Carrer d’Emili Badiella
Districte: 5
Barri: Sant Pere
Longitud: 430 metres
Codi postal: 08225
Numeració: Senars, de l’1 al 61 i parells, del 2 al 106
El 8 d’octubre de 1875, en el si d’una modesta família, vingué al món l’Emili Badiella i Ribas. Com en allò del somni americà -però a petita escala i en clau local- va treballar pel seu compte fins a guanyar-se una posició més que còmode en els àmbits cultural i econòmic. Això, a més, li va atorgar una formació cultural que ja covava a dins des de ben jove. Industrial i mecenes, com resa el rètol que s’exhibeix en el petit carrer que porta el seu nom, va traspassar l’any 1929.
Badiella es va interessar per manifestacions artístiques com la música, l’escultura, el teatre o el cant. Va ser president de la Schola Choral, en la qual va participar de manera activa com a cantaire. A un altre cantó, hi havia el seu vessant més aviat polític. Badiella era catalanista i estava adscrit a la formació coneguda com a Associació Nacionalista. Fins i tot, va ser regidor de l’Ajuntament de la ciutat.
El 19 d’octubre de 1933, es va aprovar des del consistori que se li atorgués el nom d’un carrer a la ciutat i, tres dies més tard, es va celebrar aquest homenatge, en el qual, com no podia ser d’una altra manera, es va cantar.
Poema dedicat
Badiella, prohom de la cultura, entre altres virtuts, té un poema dedicat i no de qualsevol. El poeta barceloní Joan Salvat-Papasseit, en el llibre “L’irradiador del port i les gavines”, el seu segon poemari, de l’any 1921, dedica el poema “Nadal” a l’industrial i mecenes egarenc.
“Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d’homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat”, va escriure Salvat-Papasseit en els primers versos del poema.
Aquest carrer no sempre va tenir el nom d’aquest activista cultural. Durant la dictadura franquista, i fins al 29 d’agost de 1984, un aviador falangista, Julio Ruiz de Alda, va ocupar el seu lloc.
