A causa de les tasques per urbanitzar el que després s’ha convertit en el barri de Can Boada, per construir el transvasament de la riera i per dur a terme extraccions amb objectius industrials, el paisatge mostra un parell d’elements sorprenents que, sense una imaginació molt atrevida, ens transporten a les pel·lícules del gènere del Western, on John Ford retratava la immensitat d’aquells paratges, com el Monument Valley.
Dos turons, salvats de les extraccions que es van fer, com s’apunta en el Bloc de Camp, fins als anys vuitanta. Reivindica aquest portal que “Terrassa tingué també una indústria extractiva i rajolera molt important”. Els dos turons, afegeix, “marcaven la cota d’extracció” i representen “elements singulars d’un patrimoni geològic i miner poc reconegut”.
/ Nebridi Aróztegui
Molt probablement, cada persona que hi passi per davant podrà imaginar d’on van sorgir els dos munts i, més atrevidament, a què els recorda la seva forma. Com en tot, fabular és una activitat molt personal i la llista de possibilitats imaginades seria incomptable.
Un bon escenari
Tornant als films del setè de cavalleria, dels indis o dels vaquers, aquest seria un bon escenari per rodar-ne una. Imaginem al protagonista, un home madur, errant i nòmada, que va i ve pels pobles de l’oest nord-americà fent el bé i combatent els dolents, sovint acompanyat per un home de més edat, calb i que mastega tabac, que mai rep cap elogi per les seves aportacions i que acaba sent decisiu per a la supervivència de l’home errant i nòmada. Aquest és amic d’un indi, usualment un dels cap de la tribu. I s’acaba enamorant de la noia. Els dos turons que continuen ben ferms, serien el millor decorat.
