Laura Hernández / Joan Serra /Carme Rocamora
El president de la Generalitat, Pere Aragonès (1982), es juga la seva reelecció als comicis del pròxim 12 de maig. Podríem haver fet una entrevista exclusivamenten clau catalana, però hem optat per parlar també del Vallès i de Terrassa, i l’actual president s’ha avingut a retre comptes i a definir el futur de la comarca i de la ciutat en qüestions cabdals, com l’economia i l’ocupació, la indústria, el transport públic i per carretera, sense oblidar la ronda Nord entre Terrassa i Sabadell.
Fa dies que no tenim notícies de la ronda Nord. Ha quedat aturada? Nosaltres complim els acords i ho farem amb un projecte adaptat a les necessitats del territori i amb el màxim equilibri mediambiental. Ara, li correspondrà a la Generalitat començar a elaborar un projecte i fer els estudis d’impacte. La millora de la mobilitat entre Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès no es pot reduir a un sol projecte.
Pel que fa a la fórmula i al traçat, el ministre de Transports va assegurar que havia de ser una via d’alta capacitat, que entra en contradicció amb el que planteja ERC. Seran alguns dels elements que caldrà discutir. Nosaltres estem en el mateix punt i defensem els criteris del Pla Específic de Mobilitat del Vallès.
Aragonès, durant l’entrevista / Hugo Fernández Alcaraz
Salvador Illa proposa fer la B-40 fins a Granollers. En el cas que necessités el PSC per governar ho acceptaria, tal com va acceptar en el seu dia la ronda Nord? El Quart Cinturó no es preveu al Pla Específic de Mobilitat del Vallès, és la ronda Nord entre Sabadell i Terrassa. Si el PSC volia el Quart Cinturó, que ho hagués impulsat a través del Ministeri de Transports. Han tingut molts anys aquesta responsabilitat i no ho han impulsat, ni ells mateixos s’ho creuen. Ho utilitzen com la pastanaga per posar al davant i per intentar redirigir el debat cap a un àmbit, però ni ells mateixos s’ho creuen, perquè si no, ho haurien fet des del principi. De totes maneres, hi haurien trobat la nostra oposició. El que necessitem és més transport ferroviari de persones i de mercaderies, no més ciment ni un model de mobilitat en cotxe privat que està provocant avui que el Vallès sigui una de les zones amb un nivell de contaminació atmosfèrica més alta.
Parlem d’un altre projecte clau per al Vallès, que fa anys que s’arrossega: el desdoblament del túnel d’FGC. Gran part dels ajuntaments del Vallès plantegen la construcció del túnel d’Horta, però vostès prioritzen el desdoblament del túnel a Sant Cugat. Per què? Aquesta és una qüestió de caràcter tècnic i integrada amb la resta de mesures que s’han de portar a terme en el sistema ferroviari dels vallesos i la Regió Metropolitana. També s’han de desenvolupar les línies de ferrocarril en l’àmbit orbital per treure bona part de l’ús que es fa de les connexions entre el Vallès i Barcelona i que s’hi pugui anar per altres àmbits…
El segon túnel de Sant Cugat està pressupostat en uns 900 milions d’euros, segons un estudi de la mateixa Generalitat. És un import molt elevat. Es veuen capaços d’executar-lo? Tots els estudis i projectes d’inversions són a mitjà termini i, per tant, necessiten el cicle des que es pensa, configura i dissenya una infraestructura, fins que s’acaba executant… i acaba sent molt llarg. Concretament, en aquest cas tenim temps per a que sigui un projecte consensuat amb el territori.
Prioritzant Sant Cugat? Hi insisteixo. La mobilitat s’ha d’entendre des d’un punt de vista global. No podem pensar en noves infraestructures de Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya sense tenir en compte les millores que s’han de fer a Rodalies.
