Aquesta setmana hem viscut la primera onada de calor de l’estiu, amb temperatures que han fregat els 40 graus als carrers de Terrassa. Durant aquests dies la vida no s’ha aturat, i són moltes les persones que, per la seva professió, han fet la seva jornada laboral sota el sol abrasador. Aquesta és la realitat de moltes persones, que treballen durant l’estiu amb unes condicions climatològiques que suposen un desafiament extrem, que pot portar el cos cap als seus límits fisiològics i ocasionar accidents laborals a causa de l’estrès per la calor. Alejandro Escobar, treballador al sector de la reparació de sostres industrials, assegura que “aquests darrers dies han estat absolutament insuportables, és una de les pitjors experiències laborals que he viscut mai”.
Però aquestes circumstàncies no han arribat per sorpresa: el Servei Meteorològic de Catalunya va activar l’alerta per calor intensa des del dia 29 fins al 31 de juliol, i avisava d’un increment significatiu de les temperatures arreu del territori. Davant d’aquestes circumstàncies, el Meteocat recomanava a la ciutadania protegir-se d’aquestes temperatures i evitar al màxim l’exposició al sol. Jerónimo Tirado, repartidor d’aigua a domicili, assegura que “l’experiència de treballar amb aquesta calor al carrer és molt dura”. Isabel Caballero, escombriaire de professió, afegeix que “no queda una altra opció que fer-ho, però no crec que sigui bo. Tots som molt valents i creiem que podem fer-ho, però de vegades les circumstàncies et superen, i poden haver-hi conseqüències”.
Cal un protocol especial?
Les empreses intenten adaptar-se a les circumstàncies i posen facilitats als seus treballadors enmig d’una climatologia que, degut al canvi climàtic, any rere any serà més freqüent. Alejandro Benito treballa repartint paquets, i afirma que “és molt dur treballar amb aquesta temperatura, però tenim la sort que l’empresa ens cuida i no ens pressiona, tenim uns descansos apropiats i el ritme de treball és un altre”. Les empreses tenen diverses formes de garantir la seguretat dels seus treballadors mentre durin les temperatures extremes, com la possibilitat de modificar els horaris i treballar durant les hores de menys exposició solar. Jerónimo Tirado opta per aquesta via: “Si es treballa amb aquesta calor, s’han d’aplicar horaris especials, per exemple de les 6 hores del matí fins a les 12 del migdia, i reprendre la feina a partir de les 18 hores”. Isabel Caballero afegeix: “En la meva feina sí que intentem adaptar els horaris, sobretot els de tarda, que són els més durs ara mateix”. També hi ha altres opcions: Una altra via per fomentar la seguretat és la de proporcionar material als treballadors, com gorres, para-sols o roba més fresca, i per descomptat, assegurar l’accés a una font d’aigua. Caballero creu que “a partir d’una determinada temperatura, s’hauria d’establir un protocol d’actuació, una normativa concreta que reguli com s’ha de treballar amb aquesta calor, específica per a cada àmbit”. Alejandro Escobar va més enllà: “Crec que tots coincidim en el fet que hauria d’estar totalment prohibit estar treballant exposats al sol a partir de les hores del migdia. Si és una reparació ràpida sí, però si has d’estar sis hores sota el sol, és insuportable”.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Portar el cos al límit
L’exposició al sol durant una onada de calor pot comportar conseqüències greus. Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, entre d’altres), necessaris per a l’organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació. Si l’exposició a temperatures elevades és perllongada, es poden patir diversos trastorns de salut i, fins i tot, es pot experimentar un cop de calor, una situació clínica molt greu que pot arribar a causar la mort. Aquests efectes físics són més greus en col·lectius vulnerables, amb patologies mèdiques determinades, com malalties respiratòries o cardiovasculars, o amb edats avançades. Hi ha símptomes que ens avisen que estem patint un cop de calor, com el mal de cap, les nàusees, la set intensa, o en casos més extrems, les convulsions i la pèrdua del coneixement.
Exposar-se al sol pot comportar conseqüències irreversibles; “Tinc un company que va morir treballant”, explica Isabel Caballero. Ella mateixa va viure fa dos estius un episodi que encara recorda: “Vaig patir un tall de digestió mentre treballava. Tenia vòmits i tremolors, va ser molt difícil, la sort és que mai fem els torns de treball sols i la meva acompanyant em va ajudar”. I no és anecdòtic, afegeix que “justament avui una companya s’ha marejat treballant”. Per la seva part, Alejandro Escobar creu que ha tingut sort: “Mai he tingut una mala experiència ni m’he trobat malament, però si conec a persones que han patit un cop de calor i és dur, van estar inclús incapacitats laboralment. Davant la calor, és indispensable la responsabilitat dels treballadors i les empreses, i sobretot, és imprescindible adoptar mesures de prevenció.
“Estarem oberts a un protocol si és bo pel sector”
Per les persones que treballen a l’exterior, les altes temperatures suposen un desafiament, però també ho és per a les empreses. Actualment, no existeix un protocol determinat que reguli com actuar o gestionar la feina dels treballadors al carrer durant una onada de calor. El que sí que apunta l’article 12 del Reial decret 486/1997 del BOE és que mentre succeeixin fenòmens meteorològics adversos, la prevenció passarà per prohibir determinades tasques en cas que no es pugui garantir la seguretat de la persona treballadora. I afegeix que, en cas que l’Agència Estatal de Meteorologia o, l’òrgan autonòmic corresponent avisi d’un fenomen meteorològic advers de nivell taronja o vermell (com és el cas de l’onada de calor que hem experimentat aquesta setmana), resultarà obligatòria l’adaptació de les condicions de feina, inclosa la reducció o modificació de la jornada. Una disposició que tot i ser clara, és ambigua d’aplicació, ja que no indica explícitament a partir de quina temperatura s’han d’aplicar mesures: “No hi ha una temperatura assignada, hem de pensar que tot depèn del lloc en el qual es treballi. L’actuació concreta depèn del seny de cadascú, però estem d’acord en el fet que si la temperatura és elevada i no es pot treballar, s’ha de deixar de fer”, exposa Toni Palet, president del Gremi de la Construcció del Vallès.
La Junta d’Andalusia va publicar l’any 2007 un document que puntualitza la responsabilitat de l’empresa d’avaluar les condicions ambientals a les quals s’exposen els treballadors. I apunta que la temperatura no és l’única variable que s’ha de tenir en compte, sinó també la humitat, ja que si és alta, redueix la transpiració del cos i la seva evaporació (és a dir, la suor), i per tant augmenta la sensació tèrmica. Dictamina que el perill comença quan la sensació tèrmica és igual o superior als 40ºC.
“Aquí no tenim un protocol específic, és una actuació i decisió interna de cada empresa”, exposa Toni Palet, El president afegeix que “tenim una feina dura, no podem evitar-ho, estem a l’aire lliure i ens hem d’adaptar a la climatologia”, però no tanca la porta a crear una normativa específica: “Si crear un protocol d’actuació davant l’alerta per altes temperatures beneficia al sector, jo hi estaré d’acord a fer-ho. Però seria difícil arribar a un acord perquè cada obra és un món, no podria ser un document genèric”. Palet proposa una alternativa a una suposada normativa: “Una opció més viable seria fer les obres a la via pública en una altra temporada, no només durant els mesos de juliol i agost. Canviar les dates seria suficient, assignar-les durant la primavera o la tardor”. Assegura que “el Gremi estarà obert a una regulació si això fa que els treballadors estiguin en millors condicions”.
