Ainara no tenia col·le aquest dilluns, com la resta d’escolars de Terrassa. Té 10 anys i aquest dilluns al migdia, acompanyada de la seva iaia Loli, ha volgut retre homenatge a “la farmacèutica del barri”. Ella mateixa li havia demanat a la iaia Loli dipositar allà, a la porta de la farmàcia Les Arenes, una espelma, que feia la número 22 en un matí de dol d’impacte en aquest barri esglaiat per l’assassinat d’Elena Schröder Vilar, la jove que regentava, al costat de les seves dues germanes, la farmàcia situada al carrer del Tibidabo.
La jove morta a trets divendres passat, assassinada al costat de la seva mare, Susana, i un turista de Girona, i tres persones més, tots ells abatuts en un atemptat terrorista a Bamiyan, al sud de l’Afganistan, era una mica més que una farmacèutica i la farmàcia, “molt més que una farmàcia”, diuen els veïns. Era com una entitat més del barri, centre que feia bullir l’olla, organitzadora d’activitats, col·laboradora amb el centre social. Divendres vinent comença la festa major de les Arenes-la Grípia-Can Montllor, en la qual la farmàcia participava de manera activa, amb espectacle de zumba i una paella. No serà igual. Abans del pregó hi haurà un minut de silenci.
22 espelmes i tres rams de flors en l’entrada de la farmàcia tancada recordaven aquest dilluns al migdia l’Elena i la seva mare, Susana, administradora d’una farmàcia a Barcelona. La família procedia de la capital catalana i fa una dècada es va fer amb la gestió de la farmàcia del carrer del Tibidabo, que va transformar en “molt més que una farmàcia”, subratlla Cati Moreno, presidenta de l’associació veïnal.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’Elena i les seves dues germanes organitzaven activitats cada dos per tres. Era tal la disposició, tal l’amabilitat, que Marina Piqué, veïna de Plaça Catalunya-Escola Industrial, era clienta de l’establiment, a les Arenes, lluny del seu domicili, “pel tracte rebut, per la deferència, per l’empatia, pel valor afegit que donaven al mer servei”. De manera que a la Marina no li importava, a l’inrevés, desplaçar-se fins al carrer del Tibidabo. “Organitzen caminades, sortides, pilates al centre social, xerrades. Mira el cartell”, i Marina assenyala el paper penjat al costat de la persiana tancada: “Activitats del mes”, resa.
Lluís Cobos assentia. També s’ha acostat a la porta de l’establiment per compartir pesars i solidaritats, entre la incredulitat: “Com pot haver-hi gent que mati així a sang freda a altres persones?”, i el reconeixement a una tasca, la de l’Elena i la seva família, “que vertebra la comunitat, que uneix la gent del barri”. Lluís coneix la família Schröder “des de fa anys, des que van arribar aquí”. Recorda “que van organitzar una paella poc abans de la pandèmia per inaugurar la reforma del local”, que van ampliar. Repartien regals en la festa de les persones grans impulsada per l’entitat veïnal, repartien presents als nens al Nadal, recordava María García, veïna, clienta.
La farmàcia és coneguda per la seva gran implicació en activitats veïnals a les Arenes; ha organitzat actes per a la festa major que se celebrarà a partir de divendres vinent
Un grup de veïnes atenia aquest dilluns les televisions nacionals que han desplaçat reporters al carrer del Tibidabo. “No em marxa del cap el que ha passat”, deia una clienta, desolada. “No sols elles. Tot el personal és tan agradable…”. Queia pluja d’angoixa a les Arenes per “la noia i per la seva mare. Anar tan lluny a morir!”.
“A les meves amigues i a mi ens deien “las Chicas de Oro””, rememorava Ana Amezcua, travessada per una maçada compartida amb el veïnat. Tant, que ella, l’Ana, no sap si tindrà valor per tornar a entrar en la farmàcia després de la sacsejada. “El que queda és molt dur”, reflexionava Loli Molina, responsable de la botiga situada al costat de l’establiment dels Schröder Vilar.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
“Vaig passar un moment crític i l’Elena em va ajudar molt. Vaig haver de comprar aquí un llit articulat i em trucava cada dia per interessar-se per mi, per veure com m’anava”, deia una veïna compungida. Isabel García està al càrrec del local contigu a la farmàcia, propietat de les farmacèutiques, on Isabel duu a terme serveis d’estètica i tractaments facials i corporals: “L’Elena era una dona increïble, molt professional, servicial, molt atenta, molt implicada en el barri, com les seves germanes”.
“No m’ho podia creure”
“El dissabte, quan em vaig assabentar que les víctimes de l’atemptat eren elles, vaig entrar en una mena de bucle. No m’ho podia creure. Havia parlat amb l’Elena dilluns passat, i jo ni tan sols sabia que marxava de viatge”, apunta la Isabel.
Divendres vinent, la festa major de les Arenes no s’obrirà amb la xerinola acostumada, sinó amb mirades baixes i un minut de silenci com el que es va realitzar el diumenge passat al migdia davant de l’Ajuntament per una farmacèutica que era “més que una farmacèutica”.
“M’agrada definir aquests llocs com a faedors de sardanes. Aquest farmàcia fomentava la unió comunitària, enllaçava les mans dels veïns”, sentenciava Lluís Cobos. Ainara es dirigia amb la iaia Loli a la porta per deixar la seva espelma encesa.
