Terrassa

Les empreses alerten que la hiperregulació els resta competitivitat

Un centenar de CEO i representants del teixit econòmic local i vallesà han analitzat els reptes de l’exercici 2024 a la 8a Jornada d’Internacionalització de la Cambra de Comerç

La sala d'actes de la Cambra de Comerç, plena de gom a gom aquest matí /Nebridi Aróztegui

Protegir el mercat europeu com estan fent els EUA i la Xina o no intervenir; alliberar les empreses de la “hiperregulació” per fer-les més competitives o legislar pel bé del planeta; abraçar la intel·ligència artificial o evitar que controli tots els nostres moviments. Les empreses afronten aquest 2024 el repte de la internacionalització amb un grapat d’incògnites sobre la taula. Ahir, la Cambra de Comerç va convidar els empresaris i CEO de nombroses activitats industrials per debatre sobre el futur econòmic i analitzar les oportunitats i els riscos del comerç internacional. Ho va fer en el marc de la 8a Jornada d’Internacionalització i va comptar com a ponent amb el catedràtic d’Economia i assessor del Fòrum de Davos Xavier Sala i Martín. El professor va animar les empreses a apostar per la tecnologia intel·ligent com a palanca d’innovació i de creixement i va vaticinar que la intel·ligència artificial experimentarà un efecte bombolla que esclatarà i “donarà pas a una nova tecnologia”. A la Cambra va quedar clar que a les empreses els preocupa l’excés de regulació europea que, diuen, “minva la nostra competitivitat en un món globalitzat” on altres mercats com l’americà o l’asiàtic es blinden. Estar sota el paraigua europeu ja no es percep com un avantatge, una palanca de creixement, sinó com una cotilla que els estreny amb normativa i burocràcia, i els situa en desavantatge respecte a l’entrada de productes d’arreu. Els empresaris van compartir ahir les seves inquietuds, alhora que mostrar el múscul econòmic de la ciutat i de la comarca i van deixar clara la seva aposta per la innovació i la seva vocació exportadora.

Les empreses ens expliquen els seus reptes en la internacionalització dels seus productes.

Ignasi Cusidó

Director geneal de LAMP

“El món s’està protegint comercialment i a Europa què fem?”

“Els americans i els xinesos estan tancant els seus mercats i nosaltres no. Jo no sóc de subvencions i ajudes. Crec en un món més verd i més saludable i Europa regula en aquesta línia. Però si algú està fabricant a Europa amb determinades condicions, verifiquem que els productes que arriben dels EUA o de la Xina estiguin fets en les mateixes condicions. Això ara no està passant. No estic a favor del proteccionisme perquè sí, el que dic és que el món s’està protegint i jo pregunto, a Europa què fem? Aquest no és un tema que vagi d’aranzels. Si no de com s’està fabricant, amb quines condicions i quina seguretat tenen els treballadors d’aquests països? Aquí tenim una càrrega de normativa i el que demanem són condicions iguals. Busquem les eines per resoldre la situació. Aquest és un dels reptes actuals de la internacionalització. Nosaltres quan exportem, per exemple, al Marroc ens venen a inspeccionar la fàbrica. Quan un marroquí o d’Aràbia Saudí, o de Guatemala ve aquí, ningú d’Europa inspeccioni la seva fàbrica en origen”.

Anna Bosch

CEO de MALLTEX

“La manca de perfils tèxtils és un repte quan apostem per la produccio local”

”Nosaltres exportem el 80% de la producció i abracem gairebé tot el món. Països com Corea, la Xina, Japó, EUA i ara hem obert mercat també a Austràlia. Per exportar tenim unes normes molt concretes i per importar no hi ha normes. Nosaltres hem fet una aposta per produir aquí els nostres articles tèxtils de ballet, gimnàs, patinatge i balls de saló, cosa que ens permet donar el servei que ens demanen, que cada vegada més és per a l’endemà mateix. Per als que fabriquen fora aquest és un servei que no poden donar. A la Xina, fins que no ho tenen fabricat no ho poden servir. Nosaltres podem produir a demanda i fer entregues àgils, precisament perquè tenim una producció local. Això sí, hem d’afrontar el repte que quan se’ns jubila algú, ho hem de preveure amb temps, perquè cal ensenyar l’ofici als nous professionals, donat que cada vegada hi ha menys gent que sàpiga tallar amb màquines automàtiques o que sàpiga cosir. Manca personal especialitzat en el món del tèxtil, és un dels reptes que afronta la producció local, trobar relleu per a les plantilles amb personal qualificat”.

