Els homenatges poden ser de formes o maneres diverses. Voler situar monuments, estàtues, busts o escultures de personatges il·lustres o que han deixat empremta és una manera que siguin encara més eterns. És com demostrar l’agraïment o l’afecte de les persones que el van conèixer o van aprendre al seu costat. D’aquestes mostres en trobem per tot arreu i la nostra ciutat també n’acull, era d’esperar.
El món de la docència, com passa en altres disciplines de la vida, és un aparador de savis i persones que han aportat els seus coneixements. Per això, no ha d’estranyar que s’erigeixin representacions d’algunes, fetes de pedra, gairebé sempre, i prop d’on van donar lliçons. És el cas de Bartomeu Amat, immortalitzat a l’edifici de l’Escola Industrial, d’on fou professor i el seu primer director.
El monument que el recorda, que s’aixeca entre una mena de seients o bancs, també de pedra. És una columna que, a la seva part de dalt, llueix el bust d’Amat. És una obra d’un escultor de reconeguda trajectòria com va ser Josep Llimona, perquè aquests detalls no els pot fer qualsevol que passava per allà.
Far dels estudiants
El bust d’Amat, nascut a Terrassa el 20 d’abril de 1870, fa les funcions de far dels estudiants que puguin circular per aquest tros del recinte de l’Escola Industrial. Com si els vigilés, com si estigués atent a les seves evolucions acadèmiques, amb mirada amable, però amb la fermesa que sempre va demostrar aquest enginyer, format a Bèlgica.
Tenir un monument a la teva ciutat, on vas veure la llum i on es va apagar aquesta mateixa llum, és tot un honor, no només per a la persona concreta, sinó també per a tota la ciutat, orgullosa del que ha fornit la tasca dels seus fills.