Està molt nerviós? Ara no, però quan sigui el moment, segur que sí.
Ja se l’ha preparat bé, el pregó? Sí, ja ho tinc preparat, però no puc dir res.
De quin estil serà? Molt llarg? No, intentaré que no sigui molt llarg perquè si és massa llarg, llavors la gent s’avorrirà i marxarà.
I què va sentir quan va saber que era l’escollit per al pregó? Vaig sentir molta emoció, i molts nervis també. Per a mi és un goig ser l’encarregat del pregó aquest any.
S’esperava que li dirien a vostè? No, no m’ho esperava per res. Quan anava sentint que el Jordi Ballart, l’alcalde, anava dient les coses que faig, vaig veure que anava per mi i em vaig començar a posar nerviós i no m’ho creia.
Per a una persona que viu tan intensament la cultura popular i també la Festa Major què significa ser el pregoner? És molt important. No sé, és com un goig, una satisfacció i molta emoció perquè la Festa Major la veig des de dins de fa molt de temps i ho porto a la sang.
Podem dir que li ve de tradició familiar? És una cosa que em ve de la sang i des dels meus avis, fins i tot.
I a casa què li van dir quan ho van saber? Es van posar tots molt contents. Estan molt satisfets i vindran tots a veure’m, com és normal.
Li han donat alguns consells? No molts. Només que no sigui llarg, que no sigui molt pesat.
D’ençà que ho va saber què ha anat fent? El mateix dia que ho vaig saber ja vaig anar pensant què diria i el vaig anar escrivint i repassant el que havia escrit.
S’emocionarà molta gent amb el seu pregó? Ja ho veurem, però amb els trets que tiraré, les entitats de cultura popular segur que sabran per on vaig.
Vol dir això que serà una mica crític? Una miqueta, però crec que és un moment en què es pot ser-ho. Crec que alguns riuran i altres no (riu).
I opina que el pregó ha de ser amb humor o sense humor? Amb humor, perquè així la gent rigui i estigui contenta.
Vostè pertany a diverses entitats de la cultura popular de la ciutat. D’on li ve això? Sempre he estat una mica com el meu pare, que també ha estat un cul inquiet i el fill ha sortit de la mateixa manera. I a casa sempre he viscut aquesta afició a la cultura popular.
I li queda temps lliure per a vostè? Una miqueta. A vegades els hi dic, que em deixin tranquil un moment i faig la meva.
La Festa Major és el moment més important per a una persona que ho viu com vostè? Sí, és molt important, podem dir-ho així. També perquè ho visc des de dins i, a més, estan totes les entitats, que la resta de l’any, només actuen soles, però per Festa Major actuen totes i coincideixen en moltes activitats.
Quina va ser la seva primera colla de cultura popular? Els Bastoners.
I com hi va anar a parar? A través del meu pare.
Encara hi continua? Ara hi vaig molt poc i vaig més amb els Gegants, els Minyons i la Pàjara. A Bastoners vaig deixant el relleu.
I si n’hauria de triar una com la seva preferida, podria fer-ho? Ui, no, molt complicat.
Ja dona l’abast amb tanta participació? Miro d’organitzar-me com puc.
Quina considera que està més arrelada a la ciutat? La que porta més anys és Gegants, i després hi ha les altres, Minyons, Bastoners, la Pàjara, però és difícil de dir quina està més arrelada.
Ara l’han fet cap de colla de Gegants. Quines funcions fa el cap de colla? Dirigir una mica els balls i les sortides i que tot surti bé.
I és molt complicat portar un gegant? Una mica. Si no en saps, al principi de portar-lo costa, perquè pesa bastant. Has d’anar controlant l’equilibri, sobretot.
Què li agrada més dels castells? Estar allà amb la gent, xerrar amb un, xerrar amb l’altre i fer pinya entre tots.
Vol afegir alguna cosa més o ja estaria tot? Sí, que a 2025 els Gegants vells fan 175 anys i volem fer alguna cosa si és possible i que vinguin colles de fora. Ja ho veurem.
