Terrassa

El CAP Sant Llàtzer protesta contra la violència

Reclamen un equip de seguretat al centre per fer front a la problemàtica i més conscienciació ciutadana

/ Nebridi Aróztegui

“Quan passes consulta, el sanitari està a soles amb el pacient, amb només una cadira i una taula. Si l’usuari té una actitud agressiva, estàs sol”, explicava la directora del CAP Sant Llàtzer, Soraya Mota. L’increment de violència física i psicològica dirigida al personal sanitari als centres de salut és una preocupació latent. Per aquest motiu, els treballadors del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) s’han concentrat aquest dijous a l’entrada del CAP Sant Llàtzer per demanar més seguretat i conscienciació ciutadana envers la situació. “Cada vegada més tenim més violència a les nostres consultes i a la recepció dels nostres centres. Des del CAP fem suport als incidents viscuts a l’Hospital de Terrassa, perquè nosaltres també tenim la mateixa problemàtica”, assegurava la directora del centre, Soraya Mota. Els fets ocorreguts a l’Hospital a finals de juny implicaven a un grup de persones, que van agredir a 16 treballadors del centre i van provocar destrosses de material.

Aquesta situació ha generat alarma entre el personal, i ha assentat un precedent: “Aquí al centre d’atenció primària no hem arribat a un punt de violència física tan exagerada, però sí hem viscut episodis durs de violència verbal, crits, amenaces i intimidacions, tant a l’interior de les consultes com als taulells d’informació”, afirmava la directora, i afegia: “Tenim usuaris que ens respecten i ens cuiden com sempre, però n’hi ha d’altres que es relacionen amb violència”. Declarava que desconeixen els motius de l’augment d’aquestes actituds per part dels usuaris, “no sabem si és perquè tenen exigències o perquè de vegades no podem cobrir les seves necessitats per les carteres de servei de les que disposem”.

Més seguretat

Actualment al CAP Sant Llàtzer no compten amb un personal de seguretat, i el protocol d’actuació davant d’un episodi violent passa per l’organització interna dels sanitaris: “Ens avisem entre nosaltres quan hi ha un pacient o usuari que ja ens mostra signes de conducta violenta. De vegades per prevenir fem la visita entre dos companys, o directament ens alertem per estar preparats. També tenim un sistema informàtic per fer un senyal d’alerta a la consulta en cas d’una situació agressiva, però fins que arriben els companys a atendre la urgència, i no saps ben bé què passarà”.
La reivindicació del centre, tal com declarava la directora, implica aconseguir un personal de seguretat que pugui fer front als possibles episodis en què l’equip se senti amenaçat: “El necessitem a les portes dels nostres centres, no només és important als hospitals, sinó als centres d’atenció primària”. Afegeix que “és imprescindible que la població sàpiga com ens sentim, som treballadors com qualsevol altre i ens hem de respectar mútuament”.

To Top