Viatjar li encanta i ho practica sempre que pot. Ha passat per indrets de tot el planeta, amb aventures als Estats Units en caravana, Cuba o el Yucatán més desconegut, i altres de més a prop, com Romania, Croàcia o Irlanda. Aquest any, ha tocat la Selva Negra a Alemanya, però un dels records que destaca el periodista Josep Manel Martínez Sante és quan va visitar les Dolomites, ara fa un parell d’estius.
“Són un veritable paradís per a l’excursionista, que podrà gaudir de paisatges corprenedors”, aconsella. Aquesta regió muntanyosa dels Alps Orientals italians ofereix un ventall d’excursions per delit dels amants d’aquesta activitat. Entre els paisatges que destaca hi ha l’Alpe di Siusi, “el prat alpí més gran d’Europa, amb 8.000 hectàrees, que compta amb infinitat de paisatges bucòlics i amb vistes espectaculars, com les del Sassolungo o el Sasso Piatto, pics que superen o voregen els 3.000 metres”.
També ressalta Giagu, “un dels colls alpins més bells, situat a 2.236 metres, a la província de Belluno, que uneix els municipis de Colle Santa Lucia i Selva di Cadore amb Cortina d’Ampezzo”. Tampoc es vol deixar La Marmolada, formada per diversos pics que superen els 3.000 metres i que “és el massís amb més alçada i una destinació obligada que ofereix una de les panoràmiques més espectaculars de les Dolomites i un Museu de la Primera Guerra Mundial d’allò més recomanable”, explica.
No s’oblida dels Tre Cime di Lavaredo, “els cims més famosos de les Dolomites, considerats entre les meravelles naturals més famoses del món de l’alpinisme” amb la Cima Grande, que representa “una de les clàssiques cares nord dels Alps i que permet una vista panoràmica dels cims circumdants i del Parc Natural de les Tre Cime”.
Port del Giro d’Itàlia
Recomana apropar-se al Sass Pordoi en telefèric, amb 2.950 metres d’altitud, per passar després, pel Passo di Sella, entre les províncies de Sud Tirol i Trentino, mític port de muntanya del Giro d’Itàlia. “Des d’allà es pot coronar, si la forma física ho permet, el Piz Boè”, diu, amb 3.152 metres.
Hi ha altres llocs “paradisíacs”, com el refugi dels Odle, “una de les cadenes muntanyoses més impressionants que he vist”, o el lago di Carezza, envoltat de la cadena muntanyosa del Latemar, o la Chiesetta di San Giovanni in Ranui a la Val di Funes, “la vall més bonica de les Dolomites”, o el lago di Alleghe, al costat del pintoresc poble del mateix nom, als peus del Monte Civetta”. Vagis on vagis, les Dolomites, mai et defraudaran”, sentencia.
