Julián Sanz Soria, fundador del Diari de Terrassa, ha mort aquest diumenge a l’edat de 90 anys. La cerimònia tindrà lloc el 23 d’abril a les 10 hores a Rambla Serveis Funeraris. El dia anterior, dilluns 22 d’abril, la Sala de Vetlla Sala Montserrat de Rambla Serveis Funeraris romandrà oberta entre les 9.00 i les 21.00 hores per donar el condol a la família.
Julián va néixer a Calatañazor (Soria) i, quan era jove, va emigrar cap a Terrassa, la que considerava la seva ciutat d’acollida. Durant gairebé vint anys, va treballar al Banco Español de Crédito, a l’oficina situada al carrer Major. Julián coneixia tots els departaments del banc, però el que més li cridava l’atenció era el de Propaganda i Foment. Així doncs, Julián va ser el primer visitador de banca a les empreses de Terrassa, fet que li va permetre conèixer de primera mà el sector industrial.
Julián Sanz tenia també experiència en el Tarrassa Información, un butlletí local. Durant aquell període, Julián Sanz havia escrit alguna peça periodística, però, com ell deia, la seva autèntica vocació era la d’editor de premsa.
Per aquest motiu, pocs anys després de la mort del dictador Francisco Franco, Julián Sanz Soria va decidir fundar un nou diari. Julián Sanz va haver de prendre una gran decisió: l’estabilitat de la banca o els riscos d’engegar un nou projecte. Va optar per la segona opció, i ho va fer amb il·lusió i ganes d’informar a la població terrassenca.
Així doncs, l’any 1977 Julián Sanz Soria va fer que el diari arribés als carrers per Sant Jordi, el 23 d’abril de 1977, amb el nom de Diario de Terrassa, un nom que poc després es va catalanitzar i va passar a ser l’actual. Ho va aconseguir arran de la seva amistat amb Emilio Romero, director del diari Pueblo, i del suport de Castro Vilacañas.
Julián Sanz Soria era un empresari respectat i va dedicar la seva vida al Diari de Terrassa. Als inicis, Julián es va prendre la creació del diari com un repte personal. Estava convençut que apostar pel periodisme de proximitat creant un mitjà local a Terrassa era una aposta ferma i segura. De fet, el fundador del diari tenia un somni: fer un diari independent obert a totes les veus i captar les diferents realitats de la Transició.
El seu objectiu era obrir el diari a totes les tendències i “retratar la realitat sempre amb estricta subjecció als fets”, respectant la llibertat d’expressió, però separant informació i opinió. Ho va fer amb un equip professional que encaixava amb els seus ideals i que, com ell mateix deia, en sabia més que ell. És per això que Julián mai va ser el director del Diari de Terrassa, ja que considerava que aquest càrrec l’havia d’ocupar un periodista.
Després d’anys treballant i d’iniciar projectes ambiciosos com la construcció d’un edifici bonic creat per l’arquitecte Jan Baca i “omplir-lo de contingut” amb un grup de comunicació que inclogués un diari i una ràdio, va arribar la crisi i ho va espatllar. Julián va voler dotar el diari d’una impremta juntament amb un dels seus fills, Raúl Sanz Álvarez, però no va sortir bé.
Tot i això, el diari va rebre guardons com el premi de Càrites per la seva labor social l’any 2019. Els seus fills Silvia, Raúl i Gustavo, van estar involucrats en major o menor mesura al diari. La seva dona, Aurelia Álvarez, li va donar suport durant tota la vida. Julián era un home seriós, auster, però de fina ironia. Culte i gran lector, es passava les jornades al Diari. Fins i tot quan va deixar la gestió a Raúl, fins que una malaltia el va obligar a apartar-se. Apassionat del periodisme escrit, al final de cada jornada es reunia amb el cap per saber què es publicava l’endemà.