El Vallès Occidental i l’Oriental tenen tants elemens en comú, que té tota la lògica que es puguin compartir decisions i planificació
S’han plantejat molts models d’organització territorial per a la segona corona: què creu que és millor, mantenir i ampliar l’Arc Metropolità, absorbir la segona corona dins d’una Regió Metropolitana de Barcelona, o té un altre model? Clarament, el Vallès Occidental i l’Oriental tenen tants elements en comú, que té tota la lògica que es puguin compartir decisions i planificació. Configurar-los com una sola unitat té molt de sentit. L’Arc Metropolità el veig més com una plataforma de defensa d’interessos de les ciutats de la segona corona, més que un instrument de governança. Les realitats són molt diferents: el Garraf és molt diferent del Vallès Occidental i l’Oriental, i són diferents del Maresme o del nord del Baix Llobregat…
Hem de parlar d’indústria i de llocs de treball. Entitats com la Cecot reclamen incrementar el seu pes. Proposen una conselleria específica, la Conselleria d’Indústria, com ja havia existit fa temps. Creu que s’ha de tornar a implementaral nou Govern? La Conselleria d’Indústria ja existeix. La Conselleria d’Empresa i Treball té totes les responsabilitats en l’àmbit que són importants per a la indústria i, a més, les polítiques de treball. Avui, un dels principals reptes en l’àmbit industrial és la qüestió del talent, i també té moltes competències en la formació ocupacional, que, precisament, són vitals per al desenvolupament de la indústria.
I el Vallès quin paper ha de tenir en aquesta reconversió industrial? Té un paper fonamental. En primer lloc, perquè hi ha un teixit productiu altament competitiu en l’àmbit internacional. El Vallès està ple de campions ocults, és a dir, empreses que en el seu nínxol de mercat estan a primer nivell mundial. En segon terme, tenim unes infraestructures de transport que, malgrat totes les millores que s’hagin de fer, ens situen de forma competitiva a prop del port de Barcelona i, a una relativa distància, el port de Tarragona. A més, al Vallès hi ha infraestructures científiques i de coneixement, des d’universitats fins a infraestructures de recerca, de primer nivell mundial. Avui no es pot entendre el futur de la indústria sense associar-lo a la ciència i al coneixement: la prova és la fàbrica de xips que anirà a Cerdanyola al costat del Sincrotró Alba.
Des d’aquestes entitats també demanen desburocratitzar, reduir la paperassa administrativa. Què ha fet i què farà per agilitzar els tràmits i per facilitar que arribin noves inversions? Som el Govern de les inversions estrangeres i de la reindustrialització. Hem aconseguit les inversions estrangeres més importants dels darrers trenta anys a Catalunya, específicament en l’àmbit industrial. Quan Tag Automotic tanca, nosaltres treballem perquè hi hagi una empresa que la substitueixi i la gent que treballava allà torni a tenir un lloc de treball en l’àmbit industrial. En l’àmbit del procediment administratiu, hem tirat endavant el reglament de la llei de facilitat de l’activitat econòmica, que ha permès que 120 obstacles burocràtics que hi havia estiguin resolts, reduint al mínim el termini que hi ha per la finestreta única empresarial. I hem fet que pràcticament tots els ajuntaments de Catalunya, ens en queden cinc de molt petits, s’adhereixin a la finestreta única empresarial precisament per podre agilitzar els tràmits.
En clau estrictament terrassenca, el nou institut-escola Sala Badrinas s’ajorna fins a 2027, amb una aportació municipal de 2 milions d’euros. La ciutat demana avançar el calendari. Serà possible? Amb molts ajuntaments hem arribat a acords amb un conveni on hi ha aportació de l’ajuntament i de la Generalitat i, per tant, la voluntat del govern de Catalunya no és retardar cap infraestructura educativa. Si es pot fer abans des del punt de vista tècnic i pressupostari, s’avançarà. I si no, serà per raons que impedeixen que es pugui fer quan voldríem.
Ja en clau nacional, s’han superat ja els primers dies de campanya, amb Sánchez com a protagonista. Quina és la seva principal preocupació ara mateix? El que diuen la majoria d’enquestes, que situen Salvador Illa com a clar favorit?
La meva preocupació és la sequera, i aquesta setmana estem d’enhorabona perquè les pluges, llargament esperades, ens poden donar un respir. Veurem quin abast té finalment. L’altra preocupació és que durant els propers quatre anys Catalunya aprofiti l’oportunitat per fer tres coses: acordar amb l’Estat les bases d’un referèndum; aprovar un nou finançament per Catalunya, que sigui bilateral amb l’Estat i que recuperi la sobirania fiscal per posar fi a 40 anys d’injustícia i espoli; i ara que hem acabat amb les retallades, fer un gran pas endavant per enfortir l’estat del benestar i la llengua catalana. Les meves preocupacions no són de campanya, són del país.
