El polític terrassenc va ser escollit dimarts president del Parlament de Catalunya. La segona autoritat del país acusa una part de la judicatura i la fiscalia d’actuar ”com una tercera càmera parlamentària” i d’utilitzar ‘el ‘law fair’ per abatre adversaris polítics”. Aquest mandat, diu, es proposa teoritzar públicament, generar un relat sobre el futur del país. “La presidència del Parlament pot ser inspiradora”, sosté.
Com ha respost Terrassa al nomenament de Josep Rull com a president del Parlament? L’efecte va ser extraordinari. Mil whatsapps que encara no he pogut respondre. Gent de diverses entitats de Terrassa, persones independentistes i que no ho són. I terrassencs que vaig conèixer fent de regidor, cosa que m’ha emocionat molt. A la família la vaig advertir i per a Mútua, el missatge va ser: Junts em proposa per presidir el Parlament de Catalunya i pot ser que surti bé. Així va ser. La meva dona Meritxell, estava al cas de tot. De seguida que em van elegir, vaig trucar els meus germans i a la meva mare. Després a la colla de tota la vida.
El recurs d’empara del PP davant del Tribunal Constitucional i l’ofensiva judicial el fan sentir que el seu nomenament està en risc? El càrrec no perilla. La sentència no afecta el sentit de la votació de Lluís Puig, sinó al fet que pogués votar. Si el Tribunal Constitucional és coherent amb les seves decisions, en el pitjor dels supòsits no es posaria en qüestió el resultat de la votació al Parlament. D’altra banda, la votació del president va ser folgada. Els dos vots delegats de Carles Puigdemont i Lluís Puig no han estat determinants. Per a mi, com a president del Parlament, que els diputats puguin exercir el seu dret a vot és fonamental. Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg són fora per una situació anòmala. L’exili no és explicable en una situació democràtica. A mi em toca defensar la plenitud de drets, de sufragi actiu i passiu, dels 135 diputats del Parlament de Catalunya, pensin com pensin.
Josep Rull està disposat a “construir un relat sobre quina mena de país volem” / alberto tallón
En el respecte a la inviolabilitat dels diputats, com actuarà davant els discursos ultres, d’odi o xenòfobs? El límit són els drets humans, ho dic amb molta claredat. Seré rotund i contundent.
La reacció dels diferents tribunals davant l’amnistia era previsible. Esperava el cisma a la Fiscalia? Conec als quatre fiscals que s’hi oposen i són d’una duresa extrema. Són gent que reescriuen les lleis. Una part de la judicatura i una part de la Fiscalia estan actuant com una tercera càmera parlamentària. El poder judicial interfereix en la resta de poders públics, cosa que nosaltres ja havíem advertit fa sis anys. Utilitzen el “law fair” per abatre l’adversari polític. Ara el president Sánchez ho reconeix. Nosaltres hem escoltat els fiscals cinc anys i és escandalós.
Alguns jutges entenen que la malversació queda fora dels supòsits de l’amnistia, cosa que exclouria de la mesura molts independentistes. L’article 4 de la Llei d’Amnistia estableix que les mesures cautelars queden desactivades, les presons preventives. La Fiscalia i alguns jutges volen excloure-la, però la Comissió de Venècia ha estat clara en el fet que tant el terrorisme com la malversació entren en l’amnistia. No és que estiguin reinterpretant la llei, és que l’estan reescrivint en termes diferents del seu esperit. Tot plegat és una anomalia que hauria d’espantar a molta gent. Perquè avui, l’anomalia democràtica a l’Estat espanyol està situada a una part del poder judicial. La cúpula del poder judicial està desbocada i això ens ha de preocupar a tots.
Em toca defensar el dret de sufragi actiu i passiu dels 135 diputats del Parlament
Al discurs d’investidura va fer menció a la inviolabilitat dels diputats i al dret a expressar-se i a debatre en llibertat. És el moment de tornar el setembre de 2017? De tornar a plantejar el referèndum? Evidentment. El plet nacional continua existint. Catalunya és una nació i les nacions tenen el dret a decidir pacíficament el seu futur. Com ens agradaria fer-ho? Doncs a l’escocesa, explorant un pacte entre Catalunya i l’Estat espanyol. Un acord per fer un referèndum acordat en virtut de l’article 92 de la Constitució, per exemple. Però aquí, al davant no tenim a David Cameron. Aquests és el problema de fons.
