No saben d’on ve aquest soroll potent, s’espanten i alguns s’autolesionen cercant la fugida. Altres surten corrent i es perden. Els efectes perjudicials que l’ús de la pirotècnia provoca a gossos i altres mascotes tornen a ser objecte de debat a Terrassa, i de campanyes en contra.
El 40%, com a mínim
El nombre de mascotes ha crescut de manera exponencial, i per extensió ha augmentat el nivell de protecció als animals, tant en l’àmbit social com el legislatiu. És impossible acabar amb el soroll típic dels petards de la revetlla de Sant Joan, i dies previs i immediatament posteriors? La tendència dels últims anys és clara: ja es ven més material pirotècnic lluminós que potent en decibels, però els gossos (com a mínim el 40%) continuen patint aquests dies i les veus contra els petards, pels seus efectes nocius sobre la salut canina (i humana, a vegades) s’incrementen.
El problema no és nou, però la sensibilització ha crescut. També, però, “existeix medicació més adequada que la d’anys enrere”, diu Elena García Callado, etòloga terrassenca, membre de Ethogroup, experta en comportament animal i partidària d’una mesura que acostuma a passar inadvertida: la identificació dels gossos. Per què? “En aquesta època de l’any molts es perden perquè surten corrent espantats. A més del xip, és important identificar-los bé amb una placa, fins i tot amb un mètode més simple com l’anotació d’un telèfon de contacte en la corretja” , insisteix l’etòloga.
General
El grau de patiment no va associat a races en general sinó a individus, uns més fòbics que uns altres, uns més proclius a passar-ho malament durant la revetlla, o les hores prèvies o posteriors, altres patidors des de bastant abans. Alguns triguen setmanes a recuperar-se, recalca García. Algunes d’aquestes mascotes són les que acaben tractades en centres com el seu. Se sap de casos de gossos que triguen quatre dies a sortir del lavabo, on troben el seu refugi, però el percentatge de cans tenallats per la por aquests dies “supera el 40%”. Aquesta por “és pròpia de l’espècie” i, segons García, en el patiment concorren diversos factors: “En primer lloc, hem de tenir en compte que ells no entenen què passa, els falta del factor cultural. En segon lloc, els costa situar l’origen del soroll. I, en tercer lloc, les explosions, per a ells, no segueixen un patró, són una cosa inesperada. I durant la revetlla és un fenomen molt intens, impredictible”.
El Panxo, a casa a Ca n’Aurell / NEBRIDI ARÓZTEGUI
És difícil que un gos mori per aquests esglais majúsculs, però no que sigui víctima de patologies. El perill, per descomptat, augmenta si se sofreix una malaltia cardíaca, per exemple, i també a causa del perill de les autolesions producte dels intents de fugida. Lesions en les potes, per exemple, en intentar escapar amb desesperació. Per això, és important, potser el més important, no deixar-los sols en aquests moments, i menys en una terrassa. “En els casos lleus els gossos poden trobar estratègies per recuperar la normalitat”, agrega l’etòloga. En casos greus, els vòmits ens poden indicar una simptomatologia preocupant. De totes maneres, aquesta experta aconsella una valoració veterinària si la situació es complica “i perdre la por als fàrmacs”. Els comprimits vegetals, o nutracèutics, són complements alimentaris “no innocus, però tampoc perillosos”.
Una campanya aturada
“La meva gossa pateix una terrible ansietat que pot portar-la a la mort a causa de l’ús de coets i pirotècnia durant les celebracions a Terrassa. Aquest problema no és personal, sinó que afecta molts animals i persones sensibles al soroll”. Així encapçalava la seva petició de suports May López, veïna de Terrassa que va activar el febrer passat una campanya a change.org.
Demanava col·laboració per promoure “un canvi positiu” en la comunitat” i recordava que l’Organització Mundial de la salut (OMS) alerta que els nivells alts de soroll “poden causar estrès crònic en els éssers humans i animals”. La sol·licitud referia reduir “a zero” l’ús de coets i pirotècnia durant les festivitats “per protegir els nostres éssers estimats més vulnerables”. Va superar les 450 firmes en unes setmanes, però va aturar la iniciativa. “Estava pràcticament sola, sense suport d’entitats”, diu.
Uns consells
Intentar aïllar els animals, tancar portes, fins i tot posar música més alta que de costum, però música tranquil·la. I no renyir-los. Augmentar la mostra d’afecte és perjudicial? “No, això és un mite. No constitueix cap problema”, deixa clar l’etòloga Elena García Callado. La llista de consells per a la protecció de les mascotes en aquestes sorolloses dates és llarga.
/ ALBERTO TALLÓN
Els veterinaris especialitzats en comportament animal recomanen proporcionar als gossos una zona segura on refugiar-se i és bo buscar-los un lloc nou que serveixi d’amagatall, un espai que l’animal no relacioni amb la por. Si, per exemple, aquest lloc és sota una taula, la podem tapar amb una manta per a aïllar-lo més i fer més sensació de seguretat. I dins del refugi es pot instal·lar un llit, joguines o premis. Sobretot paciència i res de càstigs, i no deixar-los sols, ja que, a més de l’estrès de la nit de baluerns continuats, poden sentir que manquen de referents afectius a prop en aquests moments.
Els amos han de mantenir la calma i tractar de transmetre-la als animals. En casos complicats, els veterinaris poden prescriure tractaments amb fàrmacs d’efecte ansiolític, com les benzodiazepines, que provoquen amnèsia anterògrada: els cans obliden l’esdeveniment desagradable.
Repartiment de comprimits
El servei de Benestar Animal de l’Ajuntament ha posat en marxa, a través d’entitats animalistes i per tercer any consecutiu, la campanya de repartiment de pastilles tranquil·litzants per a gossos i gats. El consistori distribuirà comprimits fets amb ingredients naturals “que no generen efectes secundaris” i que permeten “calmar l’angoixa” dels animals. Per això s’instal·larà una parada al raval de Montserrat aquest divendres, aquest dissabte i diumenge, entre les 17.30 hores i les 20. N’hiha preparats 1.200 comprimits: 1.000 per gossos, 200 per gats. L’àrea de Benestar Animal recorda que l’administració dels comprimits “no substitueix en cap cas les recomanacions d’un veterinari de referència”. S’ha de portar la cartilla veterinària per acreditar que l’animal té xip i està censat.
Repartiment de comprimits a les portes de l’Ajuntament / ALBERTO TALLÓN
Els gats, també
Quan es parla del sofriment animal per les explosions pirotècniques, es parla sobretot de gossos. Perquè hi ha més, perquè el problema és molt més visibles als carrers. Però els gats sofreixen igual, o més. Aquests felins tendeixen a paralitzar-se davant el baluern de petards. El 65% dels gats s’amaguen durant els episodis de màxima exposició, s’encongeixen darrere de mobles, a sobre de prestatges, i orinen o defequen en llocs no habituals. Alguns veterinaris recomanen mantenir disponibles el menjar i la safata de sorra, assegurar llocs d’amagatall o fins i tot endollar, dies abans de la revetlla, uns difusors específics que tenen una còpia de la feromona facial, utilitzada per aquests felins per marcar el seu entorn com a segur.
