients. Jo he passat moltes estones a la barra, despatxant. Ara venen fills i néts dels clients que van començar a vindre quan es va obrir. O sigui, venen tres generacions. Crec que donem un bon producte a preu raonable, crec que l’atenció és correcta, en general i, tot i que en moments d’hora punta sí que hem d’anar una mica més feina, però en general està bé. Els treballadors, la majoria estudiants, ho fan molt bé, són molt amables i n’estem molt contents.
Com veus un possible relleu generacional amb els teus fills?
Tinc dos fills petits. M’agradaria que continuessin amb el negoci familiar, però és aviat i no penso forçar res. Si a ells els interessa, bé, i si no, què hi farem? El gran diu que sí, que ell vol ser orxater. Això ho diu amb sis anys, amb setze, ja t’ho diré què diu.
Tradicionalment, l’estiu és època de sortir al carrer, passejar i asseure’s a alguna terrassa a prendre quelcom fresquet. Què suposa la temporada d’estiu per a vosaltres?
L’estiu és quan facturem la major part del negoci. Al juny, sobretot, hi ha un punt d’inflexió. Quan els nens deixen d’anar a escola i tenen les tardes lliures, es dispara la feina. Des de llavors, fins que tornen a començar, són els tres mesos més forts. A més, la temperatura és més elevada i és quan més feina hi ha.
En els negocis del servei turístic i hoteler, s’ha de treballar durant tot l’estiu. Com és treballar quan la majoria fa vacances? Què és el més complicat de treballar durant el mes d’agost?
Suposo que per a algú que no ha treballat mai durant el mes d’agost, és complicat. Però per a mi és el normal. Treballar a l’estiu i tenir vacances a l’hivern. Trobo que treballar així té sentit si la teva parella, amb qui comparteixes la vida, també està aquí, amb mi. Si no, la cosa sí que es complica. Però, en aquest cas, treballem als estius i ens saltem les cues i les aglomeracions. Tot i això, és cert que, ara, al tenir fills, sí que has d’intentar treure el temps d’allà on sigui per a ells, però és un peatge que has de pagar per tenir un negoci així.
També elaboreu gelats setmanals sorpresa. En funció de què varien aquests sabors?
En fem tres. El primer, miro que sigui de fruita de temporada. Els altres dos, depenen. Em faig un croquis dels que vull fer durant l’estiu i, cada setmana, ja hi ha gent que em pregunta quins faré la següent. M’agrada que sigui divertit, per a mi i per a ells. Has d’esprémer-te una mica el cervell quan has de fer un nou gelat. Quan has fet 50.000 vegades el mateix gelat, es torna monòton, això et dóna una mica de ‘vidilla’.
Finalment, què li recomanaries de la carta a algú que volgués venir a passar una estona a l’orxateria?
El producte estrella és l’orxata. Crec que fem una orxata molt bona. L’orxata no li agrada a tothom, però també li hem fotut canya amb el gelat i la facturació ha augmentat. Tenim sabors molt ben aconseguits amb productes del territori. Fem gelat amb avellanes de Reus i festucs de Lleida. Aquests dos són els que més es venen. Són productes de la terra i, sempre que puc, intento apostar pel territori.