El candidat d’ERC, durant la conversa amb aquest diari a la seu republicana / Hugo Fernández Alcaraz
De l’últim baròmetre del CEO se’n podria deduir que la campanya que pugui fer pot influir en els resultats finals. Un terç de catalans afirmen que no saben a qui votaran i, d’entre els dubten entre diversos partits, la majoria tenen ERC com a opció.
Això demostra que ERC és el partit central de la política catalana, el que es dirigeix a més tipologies de ciutadans, i el que té un caràcter més transversal territorialment. I és un partit que fa tot això des d’una posició inequívocament independentista, d’esquerres i republicana. Per tant, estem ben situats. Dit això, la campanya serà important, i per això volem parlar de propostes. El 12 de maig es decidirà el futur de Catalunya. No un futur personal ni de Pedro Sánchez ni de Carles Puigdemont.
Dèiem que la campanya pot ser decisiva. I vostès han estat molt propositius darrerament. La proposta del finançament singular, l’últim informe de l’acord de claredat, el canvi d’operatives de les pistes de l’aeroport del Prat o la proposta de regular els lloguers de temporada van arribar en precampanya. Per què s’han formulat en temps de descompte?
En l’inici de la legislatura hem estat fent moltes altres coses. Vam començar amb nou presos polítics i van ser alliberats mitjançant uns indults quan vam arribar a la presidència. La nostra obsessió també ha estat revertir les retallades, i ens ha permès millorar no només el nombre de treballadors públics sinó també les condicions i les possibilitats de fer bé la seva feina en l’àmbit de la sanitat, l’educació i la seguretat. També hem estat treballant per fer un salt endavant en la llengua catalana. Si avui podem dir que en la legislatura vinent el català ha d’estar al centre, és perquè hem revertit la sequera de política lingüística que s’havia patit durant els anys de governs de Junts, en què s’havia reduït a la mínima expressió en aquells àmbits clau, especialment per a les generacions més joves, com és tot l’audiovisual en català. Ara, des de la tardor teníem un nou escenari polític de molta més força a Madrid per la dependència de Sánchez a l’independentisme català, a partir del qual vaig formular diversos encàrrecs que s’han produït ara.
Em sento orgullós de moltes mesures del Govern. L’I2 gratuït té un significat especial
Parla del pes de les esquerres. Faci una mica d’autocrítica. És compatible reivindicar el discurs de la “revolució verda” i, alhora, proposar els Jocs d’Hivern o tenir al centre del debat el Hard Rock?
El Hard Rock ha estat posat al centre del debat pel PSC, no pas per ERC. Nosaltres hem treballat perquè el Camp de Tarragona mai més hagi de mirar a un projecte com aquest per tenir alternativa de futur. Avui al Camp de Tarragona s’estan produint les inversions industrials més importants en els darrers 50 anys. Exemples són Lotte a Mont-roig del Camp, Kronospan a les Terres de l’Ebre, o la reindustrialització de Nissan de la mà de Chery, on el paper del Govern de Catalunya ha estat clau. Per tant, hem treballat per formular una alternativa a projectes que no ens agraden. En aquest moment, els entusiastes del Hard Rock tenen una clara majoria parlamentària i als que no ens agrada aquest projecte estem en minoria.
Ha quedat diluït el discurs de la “revolució verda” que va verbalitzar en el discurs d’investidura?
En les qüestions ambientals, els efectes es veuen a mig i llarg termini. De fet, avui estem patint els efectes de dècades i dècades d’un model de desenvolupament econòmic i d’implantació sobre el territori que no havia tingut en compte els límits ambientals. I, per tant, probablement encara necessitarem temps perquè els canvis i decisions que s’han pres aquesta legislatura vegin els seus efectes. Sobretot hem treballat per mitigar els efectes del canvi climàtic. En són exemples un pla director urbanístic que ha retirat desenes de milers d’habitatges que es preveien construir a la línia de costa del nostre país. En l’àmbit de renovables, ens vam trobar amb 9 megawattss autoritzats en els darrers 10 anys, i ara estem superant els 1.800.
Està satisfet de la gestió de la sequera? L’oposició li retreu falta de planificació, ja que fa una dècada que ERC condueix la conselleria d’Acció Climàtica, abans anomenada d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Vam assumir Agricultura l’any 2016.
Fa vuit anys que piloten la conselleria.
