Un incendi pot ser el principi o també final. O pot ser un accident per recordar amb els anys. Un d’aquests, va patir la masia que visitem avui. Es va propagar per les seves bigues de fusta i va provocar alguna destrossa, però, per sort, continua en peu.
A aquest edifici s’hi entra pel carrer de Saturn i hi ha informació de la seva existència des de l’any 1457. Encara més, hi ha constatació que, uns 400 anys més tard, a 1832, a aquest habitatge hi vivien 15 persones, vuit d’adultes, sis joves i un nen. A finals del segle XX feia la seva funció com a masoveria, segona residència i quadre de cavalls. Tot i que ho pot semblar, no es tractava de dissenyar una mena de padró per saber la quantitat d’habitants ni fer un examen dels serveis que oferia o a què es dedicava el temps lliure.
La masia de Can Parellada, que és la construcció a la qual s’estava fent referència, consta de planta baixa i dos pisos i el seu accés està vedat. És un edifici de caràcter municipal i ni s’hi pot entrar ni sortir (els bombers per apagar el foc sí que tenien permís). La planta baixa i el primer pis, s’apunta, es van reformar en el segle XIX, mentre que el segon pis també va passar pel barber amb posterioritat.
Als seus voltants
De masies, a la ciutat o als seus voltants, n’hi ha un tou. Cada una té el seu nom i, en aquest cas, Parellada, sembla que prové de “l’extensió de terra que un parell de bous podia llaurar en un dia”. La trobem a dalt d’un turó, no gaire alt, però n’hi ha prou per veure-la ben dreta. A tocar, es pot contemplar un polígon industrial que, com es pot entendre, suposa un contrast del temps.