Jordi Malgosa

CEO Auxicolor Group

“Les regulacions europees ens estan restan competitivitat”

“Ara el gran repte és la competitivitat d’Europa respecte al que s’està fabricant arreu. Nosaltres som del sector químic i atenem el sector tèxtil, que ja no fabrica aquí. Les marques de luxe franceses o italianes i els fimes de gran producció espanyoles estan fabricant fora. Ja no n’hi ha prou amb tenir un producte innovador que passi totes les certificacions i totes les regulacions. Amb Bangladesh, l’Índia, la Xina o Vietnam hem de competir amb productes que no compleixen cap d’aquestes certificacions. D’aquí la nostra queixa, perquè aquestes regulacions europees ens estan restant competitivitat a les empreses. I no hi ha perspectiva que això canviï. Aquest és un tema del qual actualment no se’n parla en àmbits polítics. Potser afortunadament. La realitat és que estem avançant cap a un model similar al sud-americà, on l’economia va per la seva banda i els polítics es dediquen a fer les seves coses. És una situació de desconnexió, i això passa perquè la majoria dels polítics actuals legislen des del desconeixement, no ha trepitjat mai a una empresa, no coneixen la realitat”.

Beatriz Delgado

Directora comercial Keya

“La immediatesa és factor de competència i ens funciona”

“Tenim 60 anys com a empresa de sistemes de tancament i fa 50 anys que exportem a tot el món, des d’Austràlia a Sud-amèrica, Africa i tota Europa. I cada any és una història, especialment després de la pandèmia de la covid. Cada vegada el client és més exigent, a tot el món però especialment a Europa. El sistema Amazon ha implantat la dinàmica del demano avui per a demà. Nosaltres som fabricants i en set dies tens la comanda a destí. La pandèmia no es va afectar perquè tenim foneria, disseny i muntatge, tot a la nostra fàbrica de Rubí. És un avantatge competitiu fins i tot respecte a la Xina, que no pot ser tan àgil en les entregues. Així i tot, els clients estrenyen. És una realitat que estressa les empreses. Nosaltres hem hagut d’ampliar recursos per atendre la immediatesa. No està sent fàcil, però és el nostre factor de competitivitat i ens funciona molt bé. Som una pime de només 47 persones i tenim clar que no és igual moure un transatlàntic que una barqueta. Nosaltres som una barqueta i ens adaptem a la demanda, treballem de manera personalitzada”.

Eduardo Yanovsky

Desenvolupament de negoci d’Acofarma

“El repte és diversificar i internacionalitzar”

”Els reptes més importants que afrontem a nivell farmacèutic i químic és el tema regulador. Especialment, les barreres que tenim a l’hora d’arribar a nous mercats amb els nostres productes. En un context globalitzat, la situació és diferent amb cada una de les nostres unitats de negoci, com el producte acabat de parafarmàcia, o bé les matèries primeres químiques. En aquest darrer cas la regulació en la tasca exportadora no està sent tan estricta, però amb parafarmàcia, en destins com ara el Perú, per vendre un producte cosmètic es complica moltíssim la documentació a presentar. Al final, el repte és diversificar i internacionalitzar. Aquest és el futur. Pel que fa als mercats, després de la pandèmia hi ha una major consciència sobre l’autosuficiència i de la necessitat de no dependre tant de mercats exteriors, especialment pel que fa a les matèries primeres. Concretament en el sector de la farmàcia, si som dependents i si ens falla la font primera, podem tenir un greu problema per fabricar i es disparen els costos”.

To Top