Els temps eren els que eren i no van faltar autoritats eclesiàstiques ni militars, per descomptat, ni les desfilades d’índole castrense, amb el monarca passant revista a aquella versió dels “scouts” que eren els exploradors d’Espanya. En el cas nostrat, Niños Exploradores de Tarrasa, ferms, impertèrrits davant la mirada en aparença severa del mateix Alfons XIII. Allà hi havia 15.000 persones i aquest dimarts es compleixen cent anys de la visita. El rei a les Fonts.
El besavi de Felip VI va estar a les Fonts, i no de pas, fa cent anys, el 21 de maig del 1924, acompanyat de la reina, la seva esposa, Victòria Eugènia, en una festa multitudinària celebrada en aquell sector en embrió i organitzada pel poderós Alfons Sala i Argemí, en aquell temps prohom i president de la Mancomunitat de Catalunya, després nomenat Comte d’Ègara. Expliquen les cròniques que en aquella festa a l’aire lliure amb bisbe i exèrcit van participar 15.000 persones.
“Eren, es veu, 15.000, sí, de la flor i nata de les forces vives”, diu Francisco Contreras, president de l’associació de veïns i propietaris de les Fonts, entitat que guarda documentació, sobretot gràfica, d’aquell esdeveniment, un dels jalons fundacionals d’un sector concebut primer per un grup d’industrials com a seu d’uns “rentadors de llana amb una colònia pels obrers” a Can Falguera; i després, com una mena de “ciutat jardí”, les Fonts, que va acabar esdevenint una urbanització amb cases senyorials però també amb edificacions més semblants al barraquisme. A molts obrers els resultava més assequible adquirir un terreny en una zona allunyada del nucli urbà, per molt limitat en població que fos aquest, que aconseguir sostre a la ciutat fabril. Però aquesta és una altra història.
Victòria Eugènia, amb Alfons Sala
La que ocupa aquestes línies és la de la visita d’Alfons XIII i consort, l’adequació, tan luxosa com es va poder, de l’esplanada al costat de la riera de Rubí, del camp d’esports, aquest formigueig de gent victorejant la parella reial “en els anys del xarleston”, afegeix Contreras per emfatitzar un contrast de context històric. En alguns documents es refereix que la festa es va celebrar “en el arrabal de les Fonts”.
“Es va fer on és la zona del Ranxo, ara amb blocs h’habitatges”, agrega Ramon Terés, veí i membre de la junta de l’entitat. Es conserven fotos realitzades des de Can Falguera, i es veu el baixador de tren des de lluny, aquest baixador que quatre anys abans havien construït els pocs veïns de la zona amb els seus propis diners. Allí es podia aixecar una zona industrial aprofitant la riquesa d’aigua subterrània, el verger que era (i és) les Fonts, que per alguna cosa es diu com es diu aquest lloc. “Fins i tot venia gent de Madrid a estiuejar…”
Més visites reials
No era la primera vegada que Sa Majestat visitava Terrassa, recorda Mercè Martí, “fontina” escodrinyadora de la història del sector i també membre de la junta veïnal. Alfons XIII va estar a Terrassa els anys 1907 i 1908, però de pas, amb tren, en visita fugaç. El 1904 s’havia demorat més i el 1924 i en 1929, també, en els tres casos en visita oficial. La vinculació alfonsina amb la ciutat era forta. No en va, Alfons XIII va concedir l’any 1909 a la ciutat el títol de “Molt Il·lustre” en reconeixement a l’aportació municipal en la potenciació de l’ensenyament superior i, principalment, per la creació i la construcció de l’Escola Industrial.
El 21 de maig de 1924, el seguici real va arribar, com no, a Terrassa amb tren, des de Barcelona, però l’entrada d’honor la va fer en automòbil. L’alcalde, Pere Ribas, el va rebre a l’altura de l’Escola Industrial. Minuts després, Alfons XIII es va traslladar a les Fonts per al banquet en el seu honor ofert pel seu homònim en la seva finca, a Ca n’Amat de la Muntanya. Dos anys després, Alfons Sala i Argemí seria nomenat Comte d’Ègara, el primer.
Acabat l’àpat privat, el borbó va tornar al Centre de Terrassa (en aquella època potser s’hauria de dir “va tornar a Terrassa”), perquè quedava la rebuda oficial, solemne, al raval de Montserrat, la sortida al balcó, l’aclamació entre edificis engalanats i amb missatges d’adhesió col·lectiva. La jornada a la ciutat es va completar amb una visita a la basílica del Sant Esperit per cantar el Te Deum, una revista al sometent i un acte a l’Escola Industrial, amb discurs inclòs, segons va deixar escrit l’historiador local Joaquim Verdaguer.
Gentada al recinte condicionat per a l’esdeveniment
I cap al tard, a les Fonts de nou, a beneir les banderes de les agrupacions d’exploradors, a l’esveniment de multituds. No sols es va beneir la bandera de l’agrupació de Terrassa. També les de Barcelona, Sant Cugat i Rubí, amb missa inclosa i amb el jurament pres als disciplinats exploradors, una organització infantil i juvenil formada uns mesos abans. El primer consell de Niños Exploradores de Tarrasa, exemple de vigor i respecte a l’autoritat, s’havia celebrat el 10 de març.
I el 21 de maig, el primer festival, a les Fonts, amb el mateix rei, i amb dues cases cinematogràfiques de Barcelona captant els moments més significatius. Van solcar el cel una esquadra d’avions i un dirigible. Ho va explicar la historiadora Ana Fernández en un estudi sobre els nens exploradors, publicat l’any 2018. Els “scouts” jugaven a casa, perquè precisament a les Fonts desenvolupaven bona part dels seus exercicis, fins i tot campionats d’atletisme.
Els reis, arribant en automòbil
Acabada la jornada de banderes, desfilades, gentada, acataments i homenatges, van marxar els reis d’Espanya com havien vingut. Mirant les fotografies, l’escriptora Mercè Martí ressalta “la gran altura física de la reina”, com destacava entre la resta de convidats.
Ella, Victòria Eugènia, va tornar a Terrassa un any després, el juny del 1925, per visitar el sanatori de Can Viver i parar a Ca n’Amat de la Muntanya. Però aquesta també és una altra història.