Ha de ser aquest, doncs, el mandat de tornar a votar la convocatòria d’un referèndum al Parlament de Catalunya? La voluntat dels grups sobiranistes a Madrid és aquesta. L’acord de Brussel·les entre Junts i el PSOE reconeixia l’existència d’un conflicte nacional i s’esbocaven alguns mecanismes per resoldre’l. Aquest és un acord que interpel·la a l’actual legislatura. Per tant, buscar una solució democràtica al conflicte polític és una situació que s’ha de substanciar aquesta legislatura.
Dimarts comencen les consultes per formar Govern. Com a president del Parlament ha fet un discurs molt polític. Com garantirà la necessària neutralitat en aquest procés? Tots els presidents del Parlament han fet discursos polítics. Jo actuaré acreditant, primer, que hi hagi voluntat per presentar candidatura i, després, comprovant quines majories es poden configurar. D’acord amb això faré una proposta d’investidura de cara al dia 25 de juny i l’exerciré. La proposta serà molt lògica.
He parlat amb Carles Puigdemont i Lluís Puig. Diuen que vindran a la investidura i ho faran
ERC té la clau del nou Govern. Espera un escenari de pèndol, amb els republicans donant suport al PSC a la Presidència de la Generalitat, després de facilitar la presidència del Parlament a Junts? Si vull exercir un paper d’arbitratge no puc valorar el que puguin fer els partits polítics en termes pendulars.
I si el PSC no suma, hauria de tornar a Junts el suport que ha rebut al Congrés? No parlo com a president del Parlament. Explico l’argument de Carles Puigdemont. L’única majoria operativa és la majoria independentista i s’ha acreditat a l’elecció de la Mesa del Parlament. Em remeto al que diu Junts. ERC ho ha deixat molt clar, la negociació de la Mesa era estrictament per la Mesa. Ara comença una negociació diferent, ho han deixat tan clar.
Descarta la repetició electoral? Queda molt temps. Teoritzarem. Si cap candidat es vol sotmetre a la investidura perquè encara no té majoria, s’obrirà un termini de dos mesos per articular aquestes majories que culmina el dia 25 d’agost. Esperarem. Recordo que Carles Puigdemont va ser investit l’últim minut l’any 2016.
Carles Puigdemont i Lluís Puig insisteixen que vindran a la investidura tot i que Llarena manté l’ordre de detenció. La Llei d’Amnistia és aprovada i publicada i ells diuen que hi seran. Hi he parlat i sé que ho faran.
Coneixem un Josep Rull pragmàtic com a conseller de Territori i Sostenibilitat i hem vist un Josep Rull molt retòric a la sessió d’investidura. Quin serà el to del mandat? El país està sededat d’esperança i des del Parlament hem de ser capaços de projectar aquesta idea. Això no és retòrica, és construir un relat poderós. Em comprometo a fer un relat sobre quina mena de país volem fer perquè en això la presidència del Parlament pot ser inspiradora. D’altra banda, el president del Parlament també ha de governar la institució i ja hem fet accions concretes. Com un pla per descarbonitzar el Parlament, una línia de treball per la digitalització i modernització del Parlament i un altre per prioritzar la llengua catalana. Són mesures que he volgut adoptar de seguida. Per tant, relat, gestió i sortir. Tenim una agenda tan trepidant que en un parell de setmanes haurem fet dos o tres mil quilòmetres. Ja ho vaig dir al primer discurs, necessitem un Parlament que trepitgi territori, que escolti el batec de la gent. Jo he fet política, més enllà de l’època com a regidor de Terrassa, que va ser la meva escola de formació, sempre amb la idea de ser present en el dia a dia de la gent.
La dinàmica del Parlament pot pilotar aquest mandat entre restituir la dinàmica de l’1-O, o bé obrir una etapa centrada en la gestió del dia a dia. Per quina es decanta? No són incompatibles. De fet, han estat perfectament complementàries, des de la perspectiva independentista, perquè jo sóc president del Parlament, però també independentista català. L’independentisme és potent quan articula un projecte de defensa immediata del dia a dia de la gent i de fixar un horitzó de modernitat, prosperitat i justícia social. Així s’han construït majories potents. Per això les dues dinàmiques són necessàriament complementàries. És imprescindible gestionar el dia a dia i fer-ho des d’una ambició nacional. El dret a decidir és inalienable.
Situem-nos l’any 2028. Quin voldria que fos el seu llegat? Per què voldria que se’l recordés com a president del Parlament? M’agradaria deixar un Parlament amb prestigi institucional, que fos percebut com el parlament d’una nació, pròxim a la ciutadania i, un concepte fonamental, on el respecte sigui el principi que ho amari tot. Hem vist agressions a Itàlia i crits al Congrés de Diputats. A Catalunya ha de primar el respecte.