Sí, però l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es va incorporar sota la responsabilitat d’ERC no fa set anys, sinó que en fa tres. I el primer que vam fer, just al cap d’un mes d’haver renovat la direcció, va ser posar en marxa el pla especial de sequera perquè ja vèiem cap a on anàvem. I això ens ha permès que Catalunya avui estigui afrontant la pitjor sequera des que es té constància, sense restriccions que afecten el conjunt de la ciutadania. Hi ha hagut un sector que ha fet un gran esforç, que és el sector primari, el de l’agricultura, i l’hem acompanyat amb ajudes i suport, però hem de poder superar la situació d’emergència perquè qui ara assumeix l’esforç és el sector primari, un sector que té moltes necessitats, moltes de les quals no estan a l’abast de la Generalitat resoldre-les, però que necessiten el nostre suport.
Quina és la mesura de la qual se sent més orgullós del seu Govern? I la mesura de la qual està més decebut?
Estic decebut que no haguéssim pogut aprovar els pressupostos del 2024, perquè ens hauria permés fer un salt endavant molt important. Em sento orgullós de moltes mesures. L’I2 gratuït té un significat especial, perquè si volem un país sense desigualtats, no podem començar amb la premissa que la vida sigui desigual des del principi. També altres mesures que no surten als mitjans, com l’aposta per retirar tot l’amiant de Badia del Vallès. Ha hagut de ser el primer Govern d’ERC des del 1939 el que hagi retornat la dignitiat a Badia del Vallès. També els processos de reindustrialització. Fa dos anys, a Lliçà d’Amunt, tancava la fàbrica de Robert Bosch. Vaig anar donar-hi la cara i vam dir que ens en sortiríem, i ens n’hem sortit. Tornar-hi un any i mig després i veure els mateixos treballadors, que abans tenien cares d’angoixa i ara tenen felicitat, potser no obre telenotícies, però és una satisfacció. I demostra que l’esforç sí que val la pena.
Els comuns l’acusen de tenir al cap l’avançament electoral molt abans de la negociació dels pressupostos no fructifiqués.
Creuen que amb uns pressupostos aprovats que permetien fer un salt endavant de més de 3.000 milions d’euros de despesa, amb tot el que això permet fer d’acció política, hi hagués renunciat?
Parlem de pactes, perquè seran indispensables per governar. Quin és el soci prioritari per a Pere Aragonès? Abans es referia a les esquerres sobiranistes.
El primer pacte que hem fet les esquerres d’aquest país és l’antifeixista, que hem dit que no donarem ales a l’extrema dreta. L’hem signat ERC, la CUP i els comuns. Fa tres anys, en les anteriors eleccions, Junts el va signar i ara no l’han volgut signar. Hem de preguntar a Junts si l’extrema dreta del 2021 era dolenta i la d’ara és bona. Plantar-nos davant de l’extrema dreta és un repte que tenim tots els demòcrates d’Europa. I al PSC li hem de preguntar si la regeneració política de la qual parla Sánchez resulta que val a Madrid, però no a Catalunya. A Madrid val enfrontar-se a l’extrema dreta, però a Catalunya el PSC no vol signar un pacte per excloure-la de les aliances polítiques? Es demostra que predicar és molt diferent que practicar.
Li preguntàvem per les esquerres sobiranistes. La seva prioritat de pactes seria ERC, CUP i comuns?
Tots els acords els farem en base al que toca fer la propera legislatura, que és aconseguir un referèndum, el finançament singular, i reforçar l’estat del benestar i la llengua. Amb els comuns i la CUP compartim posicionament en molts àmbits. Tenim més punts de connexió des del punt de vista ambiental, orientació de la política econòmica i social, i des del punt de vista del compromís democràtic. M’hauria agradat que en aquesta legislatura haguessin tingut una predisposició més gran a arribar a acords.
És creïble un acord amb Junts atès el resultat de l’última legislatura i per molt que Carles Puigdemont digui, com va expressar en l’entrevista a Nació, que assumia la “responsabilitat personal de refer ponts”?
