[Marina Salvador i Alejandro García]
L’Observatori del Vallès Occidental ha publicat les dades anuals de la violència contra les dones, elaborades pels partits judicials de la comarca a partir de les dades del 2023. Unes xifres que no són només números, sinó que representen a dones, amb nom propi i amb un testimoni al darrere. Dones que durant l’any passat van tenir la valentia de denunciar als seus agressors ens permeten ara quantificar quina és la presència de la violència masclista als jutjats del Vallès Occidental.
La xifra més esperançadora de l’estudi és que durant l’any 2023 no es va processar cap assassinat per violència de gènere, el primer any des del 2014 que no es registra cap homicidi. Des del 2007, però, han estat 33 les dones assassinades a la comarca per violència de gènere en l’àmbit de les relacions de parella i exparella.
Cada cop més denúncies
Durant el 2023, al Vallès Occidental es van presentar 2.550 denúncies per violència de gènere, la xifra més elevada des que hi ha registres. El 34,5% corresponen al partit judicial de Sabadell (879) i el 31% de Terrassa (791). Tots els partits han augmentat el nombre de denúncies des del 2014, el de Terrassa concretament un 44,6%, que a més té la ràtio més elevada de denúncies: 62 per cada 10.000 dones. Una xifra que se situa per sobre de Sabadell i Cerdanyola del Vallès, ambdós amb una ràtio de 53; Rubí registra la més baixa, amb 40.
Les denúncies tenen diferents orígens, la majoria es deuen a la interposició per part de la pròpia víctima, que a Terrassa representa el 75% dels casos. El 20,1% de denúncies s’efectuen per un part de lesions rebut directament al jutjat, i només un 3% es deu a la interposició de la denúncia directament al jutjat. A Terrassa, el 57,4% de les víctimes de violència de gènere que han interposat denúncies són dones espanyoles, davant del 42,6% de les dones de nacionalitat estrangera. La majoria de delictes registrats a la ciutat corresponen a lesions lleus, que sumen 455 denúncies (57,7%), seguit del trencament de mesures interposades (24,9%) i dels delictes contra la llibertat, integritat moral, intimitat i honor (14,7%).
Les ordres de protecció
L’any 2023 se’n van tramitar 466 ordres de protecció a la comarca, amb un descens del 8,1% respecte a l’any anterior. Del total d’incoades, es van denegar un 52,6%, una tendència que es repeteix des del 2017. A Terrassa es repeteix la dinàmica: de 132 ordres tramitades el 53% van estar denegades, una dada que només està per sota de Cerdanyola del Vallès, on es van denegar el 67,7% de les denúncies,
La dona víctima de violència de gènere té dret a l’adopció de mesures de protecció, que es divideixen entre penals i civils. Pel que fa a les primeres, a Terrassa la majoria d’accions tramitades són d’allunyament i de la prohibició de tornar al lloc del delicte, unes tipologies que també en són majoria a la resta de municipis. Pel que fa a les mesures de protecció civil, la majoria es concentren entre la prestació d’aliments (23%) i en la suspensió del règim de visites (13,1%).
L’estudi també analitza les dades de dones que es van acollir al dret a la dispensa de l’obligació a declarar. En total, 327 dones van optar per aquesta opció al Vallès Occidental, 238 de Sabadell, 75 de Cerdanyola del Vallès i 14 de Terrassa.
Resolucions judicials
Es contemplen diferents formes de resolució dels procediments judicials. La sentència és la resolució judicial que decideix definitivament sobre un procés, mentre que el sobreseïment es produeix en els casos en què acaba anticipadament el procés sense analitzar-se les qüestions a fons d’aquest, perquè els indicis no són suficients per continuar amb el procés.
Aquesta és precisament la resolució més recurrent al Vallès Occidental, i és que en el 45,2% dels casos van acabar en sobreseïment provisional. A Terrassa la xifra augmenta fins al 46,2%. Pel que fa a les sentències condemnatòries, representen el 15,1% del total a la comarca, la proporció més elevada des del 2009. A Terrassa, la xifra torna a reduir-se: només el 14,1% de sentències van ser condemnatòries davant el 0,6% absolutòries. Sabadell (16,3%) i a Cerdanyola del Vallès (21,5%), fan pujar la mitjana de la comarca.
Les sentències condemnatòries a la totalitat de l’estat espanyol se situen al 15,9%, molt per sobre de les dades de Catalunya (9,4%) i de la província de Barcelona (7%), sent el Vallès Occidental la xifra més elevada.
El 43% d’usuàries que va atendre el SIAD patien violència
La regidora de Polítiques de Gènere, Lluïsa Melgares, valora positivament les dades anuals del Consell Comarcal del Vallès Occidental: “Arribem cada cop més a les dones, s’estan conscienciant sobre què és la violència”. Considera que encara avui el circuit jurídic i judicial qüestiona a les víctimes, “i això fa por, falten perspectiva de gènere i eines per millorar la llei i la formació dels professionals”.
El recull de dades del servei de Polítiques de Gènere del 2023 ens dona una visió més àmplia de la situació del masclisme a Terrassa, que no només queda als jutjats. La regidora creu que la tasca del servei és reconeguda entre les dones de la ciutat: “Estem arribant cada cop a més usuàries, oferim molts circuits d’atenció”. I és que el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Terrassa (SIAD) ofereix atenció i acompanyament a les dones en tots els àmbits, sigui psicològic, jurídic o laboral, però posen especial èmfasi en donar atenció a dones que pateixen situacions de violència masclista.
En aquest sentit, el Servei de Polítiques de Gènere lidera i coordina, la taula de violència masclista de Terrassa, un espai de coordinació entre l’administració, els serveis sanitaris, jurídics i policials que estableixen protocols i circuits d’atenció per treballar de forma coordinada davant de situacions de violència masclista. “És important que estigui tothom en aquest circuit, tots els operadors, per oferir la màxima garantia de seguiment del cas”, explica la regidora.Les dades aportades pel servei mostren que el 2023 es van fer 5.429 atencions, corresponents a 1.089 usuàries. El 43% van acudir al servei per una situació de violència masclista, el percentatge més baix des del 2019. El 2020, la xifra augmentava fins al 53%. La forma de violència més recurrent és la psicològica (260) seguida de la física (130). Si analitzem els àmbits en què es produeix aquesta violència, el de la parella és el que pateixen més usuàries (382), seguit del de la família (59).
La regidora considera que les dades que aporten els jutjats no reflecteixen la totalitat de la xacra de la violència masclista, perquè moltes dones tenen por de denunciar: “no s’atreveixen per la falta de seguretat i perquè costa que s’apliquin mesures. Si tu convius amb el teu agressor, denunciar no és fàcil”.
Des del servei de Polítiques de Gènere han fet 84 sessions formatives sobre violència masclista durant el passat 2023, a les que van assistir 2.047 persones. També es van realitzar 30 accions de sensibilització.
