Diners

Líders en empreses i ocupació industrial, però no en especialització

Terrassa encapçala la indústria vallesana en nombre de companyies i llocs de treball, però el sector ha perdut pes a la ciutat. L’aportació de la indústria al VAB de la ciutat és la sisena més baixa d’entre els municipis del Vallès Occidental amb més de 5.000 habitants

Les instal·lacions de Kern Pharma, l'empresa industrial que més factura de Terrassa / Alberto Tallón

La indústria és el segon sector d’activitat més important de l’economia vallesana, després dels serveis, tant per la seva contribució al valor afegit brut (VAB) com en termes d’ocupació. Segons indica l’informe “Flaix de la indústria” publicat a mitjan maig per l’Observatori del Consell Comarcal, les diferents branques industrials representaven el 25,6% del VAB del Vallès Occidental l’any 2021, valor per sobre de la mitjana catalana (19,9%), estatal (16,8%) i de la Unió Europea (20,2%). Tanmateix, el seu pes ha minvat en les últimes dues dècades: l’any 2001, representava el 37%.

El pes de les diferents branques industrials en el VAB de Terrassa és el sisè més baix d’entre els municipis de la comarca amb més de 5.000 habitants, amb un 15,7% el 2021. Només es troben per sota Cerdanyola del Vallès (15,6%), Badia del Vallès (14,1%), Sant Cugat del Vallès (11,2%), Sabadell (9,8%) i Matadepera (2%).

Tot i això, Terrassa és el municipi vallesà que concentra més empreses industrials. Dels 3.662 comptes de cotització amb què, segons dades de l’Idescat, comptava el sector industrial del Vallès Occidental a final del 2023, un 18,1% (663) estan ubicats a la nostra ciutat. Juntament amb Sabadell, (15%), Rubí (10,6%), Barberà del Vallès (8,3%) i Montcada i Reixac (6,7%) concentren prop del 60% de les empreses industrials de la comarca.

Tanmateix, hi ha altres municipis més petits que presenten una major especialització industrial, tenint en compte el pes que tenen les empreses del sector sobre el teixit productiu del municipi. El rànquing l’encapçalen Polinyà (36,2%) i Sentmenat (32,6%), juntament amb Vacarisses (28,4%), Castellbisbal (26,3%) i Castellar del Vallès (24,4%).

El nombre d’empreses minva

Els 3.662 comptes de cotització del sector industrial vallesà a final del 2023 són el 14,4% del total del teixit productiu de la comarca, conformat per 25.382 empreses, i el 17,1% de les empreses industrials de Catalunya. Són 649 (un 15,1%) menys que els que es comptaven a final del 2019 i 1.647 (un 31%) menys que els del 2008.

La crisi econòmica del 2008 va significar la desaparició d’un miler d’empreses industrials i, tot i la dinàmica positiva experimentada des del 2014, la recuperació del teixit empresarial es va veure interrompuda, primer, per l’alentiment de l’economia nacional i internacional cap a finals del 2018 i, més tard, per la pandèmia.

A Terrassa, les 663 empreses industrials que es compten són un 12,2% de totes les empreses de la ciutat. El sector té 128 empreses menys que el 2019 (-16,2%) i 431 menys que el 2008 (-39,4%).

/ Nebridi Aróztegui

Atenen la grandària de les empreses, al Vallès Occidental s’observa que la mitjana de persones ocupades per empresa és més elevada en el sector de la indústria (21,3) que en els serveis (14,4), la construcció (6,5) i l’agricultura (4,6). La mitjana de totes les empreses, independentment del sector, és de 14,4 persones.

A Terrassa, la grandària de les empreses industrials també és major que la del conjunt, però no hi ha tanta diferència com a la comarca. Cada empresa del sector ubicada a Terrassa ocupa 16,1 persones de mitjana, mentre en el conjunt d’empreses de la ciutat la mitjana és de 14,1 assalariats.

L’ocupació, per sobre la precovid

Quant a l’ocupació, la indústria vallesana sumava 83.425 llocs de treball al final del 2023, el que representa el 19,5% del total de la comarca, xifra superior a la del conjunt de Catalunya (13,8%). L’evolució de l’ocupació industrial ha estat molt condicionada –a banda del procés de terciarització de les economies avançades– per la crisi econòmica i, més recentment, per l’impacte de la covid. Encara que ja ha superat el nivell prepandèmic (amb un 4,6% llocs de treball més), no ha recuperat el que hi havia a finals de 2008 (12% inferior).

Sis municipis apleguen el 60% dels llocs de treball de la indústria comarcal. Són Terrassa (14,2%), Barberà (11,5%), Rubí (11,1%), Sabadell (9,9%), Santa Perpètua de Mogoda (8,7%) i Sant Cugat (6,9%). En els casos de Barberà del Vallès, Rubí i Santa Perpètua de Mogoda, però, el pes de l’ocupació industrial sobre l’ocupació total és molt superior.

A Terrassa, a finals de l’any passat es comptaven 11.815 treballadors en la indústria, un 13,2% del total d’assalariats amb lloc de feina a la ciutat. Eren 280 (2,4%) més que el 2019, però 1.529 menys (-11,5%) que el 2008.

La comarca amb més polígons

El Vallès Occidental és la segona comarca (desprès del Barcelonès) que més aporta al VAB industrial català, amb un 15,7%. Junt amb el Baix Llobregat i el Vallès Oriental constitueixen la principal àrea industrial de Catalunya.

/ Alberto Tallón

D’altra banda, és la comarca catalana amb més polígons d’activitat econòmica (PAE). En té 129, segons dades del Sistema d’Informació de Polígons d’Activitat Econòmica (SIPAE) del Departament d’Empresa i Treball. Terrassa i Santa Perpètua són els municipis vallesans que en tenen més (13).

Una facturació de 17.201 milions, un terç de la xifra total

La contribució de la indústria a l’economia comarcal ha minvat d’un 41% al 2014 a un 32% al 2021, quan les indústries vallesanes van generar un volum de negoci de 17.201 milions d’euros pels 53.834 milions totals de les empreses de la comarca. La principal indústria en facturació, amb 1.332,3 milions d’euros, és Celsa, de Castellbisbal. LIPSA, de Santa Perpètua, se situa a continuació, amb 739,9 milions. Amb 621, Boehringer Ingelheim, amb seu a Sant Cugat, és la tercera. La primera indústria terrassenca en facturació és Kern Pharma, amb 264,5 milions. És la vuitena a nivell vallesà.

Líders en empreses i ocupació industrial, però no en especialització
To Top