Aquesta preocupació per la unitat de Junts s’havia de tenir al Parlament a principis de març, a l’hora de votar els pressupostos. S’havia de tenir a l’hora de mantenir-se dins del Govern i no marxar per interès electoralista. Fa tres anys, Junts va portar la negociació de la investidura fins al límit, amb clares divisions internes. Si la unitat val, val sempre, no només quan tu pots estar al capdavant. I ara que deuen pensar que potser estan al davant, ara sí que val la unitat, no? Aquests posicionaments canviants generen molt poca credibilitat. Els ciutadans han de saber què passarà amb el seu vot. Un vot d’un ciutadà a Junts per a què servirà? Per negociar amb una taula de diàleg Junts-PSOE o per la confrontació intel·ligent què diuen molt però que mai arriba? Servirà per dir sí al Hard Rock, com ens demanàven insistentment el grup parlamentari de Junts durant tota la legislatura, o per dir que no el van a buscar, com diu Puigdemont a l’entrevista a Nació? Servira per reduir impostos i tornar a les retallades d’Artur Mas? Seria bo que expliquessin què faran. Entre altres coses, perquè aquests canvis d’opinió constants als que ens tenen sotmesos generen molt poca credibilitat.
A Junts deien que el referèndum acordat era trair l’1 d’octubre. I ara diuen que volen el referèndum acordat. S’estan acostant
Quina és l’última ocasió en què Carles Puigdemont li ha demanat per parlar?
Hem tingut una relació aquesta legislatura i la continuem tenint. Aquesta mateixa setmana, malauradament en ocasió de la mort de la seva mare, li he expressat el meu condol. Però ens hem reunit en diverses vegades. Totes han sigut a iniciativa meva.
Veu creïble el seu retorn?
Els exiliats tornaran. Tots els exiliats tornaran. I no ho faran per les eleccions del 12 de maig, ho faran gràcies a l’aprovació de la llei d’amnistia. El que és decisiu és l’aprovació de la llei d’amnistia, no el resultat del 12 de maig. També soc conscient que hi ha una part del Poder Judicial que es resistirà a l’aplicació d’aquesta llei. El que hem d’intentar és que aquesta resistència duri el menys possible. Intentaran endarrerir-ho tant com puguin, però finalment arribarà.
Ens referíem a les dates del debat d’investidura, que era l’horitzó de retorn que ha situat Puigdemont.
A mi em costaria fer una promesa en aquest sentit estant segur que es complirà. Però cadascú fa les promeses o adquireix els compromisos que creu que pot complir.
Abans citava el pacte antifeixista. La irrupció d’Aliança Catalana pot convertir en fictícia la majoria independentista?
És que Aliança Catalana no és independentista. Una formació que té com a objectiu trencar la cohesió social d’aquest país és enemiga de la independència del país.
Pacte amb el PSC? Illa està als antípodes del referèndum, el finançament singular i el reforç de la llengua catalana. Els acords seran en base a continguts
Vostè descarta de forma categòrica que ERC, siguin quin siguin els resultats del 12 de maig, no farà un acord de govern amb el PSC de Salvador Illa?
Els nostres acords de govern, els que buscaré per ser reelegit president de la Generalitat per part del Parlament, es basen en tres pilars: referèndum acordat, com a culminació del procés de negociació, finançament singular i reforç de l’estat del benestar i de la llengua catalana. Els tres objectius, alhora. I d’això va la pròxima legislatura. I el PSC està als antípodes d’aquest posicionament. De fet, aquest PSC és el menys catalanista de la història. No només perquè el PSC més catalanista està a ERC sinó també perquè, en la forma i en el fons del seu discurs i programa polític, ha assumit les tesis de Ciutadans.
Si les condicions són les que diu, està descartant que hi hagi qualsevol mena d’acord de govern entre el PSC i ERC.
Els acords seran en base a aquests continguts.
Però va firmar un acord de pressupostos amb el PSC de Salvador Illa aquest 2024.
Crec que és molt clar que es poden arribar a acords puntuals, però que en allò que és estratègic i fonamental no es poden tenir posicions oposades. I en la relació amb l’Estat, si hi ha de ser de sobirania o de submissió, com proposa el PSC, aquest consens bàsic no hi és.
Parlem del finançament singular. ERC condicionarà l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat a la concreció, en el curt termini, del finançament singular?
Primer han de passar les eleccions del 12-M. Després, el PSOE ha de donar compliment a tots els acords de la investidura. I els acords de la investidura, a part de l’amnistia, incloïen el traspàs de Rodalies, que ja està en marxa, l’ingrés mínim vital i recursos en recerca, i també l’obertura d’unes negociacions en matèria de finançament. Això ha d’haver avançat, evidentment. També és cert que no és el mateix fer-ho amb set diputats a Madrid que fer-ho com a president de la Generalitat de Catalunya. La combinació de la capacitat d’incidència d’ERC a Madrid i de la presidència és el que ha permès que hi hagi hagut els acords de major traspàs d’Espanya cap a Catalunya dels darrers 20 anys.
