S’incrementarà l’edificabilitat del centre en més de 10.000 metres quadrats per construir-hi noves unitats, es reubicarà la rotonda que condueix a l’aparcament i es canviarà el traçat d’accés. L’Ajuntament de Terrassa ha aprovat aquest divendres el Pla Especial urbanístic per a la regulació de l’Hospital Universitari de Terrassa, el centre situat a la carretera de Torrebonica i gestionat pel Consorci Sanitari de Terrassa (CST).
La parcel·la actual que ocupa l’Hospital de Terrassa és d’una superfície total de 83.157 metres quadrats i està dividida en sòl urbà consolidat (47.958 metres quadrats i sòl no urbà (35.199 metres). En la part de sòl urbà, les normes urbanístiques del POUM (Art. 244.10 d) defineixen els paràmetres d’ocupació i edificabilitat.
La junta de govern del consistori ha aprovat aquest divendres, 12 de juliol, un pla que proposa modificar el paràmetre d’edificabilitat actual incrementant-lo fins arribar als 58.362 metres quadrats totals.
Pel que fa a l’entorn més immediat de l’Hospital més immediat, “hi hauria un canvi en el traçat que afecta a l’accessibilitat del recinte així com una reubicació de la rotonda que condueix a l’aparcament”, afirma l’Ajuntament. També s’està treballant, agrega, “en la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les marquesines de les places de dos dels quatre aparcaments actuals, que permetin captar i emmagatzemar energia solar, amb l’objectiu de potenciar la sostenibilitat de l’Hospital”. Per als altres dos aparcaments “s’ha demanat un Pla d’actuació específica”. El dèficit d’estacionament a la zona és una de les mancances més notòries del recinte des de fa anys.
Estructures cada cop més complexes
L’Hospital Universitari de Terrassa es va construir fa més de quaranta anys. Durant aquestes quatre dècades llargues, dins del recinte hospitalari s’han anat construint noves edificacions, com l’hospital penitenciari, l’àrea de radioteràpia i magatzems o la central tèrmica, alhora que també àrees d’aparcament. En aquest temps, “el sistema sanitari ha sofert grans modificacions i les estructures hospitalàries cada vegada son més complexes“, determina el govern municipal.
La junta de govern del consistori ha aprovat aquest divendres, 12 de juliol, un pla que proposa modificar el paràmetre d’edificabilitat actual incrementant-lo fins arribar als 58.362 metres quadrats totals
L’última intervenció de nova planta realitzada els anys 2009- 2010 van ser els dos cossos annexes a la façana nord: àrea de radioteràpia i magatzem general, situats en el nivell del soterrani -1. En aquell moment es van verificar les superfícies d’ocupació i les d’edificabilitat, de l’àrea de sol urbà, observant que l’edificabilitat estava “pràcticament esgotada”.
El projecte de reordenació de l’Hospital constitueix una resposta als nous reptes, “tant pel que fa a les necessitats de creixement, d’aparcament i d’ordenació dels accessos, com d’ubicació de les noves estructures necessàries per a reduir les emissions de CO2, d’acord amb el criteri generalitzat de producció d’energies renovables”, indiquen tant l’Ajuntament com el CST, del que el consistori en forma part. També es vol millorar l’àrea de recollida de residus i facilitar el seu reciclatge.
Pla Director d’Infraestructures
La remodelació de l’Hospital Universitari de Terrassa s’ha d’anar concretant en el Pla Director d’Infraestructures 2024-2036 del CST, que inclourà diferents actuacions en diferents fases. En la fase 0, que començarà en breu, es reformarà l’espai per a una segona Ressonància Magnètica. També contempla el disseny de la nova àrea polivalent d’Urgències i del nou espai pel Servei d’Oftalmologia.
En fases posteriors, el Pla Director, per tal de potenciar tots els serveis externs, “plantejarà la construcció d’un nou edifici annex a l’accés principal que podria allotjar les consultes externes, cafeteria, rehabilitació, despatxos i administració i direcció”.
Per poder construir aquest nou edifici era necessària la modificació del pla especial urbanístic i l’increment dels paràmetres d’edificabilitat actuals. La nova construcció, situada a la cara sud, alliberaria diferents àrees de l’edifici principal que servirien per poder ampliar serveis assistencials. No obstant això, cada una de les fases del Pla Director haurà de ser aprovada, calendaritzada i pressupostada pel Servei Català de la Salut.
L’aprovació del pla arriba en un context de modificacions a la xarxa viària propera, amb la creació d’un carril per a bicis i vianants a la carretera N-150.
