Superada la pandèmia i amb amb un equip de govern més plural i solvent, l’alcalde Jordi Ballart tanca el primer any des de la victòria electoral del 28 de maig de 2023 amb una llarga llista de decisions polítiques arriscades, amb fort impacte en l’opinió pública. Han estat dotze mesos marcats per la sequera, però també per la necessitat de muscular la hisenda municipal, complir amb l’agenda 2030 i apagar alguns focs interns.
Un tripartit estable, sense fissures
És una de les fites del primer tram de mandat. El 28 de maig de 2023 Ballart va guanyar un regidor (11), i va decidir ampliar el pacte de govern amb ERC, incorporant a Junts per Terrassa en el moment de més tensió entre els independentistes a escala nacional. La jugada li ha sortit bé i, un any després, l’alcalde capitaneja un equip més solvent que l’anterior mandat i amb dos socis lleials, sense lideratges que li facin ombra.
L’acanada fiscal
El govern sosté que la pressió fiscal a Terrassa és a la franja mitjana, però aquest primer any ha acabat amb la dinàmica de congelacions tributàries dels darrers anys i la ciutadania ja ho nota a la butxaca. Impostos i taxes han augmentat un 3,5%, el rebut de l’aigua ha modificat el sistema de càlcul i encareix els consums mitjans, i a la taxa de residus municipals, que el 2024 augmenta un 3,5%, se suma aquests dies l’arribada a casa de la nova taxa de residus comarcal, per un import equivalent al 56% del rebut local. Això sí, el Consistori ha aprovat congelar-se el sou aquest mandat.
Una ZBE més gran
L’any 2025 comencen les restriccions en l’accés a la zona de baixes emissions (ZBE) de Terrassa, que el govern municipal ha decidit ampliar, de tal manera que ja no quedarà restringida al centre de la ciutat i a una part del barri de Ca n’Aurell. L’any vinent arribarà fins a l’avinguda d’Àngel Sallent i, més endavant, fins a l’avinguda de Barcelona. D’aquesta manera, Terrassa vol acostar-se al 25% de superfície municipal protegida que fixa el decret de Qualitat Ambiental de la Generalitat.
Les càmeres hi són, però ni capten ni multen
Una xarxa de prop de 40 càmeres intel·ligents controlarà els accessos a l’illa de vianants del Centre i també a la zona de baixes emissions. Ja estan instal·lades, però no funcionen. Les corresponents a l’illa de vianants havien de començar a captar matrícules i multar els vehicles no autoritzats a principis d’aquest 2024, però de moment no estan operatives i no hi ha una data sobre la taula. Les càmeres de la ZBE haurien d’entrar en funcionament amb la seva aplicació, el 2025. Si s’han endurit les restriccions als vehicles de mobilitat personal (bicicletes, i especialment patinets), que tindran prohibit circular per tota l’illa de vianants abans de l’inici del curs escolar.
Marxa enrere de l’urbanisme tàctic
Ho va anunciar l’alcalde Jordi Ballart el desembre de 2023 a Diari de Terrassa i la primera mesura ja ha estat presentada: el vial per a vianants pintat al paviment d’Arquimedes desapareixerà per reurbanitzar el carrer amb una vorera més ampla. El govern vol revertir l’urbanisme tàctic de Galileu i Arquimedes, que “no funciona”, admet, i s’ha vist obligat a fer marxa enrere també a les Arenes, per la pressió veïnal i de l’oposició. Es volia “pacificar el trànsit, però es van perdre places d’aparcament i es van crear passos de vianants inaccessibles.
Objectiu: frenar la ultradreta
La irrupció de Vox al ple com a tercera força política i les seves intervencions al ple, carregades de “fake news” i acusacions etnicistes, ha mobilitzat els partits que, amb l’excepció del PP, han votat una modificació del Reglament Orgànic Municipal (ROM) per vetar els discursos d’odi al ple. L’objectiu era dotar-se d’una eina per poder denunciar les intervencions xenòfobes i fe-les fora del Saló de Sessions, cosa que de moment no ha passat.
Millora la segregació escolar
És, sens dubte, una de les millors notícies del primer any polític. Terrassa liderava el 2016, segons un informe del síndic de greuges de Catalunya, el rànquing de la segregació escolar a Catalunya i, en només set anys, ha revertit la situació i ara se situa en la plaça vint-i-dosena. La reserva de places per part de les escoles per acollir els alumnes nouvinguts ha frenat la concentració en els mateixos centres.
El “repte” dels Serveis Socials
És l’àrea municipal més sensible i l’única que ha saltat a la primera plana de l’actualitat. Per una doble raó: un dèficit de dos milions d’euros que ja està en procés de reversió i una plantilla sobrecarregada que el mes de novembre va dir prou. Va denunciar una situació de “col·lapse” provocat per la impossibilitat de donar resposta a la demanda i que abocava a les treballadores a situacions de “riscos socials”. El pic de la crisi ha remès, però serà necessari reconduir la situació econòmica, laboral i social per evitar que torni a esclatar.
Més policies municipals
Aquest serà el mandat del creixement de la Policia Municipal i el primer any ha estat clau en la incorporació de nous agents. El mes de setembre de 2023 van arribar a Terrassa 24 agents nous i aquest febrer el govern ha fet una nova oferta de 38 places. L’objectiu és arribar als 300 agents.
Motos: multes sí, multes no
Després de dos anys de moratòria, el gener començaven les sancions a les motos al damunt de la vorera. La mesura, però, s’hi ha hagut de matisar després que els motoristes organitzessin una marxa lenta per demanar més aparcament. Ha estat necessari modificar algunes noves places d’aparcament creades que no eren operatives. La polèmica es va tancar amb la creació d’algunes places noves al damunt de la vorera.
Una comissaria mixta als jutjats
Ha estat una altra de les notícies positives d’aquest primer any polític. El dia 4 d’abril, l’alcalde de Terrassa entregava les claus de l’antic edifici dels justats de la Rambla d’Ègara al conseller d’Interior, Ignasi Elena. La conselleria anunciava la intenció de crear una comissaria conjunta de Mossos i Policia Municipal a la planta baixa de l’antic edifici (una oficina d’atenció ciutadana -OAC-), que en les plantes superiors podrà acollir alguns serveis de la policia catalana.
La decisió d’Interior va ser rebuda pel govern municipal i per la ciutat com una molt bona notícia. El projecte comportarà la rehabilitació d’un edifici tancat des de 2009 i que s’estava deteriorant a ulls de la ciutadania.
Ballart havia suggerit a la Generalitat enderrocar els antics jutjats i fer una plaça pública, si no hi havia un projecte per al cèntric immoble. El gest va tenir efecte gairebé immediat i, poques setmanes més tard la conselleria anunciava la seva voluntat de convertit els jutjats en una seu policial.
Tres anys per endavant i cinc deures pendents
Definir el futur de les rieres
És la promesa infinita de tots els partits i encara no té calendari. El projecte s’ha quedat fins a tres vegades sense fons Next Generation
El Portal de Sant Roc, el Nadal de 2026
És el compromís de l’alcalde i ara s’està consultant els operadors de pàrquings per treure a concurs l’aparcament i la connexió amb el pàrquing de la plaça Vella..
El serial de la ronda Nord
Els municipis ho tenen clar, però el conveni entre la Generalitat i l’Estat no s’ha signat encara.
Un Nadal “marca Terrassa”
Ho va anunciar Jordi Ballart de cara a 2026 i totes les mirades estan pendents del nou model.
