Els terrassencs cada cop emigren més, així ho demostren les dades. 8.026 persones nascudes a la ciutat estan vivint actualment a altres països, una xifra que suposa un increment del 5% amb respecte l’any anterior. Terrassa es presenta com el tercer municipi català amb un major nombre d’inscrits a les oficines consulars, només superat per Barcelona (173.686) i l’Hospitalet de Llobregat (8.994), i seguida de prop per Badalona i Sabadell. Els motius de sortir de la ciutat i decidir emigrar acostumen a seguir uns certs patrons, encapçalats sobretot per la cerca d’un millor futur i una major estabilitat laboral i econòmica. Els joves, sobretot aquells amb professions relacionades amb la ciència i la innovació, troben en altres països europeus una oportunitat per desenvolupar una millor carrera. Una situació preocupant que continua situant a Espanya a la cua del continent pel que fa a les retribucions salarials i a les possibilitats d’emancipació.
Si posem la mirada a les comarques catalanes, el Vallès Occidental és la segona amb més població vivint a l’estranger, concretament 26.927 persones, la majoria de les quals van escollir França com a destinació. El Barcelonès és la que més residents té a altres països, 195.653 persones, amb el Regne Unit com a principal destinació.
L’èxode català
Catalunya té actualment 386.486 ciutadans residint a l’estranger, gairebé 20.000 persones més que l’any anterior segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La major part d’aquest cens recull als catalans ja nascuts a l’estranger, que són el 64,3% del total, i també els que han marxat de Catalunya, que són un terç del total, 123.419 persones. França (56.496 residents), Regne Unit (35.277) i Argentina (32.802) són els tres principals països de residència dels catalans, i Andorra és la principal destinació d’aquells procedents de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
El nombre de catalans a l’estranger ha augmentat en 226.000 persones des de l’any 2009, demostrant que el flux migratori s’incrementa exponencialment any rere any. Pel que fa a l’edat de la població resident a l’estranger, les xifres indiquen que la mitjana és de 38,6 anys, 4,8 anys més jove que la del conjunt de Catalunya. La crisi del 2009 va disparar les emigracions a Terrassa. La davallada econòmica va provocar que els nouvinguts i la població autòctona es plantegessin sortir del país a la recerca d’un millor entorn laboral i econòmic. Tres anys concentren l’èxode més accentuat: 2015. 2016 i 2017, amb una mitjana superior a les 500 migracions en cada exercici.
El perfil de l’emigrant
La majoria dels ciutadans que surten de Terrassa tenen un objectiu clar: la cerca d’oportunitats laborals. Sobretot a països del nord d’Europa, aquells que són pioners en els sectors relacionats amb la ciència i la investigació. En Xavier Ferrer va decidir marxar a Copenhaguen el novembre del 2022 per fer el seu doctorat en microbiologia perquè “a Catalunya no hi havia sortides i a Dinamarca hi ha millors salaris i més oportunitats pel que fa a la formació”. Ell descriu un gran ecosistema d’empreses tecnològiques que aposten pel coneixement: “Conec a gent a Espanya que està fent un doctorat i ho passa malament perquè costa trobar finançament, mentre que aquí és molt més fàcil obtenir una estabilitat emocional i laboral”. Assegura que marxar de Terrassa no estava entre els seus plans, “he vingut per les circumstàncies, era conscient que si volia tenir un bon futur havia de marxar. M’agradaria poder tornar, però mai se sap”.
“Enyores estar a casa i a vegades et sents sol, però les condicions laborals aquí són molt millors”
La microbiòloga Tiscar Graells té una experiència similar. Va posar rumb a Suècia fa 8 anys per fer el seu doctorat a la ciutat d’Uppsala, una estança que no havia de durar gaire, però finalment va decidir quedar-se: “He pogut fer dos postdoctorats, treballo a l’institut Karolinska i estic envoltada de grans científics”. Confessa que allà la ciència està molt ben valorada perquè Suècia és un país que aposta fortament per la investigació i la innovació: “A Espanya si et dediques a aquest sector segurament hauràs de marxar en algun moment perquè no hi ha les mateixes oportunitats. Encara que la investigació sigui molt bona, falten recursos”. Confessa que a nivell personal el país l’ha acollit molt bé, “hi ha molta conciliació familiar, comprensió per part dels companys de feina, opcions per independitzar-se i facilitats per estudiar, encara que faci molt de fred, val la pena”, diu rient.
“A Suècia els científics estan molt ben valorats per la societat, tinc la sensació que a Espanya no tant”
Altres sectors relacionats amb la innovació també comporten haver de sortir del país. Un exemple són les professions relacionades amb la informàtica, i sobretot, amb la intel·ligència artificial. En Jordi Armengol està vivint a Edimburg des del 2020: “A Espanya el sector de la IA no pot competir amb les grans potències americanes, que tenen un gran ecosistema que permet créixer en moltes direccions”. Actualment, es troba fent un doctorat que li permetrà complir el seu somni de treballar als Estats Units. Ja va viure durant tres mesos a Nova York, la que descriu com “la millor ciutat del món”. Confessa que tot i ser una persona independent “es troba a faltar a la família, però això et fa apreciar més les coses. Puc dir que a Terrassa es menja molt bé i que tenim un molt bon clima”, afirma. De moment no es planteja tornar, i té molt assimilat que si vol triomfar en la seva professió, segurament no podrà tornar mai a viure a Terrassa.
“Sortir de Terrassa per buscar oportunitats té molts avantatges. Hauria d’haver-ho fet abans”
A més de 16.000 quilòmetres de distància, a la ciutat de Melbourne (Austràlia), hi viu el Dani Bravo des del setembre del 2023. Va obtenir un visat d’estudiant per formar-se i buscar noves oportunitats en la seva professió: “A Espanya no és fàcil ser creador de continguts audiovisuals, és difícil poder progressar, i aquí és totalment diferent. Si com a estudiant no ingresses més de 18.000 euros l’any, et tornen totes les taxes que hagis pagat”. A nivell laboral se sent molt realitzat i valorat, però en l’àmbit personal Austràlia també li ha aportat moltes coses: “Aquí l’actitud de la gent és diferent, estan oberts a donar-te oportunitats. No vull dir que sobra la feina, però sí que trobaràs a algú disposat a ajudar-te”. Al juliol expira el seu permís, però té clar que cap a finals d’any tornarà a viure a Austràlia.
“Si t’estas plantejant marxar, no t’ho pensis. Melbourne és una ciutat d’oportunitats”
La Noelia Morales va passar més de 7 anys a Londres: “M’encantava viure allà, és una ciutat tan cosmopolita i activa, sempre hi havia coses a fer”. Confessa que allà és més fàcil escalar laboralment i obtenir millors oportunitats, i encara que el nivell de vida és molt car, “teníem una bona economia”. Va tornar per qüestions familiars, però explica que “si hagués pogut, m’hauria quedat més temps”. Tenia clar que seria només una etapa de la seva vida, perquè “un cop tens fills valores molt tenir a prop el teu nucli familiar”. Si tornés enrere, tornaria a marxar fora perquè “és una experiència enriquidora i que recomano a tothom”.
“M’encantava viure allà, però tenia clar que si volia formar una família havia de tornar a Espanya”
