El Govern ha presentat aquest dilluns el Cens de Cobertes amb Fibrociment a Catalunya, que comptabilitza en 122.460 les teulades on hi ha fibrociment i que ha de servir de guia en la lluita per l’erradicació de l’amiant, d’acord amb el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032. Terrassa amb 11.285,32 tones, és la segona ciutat de Catalunya després de Barcelona amb més presència de fibrociment. D’aquest cens es desprèn que unes 7.600 edificacions de la ciutat contenen amiant, és a dir, un 30% de les construccions privades i un 12% de les públiques.
El mapa permetrà als municipis rastrejar allà on hi ha amiant, la instal·lació del qual es va prohibir l’any 2001, i accelerar la seva desinstal·lació. Segons el mapa, que ha elaborat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per encàrrec del Departament de Presidència, hi ha 700.000 tones de fibrociment a les teulades de Catalunya i Foradada, Oliola, Ivorra, Abella de la Conca són els municipis amb més quilos de fibrociment per habitant.
“Comencem a avançar, perquè aquest és un problema de salut pública, laboral i mediambiental”, ha proclamat aquest dilluns la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, sobre aquesta “eina de diagnosi” que ha presentat al Palau de la Generalitat al costat del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort.
El projecte no permet saber el percentatge d’amiant que hi ha en aquestes teulades, però amb el mapa, ajuntaments, empreses i particulars ho tenen més fàcil per saber allà on hi ha teulats fets de fibrociment i procedir a saber si aquest conté o no amiant, i en quina proporció.
945 municipis tenen cobertes amb amiant
Les dades del mapa s’han obtingut amb un treball de camp d’un any de l’ICGC, basat en el rastreig aeri dels teulats de Catalunya amb sensors híper-espectrals per determinar la naturalesa de les cobertes. Les principals conclusions són que només 2 dels 947 municipis de Catalunya no tenen cap coberta amb aquest material: La Nau (Tarragonès) i Caldes d’Estrac (Maresme). La resta, en tenen tots, amb una suma total de 122.460 cobertes, 40 quilòmetres quadrats de superfície agregada i un pes total de 700.000 tones en tot el territori.
En la presentació, els responsables del Govern i de l’ICGC han reconegut que el cens no permet escatir el percentatge d’amiant que hi ha en aquestes teulades, i també que, el registre captura el fibrociment que hi ha en cobertes, però no tot el fibrociment que encara hi ha en altres estructures constructives, baixants i canonades. En conjunt, es calcula que hi podria haver 4 milions de tones d’amiant a Catalunya. La prioritat, segons el Govern, serà la retirada de les teulades amb amiant en més mal estat.
Els consellers Laura Vilagrà i David Mascort en roda de premsa
Les dades, les tindran els municipis “aquesta tarda”, amb una eina d’anàlisi al detall que inclou el nombre de cobertes, els metres quadrats i els quilos de fibrociment per habitant. A banda, l’ICGC ha desenvolupat un visor obert a la ciutadania per consultar el nombre de cobertes amb aquest material per municipi i per secció censal.
Pel que fa la distribució, si es posa el focus en la quantitat de tones, la ciutat de Barcelona ocupa el primer lloc, amb 17.716,01 tones, Terrassa amb 11.285,32 tones, Sabadell amb 10.934,55 tones, Lleida amb 9.317,93 tones i Manresa amb 7.763,54 tones. I si es pren de referència el nombre d’habitants per tones, el primer lloc l’ocupa Foradada amb 7.492 kg/per càpita, Oliola amb 5.618,8 kg/per càpita, Ivorra amb 4.653,5 kg/per càpita, Abella de la Conca amb 4.312,4 kg/per càpita i Sora amb 4.024,9 kg/per càpita.
Vilagrà ha recordat que més enllà de l’elaboració del mapa de cobertes amb fibrociment de tot el territori català, el Govern té previst aprovar el proper dimarts 7 de maig el Projecte de llei d’erradicació de l’amiant de Catalunya, “un pas més” del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032, aprovat el març de l’any passat. Des d’aleshores, hi ha hagut una onzena de reunions de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, integrada per la Generalitat, les diputacions, l’Ajuntament de Barcelona, l’AMB, entitats municipalistes, sindicats i agents socials. La Unió Europea recomana que l’amiant sigui retirat de tots els edificis públics abans de l’any 2028, i a totes les teulades en conjunt l’any 2032.
Finançament per la retirada de l’amiant
Per abordar la retirada de l’amiant, aquesta darrera legislatura el Govern ha combinat dues línies de finançament. D’una banda, un ajut a la retirada per als ciutadans i empreses que el 2023 va estar dotada amb 18 milions d’euros, i de l’altra, una línia de 32 milions d’euros en una convocatòria específica de substitució de l’amiant per plaques fotovoltaiques. Segons Mascort, enguany tot i no haver aprovat pressupost es repetirà aquesta convocatòria, ara dotada amb 10 milions.
Mascort ha posat en valor “la feina ingent no només per a detectar l’amiant present al país, sinó també per a donar suport a particulars, empreses, associacions i ajuntaments per a la seva retirada”, fent-ho compatible amb la generació renovable amb una línia específica d’ajuts. “L’estratègia per a l’erradicació de l’amiant és un altre exemple de les polítiques mediambientals transformadores d’aquest Govern”, ha assegurat.
