Com sorgeix “Desgavellar-se en l’ombra”, que ja “per se” té un títol molt suggerent? Així com en altres ocasions havia optat per conceptes més concrets del context de la societat social, en aquesta ocasió ha sorgit un concepte que prové d’un estat més emocional i vivencial, fruit d’un procés personal, de canvi.
I quina és l’estratègia que utilitzes per mostrar aquest estat de canvi? He fet una col·lecció amb la idea central què la pell antiga deixi pas a la pell nova, en la qual es planteja l’acció de desfer, però per després tornar a fer. Són peces que reflecteixen la idea d’estar en un procés.
I a nivell visual, com ho podem percebre els espectadors no experts? Per exemple, hi ha moltes butxaques, que et porten a la sensació de deixar anar, de buidar… Un altre tret característic és que, mitjançant talls i perforacions, el cos s’escapa de les peces de roba. És també com un intent de marxar, de renovar-se. De fet, hi he posat algunes obertures a les mànigues i als genolls… Són trossos del vestit que la model no els porta posats, sinó que més aviat li pengen.
Fa sis mesos no em veia amb cor de desfilar. Estava en un moment de canvi a la vida. En canvi, ara sí
Quins colors predominen, en aquesta evolució de fer i desfer? La paleta de colors està agrupada en nou grups de tres. Parteix d’un monocrom verd, seguint per blau marí… I acaba en beix, negre i blanc. És una evolució de tons freds als tons càlids.
Alguna altra sorpresa? Bé, la posada en escena inclou alguns “looks” en els quals la roba s’arrossega per terra, creant un joc d’ombres.
Llavors, la forma de pensar aquesta col·lecció és diferent de la que vas presentar el 2023, “Distopia”, influïda pel canvi climàtic… Clar, la col·lecció “Conventual”, sobre les monges… O “Posthuman”, sobre l’impacte de les noves tecnologies…
On hi ha més de Txell Miras? En la col·lecció conceptual de la raó o en la del moment vital? En ambdós casos reflecteixen el meu punt de vista. Perquè al final, l’autor és la persona! Així que, en la meva obra, no deixo de parlar de mi mateixa. De fet, crec que la moda és una manera d’expressar-se (amb idees, conceptes…).
La col·lecció ‘Desgavellar-se en l’ombra’ sorgeix d’un estat emocional meu, d’un procés personal
Tens molta llibertat, doncs, a l’hora d’enfocar les teves col·leccions… Els que som dissenyadors d’autor, tenim més llibertat creativa. No som empreses que hagin de prioritzar al 100% la col·lecció a segons quins factors. És la diferència entre un grup de moda i un creador. Però clar, també és cert que allò que dissenyis, després s’ha de vendre! O sigui què, en la passarel·la, la roba està exagerada per tal que s’entengui millor el concepte. És com una escultura. I en acabat, d’allà extreus la part vendible. O sigui, la part comercial mai no va per davant de la creativa, sinó que un cop tens la idea, l’adaptes per comercialitzar-la. Tota manera, els meus clients ja volen portar una peça que tinguin algun missatge, un valor afegit.
Realment és destacable que ets una fixa de la passarel·la 080, any rere any… Bé, a l’edició d’ara de fa sis mesos no hi vaig anar. Estava en un moment d’impàs, de canvi a la vida. No em vaig veure amb cor de desfilar. I ara sí, un fet que es nota també a la col·lecció.
En tot cas, mantenir-se durant anys en el Top, deu generar pressió interna? Com els cuiners amb les llistes de restaurants… Hi ha pressió ambiental, sí. Però també te l’autocrees tu mateixa. En fi, pressió i passió. Vull dir que quan et treballes coses, al final surten. És una feina estimulant. No em fa por acabar una passarel·la i enfrontar-me a la següent, tot i que la gent em demani d’on trec les idees.
