Decret número 18216/2024, de 7 de juny. A proposta de la Comissió del Nomenclàtor, l’alcalde de Terrassa resol posar nom a set espais públics de la ciutat i canviar-ne el d’altres dos. La plaça de les Ordidores veurà susbtituïda la seva denominació abans fins i tot de ser oberta; serà rebatejada com a plaça del Gas, el nom que volia el veïnat del Segle XX.
Aquest és el barri prepoderant en la resolució, doncs calia establir les denominacions d’espais nous creats a un sector en transformació, sobretot la generada als terrenys de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas. A més de la plaça del Gas, el Segle XX tindrà la plaça de Joan Prat (el darrer alcalde republicà), el passatge de Lourdes Plans (historiadora terrassenca), la plaça de Josep Sañé (prohom), la placeta Marta Mos (professora de dansa i coreògrafa), el passeig de Quitèria Tarragó (primera regidora de Terrassa, l’any 1937) i el passatge de l’Alcuba (en referència a un antic mas). La prolongació del carrer de Sant Sebastià es dirà igual que el carrer “mare”. Només la plaça de l’Exili trenca el “domini” del Segle XX.
Plaça del Gas, entre els carrers de Roger de Llúria, del Gasòmetre, del Pare Font i de Gibert
Durant uns 80 anys, del 1860 al 1941, en aquest indret del barri del Segle XX va funcionar la fàbrica i magatzem del gas de Terrassa. En record al que va significar aquesta fàbrica, l’Ajuntament ha decidit batejar amb el nom de plaça del Gas l’espai que fins ara és anomenat plaça de les Ordidores, dessignació que el veïnat no trobava apropiada. Per què s’havia posat el nom de plaça de les Ordidores a un lloc de Terrassa que precisament no tenia cap relació amb aquest digne ofici tèxtil? L’associació veïnal del Segle XX va plantejar aquests dubtes a l’Ajuntament, proposant el nom de plaça del Gas, la denominació popular i amb indubtable vincle històric amb el barri. Fa uns cinc mesos que aquest espai està urbanitzat, però l’aparició d’un esvoranc al bell mig del terreny ha obligat a retardar-ne l’obertura i la inauguració fins que els promotors de l’obra reparin el forat i superin aquest (s’espera) darrer escull. Les obres d’urbanització van començar l’estiu del 2023 després d’anys d’informes i de tasques de descontaminació.
Plaça del Gas / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Plaça de Joan Prat, entre els carrers de Lepant, de las Navas de Tolosa i d’Avinyó
Fa 35 anys que l’associació veïnal del Segle XX demana un reconeixement públic, en forma de nom a un carrer, a Joan Prat. Va ser l’últim alcalde republicà, l’home que, amb els nacionals a Olesa de Montserrat, amb l’enemic a les portes, va assumir el càrrec de batlle tot i saber que es jugava la vida en un envit crucial. ”Va durar com a alcalde 26 dies, va ser el que va haver d’agafar les maletes a corre-cuita per fugir davant l’arribada de les tropes de Franco l’any 1939. Sovint es creu que a Terrassa només va haver-hi un alcalde republicà, Samuel Morera, però va haver-hi sis més”, apunta Salvador Pérez, president de l’associació veïnal del Segle XX, per apuntalar una demanda de principi doble: Joan Prat va ser alcalde, però va ser també veí del barri. I era membre de la CNT, fet “que n’ha dificultat el reconeixement”.
Plaça de Joan Prat / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Passatge de Lourdes Plans, entre Lepant i las Navas de Tolosa
Aquest vial ja hi era, però es tractava d’un passatge sense nom adjudicat. Els veïns ho recorden: fa un parell d’anys que existeix aquest tram de via pública sorgit de la urbanització de part del Segle XX. L’àrea municipal encarregada del nomenclàtor es va reunir amb el veïnat per consensuar-ne una proposta. L’AV va suggerir una llista de dones, doncs semblava clar que havia de ser una dona la persona homenatjada. La proposta final de la Comissió del Nomenclàtor d’Espais i Equipaments Públics va consistir en dedicar aquest passatge, situat entre els carrers de Lepant i de las Navas de Tolosa, a Lourdes Plans. La proposta no procedia dels veïns, però aquests no s’oposen al reconeixement a una historiadora, especialitzada en l’estudi de la Terrassa dels segles XIX i XX, que va morir l’abril del 2017 als 53 anys. Des del 1992 estava vinculada al Centre d’Estudis Històrics, entitat que va presidir entre el 2006 i el 2014.
