Cultura i Espectacles

El TNT, un llenç en blanc que convida a obrir la ment

La nova edició del Festival Terrassa Noves Tendències presenta 21 propostes escèniques i culturals que ens conviden a reflexionar

Un acte d’imaginació radical. Sobre un fons blanc, aquesta és l’única frase que apareix al cartell de la 17a edició del Festival Terrassa Noves Tendències (TNT). Una representació clara d’allò que ens espera del 26 al 29 de setembre, on la ciutat acollirà 21 propostes d’arts escèniques i culturals que prometen fer-nos sortir de la nostra zona de confort, obrir la mirada a nous estils artístics impactants: “Volem que sigui un espai lliure, on tot sigui possible, per contrarestar l’excés d’informació que ens inunda actualment”, explicava la directora del TNT, Marion Betriu a la presentació del programa al Teatre Principal, acompanyada de la tinenta d’alcalde de Projecció de la Ciutat, Ona Martínez, la regidora de Promoció Cultural i Audiovisual, Rosa Boladeras i el director general de l’Àrea de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Pep Vives. Aquesta edició és “un teatre del futur pel qual s’ha d’apostar i que encara fa por programar”, assegurava Betriu.

Propostes per afrontar el dol

Els solos d’enguany comporten un estat d’intimitat irreductible, amb l’únic acompanyament de la música, que tindrà un gran protagonisme. Els artistes Alberto Cortés, Núria Corominas i Rosa Romero, sumats a les propostes internacionals de la mà de Inés-Sybille Vooduness, Gaya de Medeiros i Katerina Andreou-Bark, transformaran el dolor i l’angoixa en bellesa, per fer una desconstrucció personal sobre l’escenari que analitzi conceptes com l’amor, l’abandonament, la salut mental o l’odi, i es contraposarà el dol com a pràctica curativa i crítica.

Noves formes de transmetre saber

Representacions que escapen del que és conegut, noves formes de narrar i aprendre, és el que proposen les conferències performatives de Norberto Llopis, Brigitte Vassallo, Nilo Gallego i el Conde de Torrefiel, peces confessionals i reflexives que ens porten a desprogramar-nos, a permetre que les coses deixin de ser com sempre han estat. Aquest concepte també estarà present en les propostes plàstiques de la mà del col·lectiu basc Tripak, el duo Park Keito i Monte Isla.

Nous formats

Enguany hi haurà dues instal·lacions que es podran veure durant tot el festival. D’una banda, el col·lectiu portuguès Teatro do Frio, que crearà una selva efímera a l’Ateneu Candela, creada amb plantes domèstiques de la ciutadania. De l’altra, Jou Serra, presenta al pati de la Casa Soler i Palet una instal·lació lumínica que se sustenta en una investigació sobre llum i gènere. També estarà present l’artista palestí Basel Zaraa, qui reconstrueix la seva casa d’infància en un camp de refugiats per explicar-li a la seva filla per què no poden tornar al lloc on va créixer, un preciós exercici de memòria.

El TNT torna a comptar amb l’espai de creació terrassenc El Corralito CAA mitjançant una col·laboració que s’enriqueix edició rere edició, i que vol esdevenir una plataforma de creació local. Enguany es presentaran els processos creatius de dues artistes joves i emergents, amb propostes singulars i connectades amb el caràcter de l’edició d’enguany: la Maria Jurado i l’Elena Carvajal.

El TNT Kids torna a adaptar l’art a tothom

Enguany el festival torna a convidar els infants a gaudir i entendre l’art a partir d’obres adaptades. Dues brillants artístes s’acostaran a un públic familiar a partir d’obres que no estaven pensades: d’una banda, la Laia Estruch, que presenta una escultura feta amb materials inflables inspirada en els parcs infantils, per qüestionar el seu disseny i utilitat. Una obra d’una artista juganera i performativa que estarà exposada durant tot el festival, que amb possibilitat que les famílies escullin si volen experimentar amb la veu o amb el material. D’altra banda, Le Parody oferirà un concert intergeneracional com a clausura del festival diumenge al matí. Persegueix el folklore del futur i les celebracions que se celebraran el dia de demà, quan el món ja no sigui el que és.

To Top