El barri de Ca n’Anglada de Terrassa ha estat inclòs en la fase pilot del pla “Barris amb futur”, aprovat pel Govern de la Generalitat. En concret, el programa preveu intervencions en la zona nord del barri.
La fase pilot del pla “Barris amb futur”, aprovat per l’executiu català l’octubre passat, té per objectiu intervenir amb polítiques socials i urbanes en zones del territori considerades “d’especial complexitat”, i es desplegarà en 20 barris d’arreu de Catalunya durant el 2024. Entre aquests, n’hi ha, a més de Ca n’Anglada, Sant Roc (Badalona), Sant Cosme (el Prat de Llobregat), Pont Major (Girona), el Centre Històric de Manresa, la Mariola (Lleida) o Sant Salvador (Tarragona).
“Tots tenim identificades parts del nostre país que es queden despenjades, al marge, i on el risc de fractura és absolutament rellevant”, ha afirmat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, aquest dilluns en unes jornades organitzades per explicar el projecte.
L’objectiu del pla és revertir la “pobresa severa” i actuar en barris on gran part de la població es troba en situació irregular o sense recursos i que també presenten risc de degradació urbanística, manca d’espais verds de qualitat i una elevada contaminació. Segons Campuzano, la iniciativa incideix en la intervenció comunitària i la capacitat d’organització de les diferents administracions.
Xarxes comunitàries
“La convicció és que allò que pot ajudar a marcar la diferència en aquests barris té a veure amb reforçar el capital comunitari i les xarxes comunitàries del territori”, ha afirmat el conseller. El projecte dissenyat per Drets Socials busca generar “capital social” per revertir la pobresa crònica i, conseqüentment, provocar una millora de les condicions de vida de la població que permeti disminuir “l’èxode de barri” per raons socioeconòmiques.
La fase pilot del pla ‘Barris amb futur’, aprovat pel Govern l’octubre passat, té per objectiu intervenir amb polítiques socials i urbanes en zones del territori considerades “d’especial complexitat”, i es desplegarà en 20 barris d’arreu de Catalunya durant el 2024
Els 20 barris on es desplegarà la fase pilot del programa són: el barri de la Vila (Amposta), Sant Roc (Badalona), Casc Antic (Balaguer), barri de la Farga (Banyoles), Barri Vell (Berga), Sant Cosme (el Prat de Llobregat), el Culubret i Sant Joan (Figueres), Masia de Ca n’Espinós, Farreres i Ausiàs March (Gavà), Pont Major (Girona), les Planes – blocs la Florida (l’Hospitalet de Llobregat), Centre Històric (Manresa), Montornès Nord (Montornès del Vallès), la Mariola (Lleida), Barri Vell (Olot), Barri Fortuny (Reus), Barri Centre (Salt), Sant Salvador (Tarragona), zona nord de Ca n’Anglada (Terrassa), Ciutat històrica (Tortosa) i les Casernes, Sant Jordi, la Geltrú (Vilanova i la Geltrú).
Capacitat de resposta
Segon ha fet constar el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godàs, els barris s’han escollit d’acord amb criteris quantitatius, amb indicadors com ara població migrant amb renda baixa-mitjana, població amb estudis baixos, joves sense estudis, població ocupada, renda mitjana per persona i treball de baixa qualificació. També, però, amb criteris qualitatius basats en la capacitat de resposta del territori tant des de l’àmbit institucional com des de l’acció comunitària.
Per revertir els indicadors socioeconòmics, cadascuna de les àrees identificades haurà de dissenyar per consens una estratègia d’intervenció que prioritzi les necessitats socials més importants a atendre. Les accions concretes es decidiran des del territori, però partiran d’uns eixos comuns: la millora dels espais de sociabilitat, com ara els equipaments, els espais públics o l’organització veïnal; i la millora de les condicions de vida dels ciutadans. En tercer lloc, es treballarà per fomentar la igualtat d’oportunitats, sobretot pel que fa a la infància i l’adolescència.
S’’actuarà des de l’educació, el lleure, l’accés a la cultura, la llengua, l’equitat de gènere, o la salut, motiu pel qual el projecte, tot i estar liderat per Drets Socials, comptarà amb la intervenció d’altres departaments com el d’Educació, Salut, Empresa i Treball o Cultura.
