Ja s’han plantat a Terrassa 500 ceps de la varietat que porta per nom el gentilici de la ciutat. El Terrassenc ha estat plantat a la finca municipal de Mossèn Homs juntament amb 3.300 ceps de les varietats Malvasia i Picapoll. L’Ajuntament ha signat amb l’empresa que gestiona el projecte Rabassaires el contracte d’arrendament rústic i l’aprofitament agrícola.
Amb aquesta iniciativa, el consistori afirma que vol recuperar el cultiu de la vinya, “el seu patrimoni agrícola i la seva memòria històrica en la finca municipal de Mossèn Homs, en una parcel·la d’1,6 hectàrees situada a l’Anella Verda, i amb la finalitat, també, d’incrementar la varietat de cultius, ja que la producció actual està dominada pels cereals, els cultius de farratge pel bestiar i la petita horta de subsistència”.
L’actuació s’inclou en el projecte de l’Anella Verda, “ja que una de les seves finalitats és potenciar l’agricultura i afegir valor als conreus que s’hi desenvolupen, i que són majoritàriament privats, com també millorar les finques agrícoles que són de gestió municipal”.
Projecte Rabassaires
És la primera vegada que es planten vinyes en una finca municipal. A finals del mes de març, es van plantar uns 3.800 ceps de les varietats Malvasia, Picapoll i Terrassenc, del qual se n’han plantat 500. El llogater és una empresa, que duu a terme el projecte Rabassaires, amb qui l’Ajuntament va signar el desembre de 2021 un contracte d’arrendament rústic i aprofitament agrícola dedicat a la vinya per una durada de 10 anys, prorrogable fins a un màxim de 30.
Amb aquesta iniciativa, el consistori afirma que vol recuperar el cultiu de la vinya, “el seu patrimoni agrícola i la seva memòria històrica en la finca municipal de Mossèn Homs, en una parcel·la d’1,6 hectàrees situada a l’Anella Verda
Amb aquest contracte, l’arrendatari es compromet a gestionar a la plantació la varietat de raïm escollida, d’acord amb l’Ajuntament, i a treballar en la recuperació de varietats antigues o existents. A més, aproximadament el 10% de les vinyes es dedicaran al cultiu experimental de la varietat a recuperar, Terrassenc. Aquest es caracteritza per ser “un raïm de gra atapeït, de color verd fosc abans de la maduració i resistent al fred i a les plagues”, explica el govern municipal.
Per a aquesta tasca, però, ha estat necessari l’informe favorable i de compromís de seguiment tècnic per part de l’Institut Català del Vi (INCAVI). El projecte Rabassaires treballa actualment en parcel·les que encara mantenen vinyes velles del passat vitícola del Vallès Occidental i cerca replantar en terrenys en desús, en zones on abans la vinya havia estat tant present, com és el cas de Terrassa. L’objectiu, afegeix l’Ajuntament, és “recuperar la història del territori i en aquest cas la seva memòria en el món del vi i de la vinya”.
Autoritzacions per plantar vinya
La plantació de vinya està regulada per normativa de la Unió Europea, així que, per tirar endavant el projecte a la finca municipal de Mossèn Homs, “ha calgut una autorització de nova plantació per poder executar-la i passar un procés de concessió, anomenat mecanisme de salvaguarda, que està regulat en base a uns criteris d’admissibilitat i prioritat. Així que, la part adjudicatària va demanar, dins el termini establert, una autorització de nova plantació en la parcel·la arrendada al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat”.
La voluntat és que, amb aquest conreu, “es recuperi la vinya i es pugui comercialitzar el vi procedent de varietats tradicionals de vinya del Vallès. L’Ajuntament recupera, així, aquest cultiu, i és que fa dos segles, Terrassa era una de les terres de producció de vi més important de Catalunya, amb una varietat de vinya que portava el nom de la ciutat i que es venia a la meitat del territori”, conclou l’Ajuntament.
Feia anys que l’administració municipal anava darrere d’aquest projecte. L’octubre del 2021, el llavors regidor Carles Caballero va anunciar públicament l’ambiciós projecte, del qual es va fer ressò el Diari de Terrassa en diverses informacions. Fins i tot, l’Ajuntament demanava als ciutadans col·laboració per trobar ceps.