El retrat de la sequera a la pell dels arbres urbans deixa una foto fixa d’exemplars que no han superat quatre anys de manca d’aigua, altres que han esgotat reserves i han caigut víctimes de les plagues i molts, la majoria, que han sobreviscut i aquestes setmanes recuperen forces amb les pluges.
Fa dies que a Terrassa es desenvolupen tasques de retirada dels arbres morts i de tala de branques danyades. L’objectiu és evitar el risc que comporta la presència d’exemplars malalts o morts a les voreres, als parcs públics i als jardins, evitar caigudes sobtades i garantir la seguretat.
Aquesta setmana s’ha procedit a la tala d’arbres al passeig de les Lletres, on diversos exemplars joves han estat retirats per evitar el risc de caiguda.
Ha estat una de les intervencions més vistoses. Per coincidir amb les jornades d’estudi prèvies a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), amb la biblioteca Central de Terrassa plena a vessar d’estudiants curiosos, i per tractar-se d’una tala d’arbres adults.
Un operari tallant les branques dels arbres podats al passeig de les Lletres /Nebridi Aróztegui
Són exemplars que no han superat l’estrès hídric dels darrers anys. Quatre amb dèficit d’aigua per als arbres, expliquen els arboricultors, que asseguren que des de 2020 el règim de pluges és insuficient per alimentar el d’arbres urbans, que es veuen obligats a utilitzar les reserves.
“Els arbres reserven aigua a les arrels, al tronc i a les branques”, explica l’arboricultor Ruben Fariña. “Si arriba una crisi, la poden superar, però després de quatre anys de sequera no queden estalvis i alguns, sobretot els més joves, moren o es debiliten, sent més vulnerables als bacteris”.
És el cas dels pins, que pateixen una plaga de “tomicus”, un escarabat que perfora el tronc i les branques, dificultant la circulació de la saba. Altres arbres com els oms, els pollancres de riera, acostumats a veure molt, o els bedolls han patit també.
La majoria dels 35.000 exemplars de la ciutat, però, han sobreviscut. Aquests dies es retiren branques i arbres morts per seguretat
Rubén Fariña, acompanyat de tres col·legues també arboricultors, fan tasques aquests dies de poda als prop de 80 plataners del Parc de Vallparadís. Estan procedint a la retirada de les branques mortes per seguretat.
És una tasca que es fa anualment i que l’any passat, el 2023, va coincidir amb un fenomen que revela com d’intel·ligents són els arbres alhora d’adaptar-se a les adversitats del medi. “Ara fa un any, els plàtans de Terrassa i de tota Catalunya van alentir el creixement per estalviar aigua. Amb el primer episodi de pluges van fer una crescuda sobtada i l’escorça no va aguantar la pressió i va caure”, explica el també arboricultor Quim Salles.
Terrassa té 35.000 exemplars d’arbres distribuïts per jardins, places i parcs públics. Amb les restriccions per sequera, a la ciutat s’estan regant només els arbres joves, els plantats els anys 2023 o 2024. Són 300, un 0,85% del total. Se’ls aplica el reg per supervivència i s’utilitza aigua freàtica, procedent de pous i mines subterrànies.
La majoria dels arbres de Terrassa estan en alineació, és a dir, plantats a voreres. A priori són els que més estan patint la sequera, donat que disposen de menys espai al subsòl, on sovint les arrels topen amb canonades i instal·lacions de serveis.
El forestal i arboricultor Joan Moya, d’Urban Forest, sosté que, tot i la suposada hostilitat de l’entorn urbà, “els arbres tenen més capacitat de retenir humitat i aigua a les ciutats que al bosc, on estan patint més la sequera. A la ciutat, el sòl no drena tant, l’aigua s’evapora menys i els arbres tenen més capacitat de concentrar la humitat”.
El percentatge de baixes per sequera a la muntanya supera en proporció les registrades en trama urbana, on els arboricultors que treballen aquests dies al parc de Vallparadís proposen que “tractem els arbres com un membre més de la ciutat. Aprofitem l’aigua de pluja i reguem-los. Si som capaços de recuperar zones desèrtiques, hem de ser capaços de conservar els nostres arbres”, diuen.
L’arborista Laura Gómez, tallant una branca morta d’un dels plataners del Parc de Sant Jordi / Laura Hernández
Els arbres ens salven a la ciutat, ni fan nosa ni sobren
Corre entre els arboricultors la sensació que encara no hem après, com ja han fet a altres països del nord d’Europa, com són de vitals els arbres a les ciutats, molt més en una conjuntura d’emergència climàtica. Els pins, els plàtans, els lledoners, o els roures redueixen la temperatura urbana. Disminueixen els contaminants atmosfèrics, refreden igual que un aire condicionat funcionat contínuament i són una font de benestar. Un arbre gran absorbeix la contaminació generada per 100 vehicles; de dia, absorbeixen anhídrid carbònic i alliberen oxigen.
Augmenta la percepció dels beneficis, però “encara hi ha gent que veu els arbres a la contra, que es queixen de què molesten, embruten les piscines, tapen les vistes, fan por quan són alts, atrauen ocells i insectes… Falta cultura sobre els molts beneficis que aporten”, comenta Rubèn Fariñas.
L’any 2050 el 75% de la població mundial viurà a les ciutats, on la figura de l’arbre s’ha redescobert com una agent clau per fer-les més habitables. La Servicultura Urbana és la nova ciència que aposta pels ecosistemes urbans sostenibles i fomenta el cultiu dels arbres pels seus beneficis socials econòmics i mediambientals.
