Els terminis de l’obra de rehabilitació segueixen el curs previst: el 14 de juny es va obrir de manera provisional el pont de Sant Pere per facilitar el pas de vianants durant la festa de l’Antic Poble de Sant Pere, primer, i la Festa Major de Terrassa, després. Aquest divendres, un cop acabada la celebració ciutadana, l’històric viaducte del segle XVII tornarà a ser intransitable per obligació. Prosseguiran les obres a la part superior, però el pas inferior, al parc de Vallparadís, romandrà obert. Es preveu que el pont torni a ser operatiu quant a pas de persones l’octubre vinent. Serà aleshores quan desapareixerà la polèmica barana metàl·lica, que serà substituïda per una altra “menys agressiva” amb l’entorn.
Full informatiu municipal que avisa del nou tancament del pont / ALBERTO TALLÓN
Amb la barana, però, desapareixeran també vestigis contemporanis, sense valor arquitectònic ni artístic, segurament, però restes d’uns anys al cap a la fi; de 25 anys. Demostracions d’enyorances, d’amor, records sentits, a banda de “tags” i pintades sense més rellevància que la de la brutícia. A la barana hi ha 74 planxes, suports de les dues barres longitudinals, 37 a cada banda (una ha estat retirada durant les obres). Com a mínim a quatre, totes a la banda dreta en sentit Seu d’Ègara, es podien llegir missatges ambs inscripcions més o menys treballades. “Contigo siempre lo que nunca con nadie”, resa una, a la peça que fa el número 11.
Un dels missatges, escrit fa anys / ALBERTO TALLÓN
Una altra, amb placa i tot, al número 13, està dedicada a Yolanda (1968-2013): “He tenido la suerte de llegar a conocerte”. Més: “Vivirlo con vos para mí es la gloria” (comptant des de l’accés del Centre, la número 18). I la quarta, potser més enrevessada i personal, però amb propòsit de canvi: “Le falta de acá, le sobra de allá, retocándolo, siempre juntos”. La dedicatòria (o la firma): “A y S”. El número d’ordre, el 21.
La barana va ser instal·lada l’any 1999 com a forma de protecció extra i va aixecar una gran controvèrsia ciutadana. A més de la seva poca relació estètica o artística amb l’emblemàtic monument, la col·locació d’una mena de filferros entre sortint i sortint va provocar una barreja d’hilaritat i indignació, i la designació de la peça com a “estenedor”.
/ ALBERTO TALLÓN
Els filferros van ser retirats, però la barana segueix allà, al pont de Sant Pere, fins que sigui eliminada en unes setmanes. El pla de rehabilitació admet que la seva imatge és “agressiva” amb el monument. La nova, més discreta, ha de tenir “un llenguatge molt menys invasiu”.
Les obres de rehabilitació del pont es van iniciar al març passat i duraran uns nou mesos, tot i que l’Ajuntament i l’empresa adjudicatària intentaran escurçar-ne els terminis. A l’octubre, segons les previsions, el viaducte es tornarà a obrir. Els treballs continuaran a altres àmbits del pont. I la barana serà història.
