El potencial fotovoltaic de la demarcació de Barcelona és del 140% del total del consum elèctric, segons un visor cartogràfic presentat aquest dilluns per la Diputació de Barcelona. Un 50% sortiria d’instal·lacions a teulades, i el 90% restant, de plaques en territori de baix impacte, que suposaria ocupar el 2,4% de la superfície de la demarcació. L’ens marca llocs ja degradats per l’activitat humana, com ara antigues pedreres o abocadors, com a prioritaris. L’estudi constata que es podria instal·lar energia solar a 776.366 hectàrees, però n’exclou més de 700.000 pel seu valor natural, paisatgístic i agrícola. El Vallès Occidental (19% sobre el total), el Bages (18%), Osona (18%) i l’Anoia (15%) són les comarques amb més potencial.
El Vallès Occidental concentra els tres municipis amb major potencial generador d’energia elèctrica: Terrassa, Sant Cugat i Rubí. En primer lloc, Sant Cugat, amb capacitat per generar 3.526,7 GW/h, tots ells sobre terreny. La segueix Terrassa que podria produir un total de 863,6 GW/h, la majoria de les quals sobre cobertes (787,5 GW/h), i la resta (76,1 GW/h) sobre terreny.
El tercer municipi vallesà en potencial és Rubí, que també concentra la capacitat més gran de generar energia fotovoltaica sobre cobertes. Concretament 432,7 GW/h, enfront de 154,6 GW/h sobre terreny.
La veïna Sabadell té una capacitat molt limitada de generar electricitat elèctrica. Segons l’estudi de la Diputació, 83,5 GW/h i només sobre terreny, cap a dalt de cobertes.
140% del consum
Si s’aprofitessin tots els espais identificats per la Diputació, la generació d’electricitat mitjançant plaques solars arribaria al 140% de tot el consum actual de les comarques barcelonines. Des de la institució, però, asseguren que la progressiva electrificació especialment en àmbits com el transport farà augmentar el consum de manera significativa, cosa que reduiria aquest ‘superàvit’, o fins i tot es necessitaria més electricitat, que podria sortir d’altres tipus d’energies verdes no incloses en aquest estudi. A més, les dades de potencial fotovoltaic en teulades no inclouen els 36 municipis de l’AMB, que farien créixer la xifra “substancialment”.
El cap de la secció energètica d’Acció Climàtica de la Diputació, Albert Vendrell, explica que el sòl òptim per a la instal·lació de fotovoltaica és “el que ja ha estat transformat per l’activitat humana o a l’espera” de ser-ho. A banda d’aquest terreny, també es tenen en compte els sòls nus urbans, és a dir, les àrees urbanes sense edificacions, no pavimentades o amb menys del 5% de vegetació, i els sòls urbanitzables no desenvolupats. En conjunt, el terreny no urbà “que té menys valor natural.
Els espais protegits queden fora
La Diputació deixa fora dels possibles indrets on es podria instal·lar fotovoltaica el sol on no és legal fer-ho, com ara les àrees protegides per la Xarxa Natural 2000 o les incloses al Pla d’espais d’interès natural (PEIN). A més, han exclòs les parcel·les agrícoles que confirmen alguna Denominació d’Origen o el regadiu, que consideren “cultius agrícoles amb un valor afegit”. En total, de les 776.366 hectàrees on podrien instal·lar-se projectes fotovoltaics, 700.000 queden fora per motius naturals, paisatgístic o agrícoles.