Plaça de Josep Sañé, entre Baldrich i Sant Sebastià
El decret de l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, de 7 de juny, decideix un total de nou denominacions. El sisè punt de la resolució oficialitza el fet de dedicar a Josep Sañé una nova plaça, ubicada entre el carrer de Baldrich i el de Sant Sebastià i nascuda de la urbanització del sector de l’antiga fàbrica Sala i Badrinas. Qui era Josep Sañé? Segons indica el decret, a la placa figurarà el seu nom, la població i la data de naixement i de defunció (Mataró, 1882-Terrassa, 1964) i la consideració que li confereix la justificació del nomenclàtor: “Prohom de la ciutat”. Salvador Pérez, president de l’associació veïnal del Segle XX, manifesta la seva disconformitat amb aquesta resolució en concret, “una més en el llista que omple la ciutat de ‘prohoms’”. Sañé va fer donació d’un edifici a la ciutat, fet que suposaria un dels mèrits adquirits per assolir aquesta mena de reconeixement pòstum.
Plaça de Josep Sañé / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Un canvi: plaça de l’Exili, al Barri Universitari-Cementiri Vell
La plaça de l’Exili no és de nova creació. No és aquest el motiu del bateig resolt pel decret d’alcaldia. El seu cas és ben diferent. Aquest espai, ubicat al Barri Universitari-Cementiri Vell, ja existia, per la qual cosa la resolució oficialitza un canvi de nom similar a l’adoptat en altres zones de Terrassa als darrers anys. En aquesta ocasió, però, no es deu a l’aplicació de cap normativa de memòria històrica de substitució, sinó a la decisió de distingir “les persones que han hagut d’abandonar de manera forçosa el seu país per raons de persecució política”. L’artista barceloní Joan Miró deixa de tenir a Terrassa un lloc dedicat? No. Precisament al costat, al mateix barri, hi ha el passeig de Joan Miró, per la qual cosa el decret sols acaba amb aquesta distinció doble. El Cementiri Vell, a més, ja ha convertit els darrers anys la plaça en escenari d’homenatges a deportats i exiliats, fins i tot amb plaques.
Plaça de l’Exili, antiga plaça de Joan Miró / ALBERTO TALLÓN
Passeig de Quitèria Tarragó, entre el carrer de Prim i el de San Sebastià
Treballadora tèxtil i llevadora, republicana represaliada pel franquisme, Quitèria Tarragó Casellas va ser la primera regidora de l’Ajuntament de Terrassa l’any 1937. Des del juny del 2022, un retrat seu figura en la Galeria de Terrassencs i Terrassenques Il·lustres a l’edifici de l’Ajuntament. L’obra la va elaborar l’artista Sofía Ugarte. A penes hi havia material gràfic de la Quitèria, però Ugarte va restaurar la millor foto de què disposava i va muntar la cara en un altre cos. Quitèria Tarragó (Les Piles, la Conca de Barberà, 1896-Vilafranca del Penedès, 1980) va deixar la seva feina de teixidora després d’obtenir el títol de llevadora l’any 1923. Va presidir el Col·legi de Llevadores de Catalunya i va defensar la professionalització de les treballadores sanitàries. Va esdevenir primera regidora de la història de Terrassa el juliol de 1937, en plena guerra.
Passatge de l’Alcuba, un mas desaparegut
A més de la decisió, lògica, de mantenir el nom de Sant Sebastià per a la prolongació del mateix vial entre el carrer de Baldrich i la carretera de Rubí, el decret inclou una resolució singular tenint en compte la resta. La via oberta entre el carrer de Prim i l’eix central del Vapor Sala i Badrinas, també al Segle XX, no reconeixerà cap personatge, sinó que rebrà el nom de passatge de l’Alcuba. Queda dit: no és cap persona. Es tracta d’una referència al mas de l’Alcuba, que estava situat a la zona, desaparegut segurament abans del segle XIX i amb nom de reminiscències àrabs. La professora de dansa Marta Mos Vall (Terrassa, 1923-2004) tindrà una placeta a la carretera de Rubí.