El 2021, el programa d’ERC plantejava una aposta per un referèndum aocrdat amb l’Estat, però no descartaven vies alternatives de confrontació si no s’arribava a una entesa amb la Moncloa. En el programa d’aquestes eleccions ho descarten. Per què?
En el nostre programa no es decarten opcions. Parlem de l’opció que nosaltres creiem que és central, que és el referèndum acordat. A partir d’aquí, el debat sobre la unilateralitat no és una qüestió de principis, és una qüestió de condicions. L’estat espanyol és unilateral moltes vegades amb Catalunya, perquè té les condicions per ser-ho. Hi ha les condicions per aconseguir la independència de Catalunya ara, el 2024? Si el 27 d’octubre de 2017, quan teníem tota la força d’un referèndum i el món mirant-nos, amb una mobilització sense precedents i una majoria parlamentària, no va ser possible, ara no se’ns pot exigir a nosaltres. Què hem de fer? Generar les millors condicions. I podrem assolir el que vulguem en funció de la força que tinguem.
El president de la Generalitat i candidat d’ERC el 12-M, en un instant de la conversa / Hugo Fernández Alcaraz
Amb l’argumentari que desplega, el que intenta explicar és que a Catalunya s’haurà de fer el viratge cap al marc de l’acord de claredat, que ès el que vostè planteja? Que el camí ha de passar, per força, per negociar les condicions que permetin fer un referèndum. És així?
Canviar la història i deixar enrere la dependència de Catalunya de l’estat espanyol, recuperar la nostra sobirania com a nació, no és una qüestió de voluntat i prou, s’han de generar les condicions. I això passa per una àmplia majoria a Catalunya i també per crear un escenari internacional que avui és més difícil que fa uns anys. Avui els estats estan més reforçats. Per tant, hem d’adaptar l’estratègia política a aquestes circumstàncies. I això passa per generar aliances a nivell internacional. L’acord de claredat és de sentit comú. Si volem un referèndum acordat internacionalment ha de ser acceptat per totes les parts. El referèndum d’Escòcia era acceptat per totes les parts. El referèndum del Quebec estava convocat pel govern del Quebec sense acord amb el govern del Canadà, però era acceptat pels votants del no. I a Irlanda del Nord, amb un conflicte duríssim, van pactat les condicions per a un referèndum per a la reunificació d’Irlanda. A Catalunya també ho hem de poder fer. Un acord entre independentistes i no independentistes per pactar les condicions d’un referèndum que considerem vàlid. I després que guanyi el millor.
A Junts deien que el referèndum acordat era trair l’1 d’octubre. I ara diuen que volen el referèndum acordat. S’estan acostant
Si considera que és de sentit comú, no sent frustració pel fet que l’acord de claredat no hagi tingut seguidisme?
Hi ha tantes coses en què ens hem dedicat a obrir camí sols i després altres es pengen les medalles… Aquests fets em ratifiquen en què, d’aquí un temps i encara que hi posin un altre nom per dissimular, Junts passarà a defensar l’acord de claredat. Ja deien que el referèndum acordat era trair l’1 d’octubre. I ara diuen que volen el referèndum acordat. S’estan acostant. Ha passat en tot. Ens deien que no s’havia de negociar, que negociar era trair el mandat de l’1 d’octubre. Ara estan negociant. Han estat tres anys criticant la taula de negociació entre el Govern de Catalunya i el govern de l’Estat, i han acabat comprant una taula entre el PSOE i Junts, que era el primer que em volia vendre Pedro Sánchez, que era una taula entre partits i no entre governs. Perquè ell pensava que el conflicte era entre partits, no entre nacions. I el conflicte és entre nacions. Ara ens donen lliçons del traspàs de Rodalies i diuen que faran una condonació del FLA en què encara hi perdrem diners.
Creu que Junts farà el trànsit cap a l’acord de claredat en la següent legislatura?
Això ho hauran de decidir ells. Si vols un referèndum acordat, amb qui l’acordes? Amb els de l’altra opció, no? O l’acordes amb tu mateix? Necessites un acord amb els altres. I això és l’acord de claredat. Un referèndum acordat entre els que volen el sí i els que volen el no, entre Catalunya i l’Estat, també. I això és el que està demanant ara Junts. Mai ho reconeixeran, però estan demanant el mateix.
