L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha demanat les empreses que gestionen el servei de l’aigua als municipis que facin una auditoria sobre l’eficiència de la xarxa. A Terrassa, la societat municipal Taigua ha estat una de les primeres a presentar el seu informe, un document que revela que un 25% de l’aigua que subministra a la ciutat no la factura, és a dir, que un de cada quatre litres surt gratis, ningú els paga.
En nombres absoluts, dels 16.788.219.000 litres d’aigua que arriben a la ciutat procedents d’Abrera (de les captacions al riu Llobregat, a pous, i de la compra a Aigües Ter Llobregat), 4.151.383.000 litres se subministren, però no es facturen. És una part important de l’aigua d’entrada a Terrassa, un 25%, un cabal amb el qual es podria omplir fins a mil vegades la piscina de Vallparadís, que té una capacitat de 4 milions de litres d’aigua.
Taigua deixa de cobrar 4.151 milions de litres d’aigua cada any, amb els quals es podria omplir mil cops la piscina de Vallparadís
El paquet més important de l’aigua que entra, però no es cobra, correspon a les pèrdues d’aigua. Concretament, 3.469 milions de litres, un 21% del total que arriba a Terrassa, i està relacionat el que tècnicament es denomina com a pèrdues reals i pèrdues aparents o comercials.
Les primeres, les pèrdues reals, van ser 2.159 milions de litres l’any 2022, període que recull l’informe. És l’aigua que es perd per fuites a la xarxa de distribució, a les canonades o als dipòsits, un 13% del total del volum que entra a la ciutat.
Pèrdues gota a gota
Les pèrdues aparents o comercials suposen 1.309 milions de litres d’aigua cada any, un 8% del total, i corresponen als errors de comptadors, molts dels quals no comptabilitzen, per exemple, les pèrdues gota a gota. També inclouen els consums no autoritzats, és a dir, les connexions il·legals, les manipulacions de comptadors o les extraccions de les boques de reg.
Les primeres, les fuites a la xarxa, tripliquen -982.369.000 litres- els robatoris d’aigua -327.456.000 litres-. L’any 2022, aquests van ser el volum més reduït de l’aigua no facturada.
L’Ajuntament no paga
Una part important de l’aigua que escapa a la facturació de Taigua, al marge de les pèrdues, són els consums autoritzats, però que no es paguen. Són 682.010.000 litres d’aigua cada any que es destinen al manteniment dels equips de la mateixa empresa municipal. El cabal inclou també els litres que l’Ajuntament de Terrassa dedica a la neteja de carrers, al reg de zones verdes, a les fonts i a la neteja d’instal·lacions.
L’administració local no paga a Taigua l’aigua que gasta per netejar la ciutat o regar parcs i jardins, una factura que suposa el 4% del cabal que arriba a Terrassa. Des del ple, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i el Partit Popular (PP) han demanat reiteradament al govern de la ciutat que, de la mateixa manera que els abonats de Taigua –domicilis, comerços i empreses– paguen el rebut puntualment, l’Ajuntament liquidi la seva factura.
L’Observatori de l’Aigua de Terrassa, l’òrgan participatiu i autònom que supervisa la gestió municipal de l’aigua i formula aportacions, també creu que “l’Ajuntament hauria de pagar” l’aigua que consumeix per l’espai públic. “Seria el més net i més clar”, comenta Joseba Quevedo, catedràtic emèrit de la UPC i coordinador del Grup de Projectes i Medi Ambient de l’OAT, que recorda que “l’Ajuntament també som nosaltres” i que, al cap i a la fi, es tracta “de tenir la ciutat en condicions”.
Cal dir que la despesa d’aigua destinada a la neteja de carrers, a les fonts i el reg de parcs i jardins s’ha vist suprimida el darrer any, arran de les restriccions imposades pel decret de sequera. Des del gener del 2023, el reg per aspersió o per difusió està prohibit i aquest any també ha quedat eliminat el reg d’arbustives i vivaces. En conseqüència, la factura municipal amb Taigua ha baixat considerablement, tot i que continua sense liquidar-la.
Cases, comerços i empreses
És el principal consumidor d’aigua a Terrassa i el que sosté l’economia de l’empresa pública Taigua pagant la factura. El col·lectiu dels abonats -les llars, les botigues i l’activitat econòmica- consumeix anualment una mitjana de 10.290.390.000 litres d’aigua. La dada és de l’exercici 2022, l’any en què s’ha comptabilitzat l’auditoria sobre l’eficiència de la xarxa a Terrassa.
Aquest és el gran volum facturat d’aigua a la ciutat i suposa un 61% del cabal que arriba cada exercici a Terrassa procedent d’Abrera.
Taigua també cobra religiosament l’aigua que “ven” a altres municipis com Viladecavalls, Ullastrell o Matadepera. És l’aigua exportada i són 2.147.755.000 litres, un 13% del total d’aigua que arriba a la ciutat.
Hi ha un tercer consum facturat i és el no mesurat. Correspon a les facturacions estimades, perquè no hi ha comptador o està avariat. La xifra és menor -198.691.000 litres-, però suma al global de l’aigua que es distribueix a la ciutat i que es factura, és a dir que es cobra i, per tant, passa al capítol d’ingressos de l’empresa pública Taigua. Aquests consums facturats, per tant cobrats, ascendeixen a un total de 12.636.836.000 litres d’aigua.
El consum domèstic se situa en 101 litres per persona i dia
Terrassa continua moderant el consum d’aigua en un context de sequera com el que viu Catalunya. Amb dades del mes de juny del 2024, el consum domèstic a la ciutat se situa en els 101 litres per persona i dia. Pel que fa al global del consum – incloses les activitats econòmiques-, la mitjana s’eleva als 146,4 litres per persona i dia a la ciutat. Les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua revelen que el consum domèstic anual ha baixat a Terrassa respecte a anys anteriors. La població augmenta, però el consum es modera per la contenció en la despesa. La mitjana anual global de consum aquest 2024 se situa en 12.020.418.000 litres d’aigua, per sota dels 12.191,597.000 litres de l’any 2022 i dels 12.414.839.000 litres del 2021.
