Terrassa continua veient reflectida la seva estratègia contra la segregació escolar a les estadístiques. El darrer informe de la Fundació Bofill, d’acord amb dades recollides pel síndic de greuges de Catalunya sobre el curs 2022/2023, informa que la lluita contra la desigualtat de l’alumnat a les aules funciona i que la dissimilitud ha baixat tant a l’educació primària com a l’ESO.
De 0 a 1, la dissimilitud marca el volum d’alumnes amb necessitats especials de suport educatiu que haurien de canviar de centre per assolir una distribució equitativa. A Terrassa, l’índex ha passat de 0.40 a 0.34 a primària, i de 0.26 a 0.23 a l’ESO. Això vol dir que un 26% de l’alumnat a primària i un 34% a secundària haurien de canviar de centre per tenir una distribució més equilibrada de l’alumnat.
La ciutat es manté a la posició 22 del rànquing de municipis catalans amb més segregació escolar, una llista que actualment lideren Molins de Rei (0,50) i Ripollet (0,48), pel que fa a l’educació primària, i Sant Fruitós de Bages (0,48) i Sant Feliu de Codina (0.39), en la secundària.
Terrassa “porta una tendència de reducció molt positiva i és font d’inspiració”, diu la Fundació Bofill
Amb la millora de les dades, Terrassa consolida el salt que ha fet en només cinc cursos contra la segregació a les escoles. L’any 2016, la ciutat liderava el rànquing de les ciutats catalanes amb més segregació, l’any 2023 ja era la desena i aquest 2024 se situa en la plaça 22.
Així i tot, la ciutat registra encara un nivell alt de segregació, estipulat en una dissimilitud de 0,20 per l’ESO i de 0,30 per a la primària. El municipi supera lleument aquests llindars. Si continua la progressió positiva, tot apunta que aviat sortirà de la categoria.
Un model d’èxit
La ciutat registra un creixement demogràfic constant que es veu reflectit a l’escola, en forma de matrícula viva. Aquesta arribada contínua d’alumnes forans, alguns amb necessitats especials de suport educatiu, es concentrava tradicionalment en les mateixes escoles, dibuixant un mapa de segregació molt concentrat.
L’any 2019, el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, subscrit per la Generalitat amb un centenar de municipis, entre ells Terrassa, marcava com a objectiu revertir la situació, fita que comença a ser una realitat a Terrassa.
El repartiment de l’alumnat ha estat una de les mesures que més han ajudat a revertir la situació. S’ha fet mitjançant el sistema de reserva de places, incorporant les escoles concertades al compromís de reservar algunes places per alumnes nouvinguts i amb necessitats específiques. Això ha permès que les escoles amb més diversitat, algunes de les quals han tancat ràtios, puguin gestionar millor els seus projectes amb aules menys plenes.
També s’han abaixat les ràtios, amb 20 alumnes a les aules d’I3 i 30 a primer de l’ESO. Descongestionar les classes permet garantir una millor atenció a la diversitat.
En paral·lel s’han impulsat els projectes “magnet”, programes que impulsen la col·laboració entre les escoles i instituts o centres d’excel·lència. Alguns exemples són l’institut Nicolau Copèrnic i la seva aliança amb el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC); l’escola Auró amb l’Escola d’Arts i Disseny de Terrassa; el Pere Viver amb l’empresa Taigua, i l’escola Font de l’Alba amb la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa.
Els projectes Magnet permeten complementar l’abordatge de la segregació escolar intervenint també als centres de més complexitat, aquells que continuen concentrant un percentatge elevat d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.
A la vuitena reunió de la comissió de seguiment del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, la síndica Esther Giménez-Salinas va celebrar la millora dels indicadors, però va insistir en la necessitat de donar continuïtat a les intervencions per consolidar l’èxit de les mesures. Giménez-Salinas va parlar de “problema estructural de racisme” a un país, Catalunya, on el 40% de l’alumnat és estranger.
La integració de les persones nouvingudes demana garantir-los una bona formació, apuntava la síndica, que va recordar que l’escola juga un paper clau perquè l’ascensor social funcioni de manera adequada.
El balanç de les mesures per revertir la segregació revela que, a Catalunya, entre els cursos 2018/2019 i 2023/2024 (cinc anys), l’escola concertada ha incrementat la proporció d’alumnes estrangers del 8,6% al 14,1% a primària. Fa cinc anys, a Catalunya calia canviar de centre el 43% de l’alumnat estranger a primària i el 35% a secundària per garantir una escolarització equilibrada. Ara, aquesta proporció ha baixat al 33% a primària i al 28% a secundària.
Així i tot, hi continua havent escoles guetitzades a Catalunya i també a Terrassa. Són centres amb una concentració molt alta d’alumnes amb necessitats educatives específiques relacionades amb la seva situació socioeconòmica i sociocultural.
Joan Salvador: “El pas següent, la nova zonificació escolar”
“Hem millorat moltíssim les dades de segregació escolar. Terrassa és un exemple i estem contents, però queda molta feina per fer”, diu el regidor d’Educació, Joan Salvador, que es fixa com a objectiu baixar del 0,20 a primària i del 0,30 a secundària per, aquesta manera, sortir treure l’etiqueta de segregació molt alta. “Seria un èxit total”, afirma.
El regidor valora “la corresponsabilitat de tots els centres, públics i concertats, en la millora de l’equitat distributiva d’alumnes i anuncia que “la nova zonificació és el pas següent, que esperem que ajudi a reduir l’atomització a les escoles d’alta complexitat”.
Educació ja té una proposta de nova zonificació escolar a Terrassa, que passarà de les 4 grans zones actuals a 6. “Tenim dues propostes finalistes de repartiment de zones, amb dades de padró i amb simulacions de futurs creixements a sectors com AEG o Can Colomer”.
La nova zonificació haurà d’esperar al curs 2025/2026. Volíem portar-la a aprovació al ple d’octubre, però serà difícil -explica Salvador-. Al setembre presentarem la proposta a les direccions dels centres, als sindicats i als partits per assolir un consens. No volem que aquest tema tan sensible s’utilitzi com a arma política”.
La nova zonificació haurà de permetre a les famílies poder triar un centre públic o concertat a menys d’un quilòmetre de casa.
La Pepeta qüestiona el mètode
Des de la plataforma d’associacions de famílies d’alumnes (AFA) de l’escola pública de Terrassa-La Pepeta– qüestionen com s’ha abordat la segregació escolar a la ciutat, amb el repartiment d’alumnes via reserva de places a la concertada. “El problema de la segregació escolar no se soluciona només repartint alumnes, cal atacar el problema de fons, la desigualtat social”, comenta Tiago Ferreira, membre de la plataforma i de l’AFA de l’escola Ramón y Cajal.
L’entitat valora com “un gran canvi” l’arribada d’alumnes amb necessitats especials de suport “a l’escola concertada, que mai ho havia acceptat, però ho fan cobrant a preu d’or. Tres vegades el que cobra una escola pública”.
Les dades de la segregació han millorat, admet La Pepeta, però recorda que “els centres d’alta complexitat continuen sent els mateixos els de 2017 que els actuals”. El darrer índex de la Fundació Bofill, “no diu que hi ha menys alumnes segregats o vulnerables, només que la proporció s’ha equilibrat a la ciutat”.
La Pepeta defensa que “la lluita contra la segregació escolar implica reforçar l’escola pública” i recorda que “la matrícula viva -600 alumnes el 2022- continua arribant sobretot a la pública, que és on es concentra la majoria l’alumnat vulnerable”.
