El director d’art Antonio Martín va ser l’encarregat de donar forma al disseny del Gent de Terrassa.
D’on surt la idea del Gent de Terrassa? L’equip que va ajudar a la redacció amb la transformació del Diari tenia clar que era necessari un espai molt concret per al lector en el qual se senti protagonista. No podia ser només un altaveu local de les notícies polítiques, esportives o culturals sinó també del ciutadà. A més de formar part d’una estructura global dinàmica, del ritme que es volia aplicar al Diari, no sols grans textos o profunds, sinó espais de lectura ràpida.
Quin era l’objectiu principal? Per al Diari, un ciutadà de Terrassa no és menys que un alcalde o el màxim golejador de l’equip local. Almenys havia de tenir un espai en el qual se sentís part. I llegir notícies, experiències, històries i història dels seus veïns li dona seguretat que aquest és el seu Diari, l’únic que parla d’ell. Llegir i escriure!
Quins criteris es van emprar per al seu disseny? Havia de ser una doble pàgina lleugera, que no intimidés mai, en la qual el lector pogués triar entre només un peça o totes, però que no li portés més de cinc minuts, i en l’ordre que li vingués de gust. Havien de destacar els protagonistes que apareguessin, els noms propis. I, com en la resta del Diari, que el gràfic, la fotografia bàsicament, fos una entrada a les històries, però sempre atenent més el contingut que a l’aspecte. I la seva situació havia de suposar un canvi de ritme, i des del punt de vista del disseny havia de ser senzill, ordenat i, si puc dir-ho, orgànic.
Es va pensar com un espai canviant o inamovible? Aquesta era la idea. Que sempre estigués viva, que pogués tenir seccions fixes o notes esporàdiques. Que canviessin d’espai, de grandària, de periodicitat, que nasquessin i que, per tant, morissin, seccions. Tot, segons la mateixa evolució de la ciutat. Sí que apostem per mantenir una estructura fixa amb el llançament del redisseny, perquè el lector reconegués bé aquesta doble pàgina, però la idea a mitjà i llarg termini era que fos una secció en constant reinvenció.
És una pàgina molt local. Fomenta la identificació amb el lector? Per descomptat. Encara que una decisió municipal per part de l’ajuntament és important o molt important, no deixa ser d’un àmbit extern. Cert és que aquesta informació local l’afecta, però no és el protagonista. Aquí, el protagonista és el teu veí del bloc, el de la botiga en la qual compres el pa, el bar o el restaurant on quedes amb els teus amics… o tu mateix! I no només les persones, sinó en alguns casos la ciutat, els edificis, un monument o un record com a éssers vius i “veïns” del lector. I també, en alguns casos, que el ciutadà sigui el periodista, el que recomana, el que explica, el que sap… Així que és una identificació passiva i activa amb el diari però sobretot amb Terrassa.
Aquí el protagonista és el veí del bloc, el de la botiga o el bar on quedes amb els amics… o tu mateix!
