Un diagnòstic d’una malaltia de salut mental cau com una bomba en una família: “Va ser el 1992, el meu fill tenia 19 anys. Semblava que era un càstig de Déu, no sabíem què era, ni si tenia cura. La sensació en escoltar la resposta només la sap qui ho ha viscut”, explica l’Antònia González, presidenta de l’associació Clarament. Ella, una mare coratge, va ser una de les impulsores en la creació d’un espai per a les famílies que tenien una situació similar a la seva. Un lloc on compartir vivències, donar consells i acollir a qui ho necessitava: Salut Mental Terrassa. “Ens reuníem per compartir estratègies que ens servien i que altres podien aplicar a casa seva per veure si funcionaven, una espècie d’assaig i error”.
Després d’incorporar la figura professional d’atenció psicològica l’any 2015 i d’aconseguir esdevenir una associació de referència a la ciutat, “ens vam adonar que no sabíem cap a on anàvem, i vam creure que canviar el nom era el primer pas”, explica la treballadora social Assumpció Tobella. L’associació Clarament ha canviat el seu nom i la imatge, però la seva missió és la mateixa, esdevenir un espai d’escolta per millorar la vida de les persones a través de l’orientació i la conscienciació envers la salut mental.
Amb la porta oberta
“No ens agrada el concepte malalts mentals, utilitzem el terme primeres persones, perquè són ells qui conviuen amb el diagnòstic mèdic”, explica la psicòloga Ester Sánchez. Clarament obre la porta a primeres persones, però també als seus familiars. La seva metodologia es basa en la complementarietat de mirades: organitzen grups psicoeducatius, d’acompanyament i d’ajuda, brinden atenció psicològica individual, ofereixen plans de seguiment, així com assessorament jurídic. “Hi ha persones que tenen molts dubtes i pregunten per incapacitacions o testaments, i fer un acompanyament davant d’aquests dubtes és molt necessari per prendre decisions informades”, afirma l’advocada Isabel “Beta” Marqués.
Per atendre una primera persona “és important que reconegui la seva malaltia, que es deixi ajudar”, explica la psicòloga. Pels familiars que conviuen amb episodis durs de trastorn mental, “el més important és no contradir a qui ho pateix, escoltar les seves sensacions i inseguretats, perquè per aquella persona són reals”. En aquest sentit, una de les seves principals línies de treball es basa a respectar el moment vital de cada persona: “Tu no saps quina és la capacitat per prendre decisions d’una primera persona o d’un familiar, potser no pot arreglar la seva situació en aquest moment vital, per això és important donar l’espai suficient perquè ella mateixa actuï quan ho cregui convenient”, assegura la treballadora social Assumpció Tobella.
Projecció a la ciutat
Qualitat, ajuda i reivindicació són els principals valors de Clarament. El seu objectiu immediat és, sobretot, aconseguir visibilització per arribar a més persones. No volen esdevenir un centre mèdic, “la nostra feina està per sobre de la salut, és un treball comunitari basat en el benestar”, explica la Isabel Marqués. “Amb la pandèmia vam veure com col·lapsava el servei de salut mental públic, i el nostre objectiu és arribar on no arriba el sistema, perquè hi ha una vida després del diagnòstic”, assegura la psicòloga Ester Sánchez. La secretària Montse Rodríguez afirma: “Volem consolidar-nos i assegurar el nostre funcionament i ampliar el personal per garantir una atenció acurada a qui ho necessiti”.
