Què hem de fer amb aquest món? Es pot arreglar? Està molt espatllat i sembla que, últimament, el fem petar més. Crec que el repte és que cadascú s’impliqui des d’on està per reconstruir-lo. Hi ha coses que és millor que acabin d’ensorrar-se per tornar-les a construir i denou, però crec que sembla que els humans no aprenem amb l’experiència. Malgrat tot, vull dir que soc militant de l’esperança perquè hem d’esperar contra tota desesperança.
Hi ha qui veu similituds a la situació actual amb el període previ a conflictes com la Segona Guerra Mundial. També ho veu així? Com que estic anant molt a Ucraïna, i mai m’hauria pensat estar a la frontera on es prenen decisions, el que veig és que a Europa no som conscients que tenim una guerra a les portes i estem amenaçats per ella. La ministra de defensa ho ha dit moltes vegades i altres, que es temen que, per la bogeria de Putin i els seus aliats, puguin atacar a qualsevol país de la Unió Europea o de l’OTAN.
Aquesta guerra té solució? Crec que no és una solució militar, tot i que crec que Ucraïna té dret a tenir armes i defensar-se, perquè si Rússia deixa d’atacar, s’acaba la guerra i, si Ucraïna deixa de defensar-se, desapareix. És una lluita de David contra Goliat i hi ha d’haver una negociació i un alto el foc. Estem veient cada vegada més el cos dels joves trinxat, no només per un míssil, sinó perquè, en el cos a cos, hi ha un ensenyament físic i t’adones de la crueltat que pot tenir l’ésser humà. Ens hem acostumat a un món virtual i estem seguint una guerra a través de la tecnologia, que, en comptes d’estar al servei de la vida, està en una escalada de violència i de destrucció que, realment, m’impressiona.
Què és el que més li preocupa? Em preocupa quan acabi aquesta guerra i les altres que hi ha, com es guariran les ferides de l’odi? He entès que és l’odi dels bons, dels que han perdut un fill o han perdut la seva casa. Hi ha ferides que costaran molt i com construirem un món després? Em preocupa la manca d’empatia de les noves generacions que tenim. Tenim joves que estan absorbits totalment per la digitalització i costa molt distingir el què és el món real. Cada cop necessitem més el contacte, el tu a tu. Un zoom és molt bo, però hem de tenir més trobades. Ens hem tornat més freds i tothom cuida la seva zona de confort i a viure.
La intel·ligència artificial ho pot agreujar més, tot això? Hauríem de veure com la utilitzem al servei de les persones. Necessitem gent que pugui pensar i ara es veu que la intel·ligència artificial pensa per tu. És una cosa que no hem de tenir por, però hem de saber com la posem al servei de les persones. Se’ns està diluint molt el concepte de persona. Evidentment, hem d’entrar en una nova manera de viure, però que no ens atrofiï les nostres capacitats, com l’empatia i la compassió.
Hi ha perill de guerres de caràcter religiós o la de Gaza ja la podem considerar com a tal? I la d’Ucraïna, també. Kirill, que és el director espiritual de Putin, és més dur que ell i considera que és una guerra contra Occident, que té uns costums que estan totalment corruptes. Segons ell, el catolicisme de Kiev ha abandonat l’evangeli i vol aniquilar-lo. La llibertat i la democràcia són dolents, per a ells. El Papa em va dir que va parlar amb Kirill i li va semblar el cap de tots els exèrcits i el va acusar de trair l’evangeli. Han cridat a una guerra santa i és en nom de Déu.
I a Palestina? Allà és complicat, perquè hi ha una massacre. És terrible el que va passar el mes d’octubre, però res justifica la resposta. És com l’holocaust que ells han viscut i hi havia gent que no podia veure a Netanyahu i ara estan dient que s’ha d’acabar amb la franja de Gaza i s’han radicalitzat. Com es diu, l’odi engendra odi.
L’aparició d’alguns líders polítics no ajuda? M’ho van preguntar a Argentina i sé la dictadura que va exercir el Kirchnerisme. Els vaig dir que vaig votar a Milei i que esperava no penedir-me, però hi havia una corrupció brutal. Argentina està patint molt i la situació era límit. I la possibilitat que guanyi Trump és molt alta. Però jo no marxaria molt lluny. Jo em vaig quedar preocupada a les últimes eleccions aquí, amb el discurs de molta gent de Junts, que era molt similar al de Vox. A Manresa, per la cua de la plataforma pels aliments, a mi, la gent de Junts em criminalitzava. Hi ha un discurs que sembla progressista, però després volem mà dura.
La immigració o la inseguretat afavoreixen aquests discursos. Sí, i s’està creant un populisme de dretes per guanyar vots. No tots els pobres són delinqüents, però és molt fàcil la generalització i sembla que en política tot val i els interessos són els dels partits.
