El mercat immobiliari viu un canvi de paradigma. Quinze anys després de la crisi que va aturar el sec el sector i, quatre més tard de la pandèmia, que va frenar puntualment la recuperació, augmenta la demanda de lloguer i especialment de compra a la ciutat, on aquest fenomen ja es nota en la xifra de transaccions.
“Fins ara tancàvem una mitjana de set, vuit o nou vendes al mes – explica Miquel Baco, de Don Piso– i en el que portem de 2024 estem a una mitjana de quinze o setze mensuals”. Aquest professional immobiliari, expert en l’àmbit comercial i de la promoció, té clar que “aquest any hem començat molt bé i les perspectives són molt bones. Clarament s’està venent més que el 2023”.
Des del Gremi de la Construcció de Vallès expliquen que en aquest moment hi ha “una bossa de demanda latent” que protagonitzen tres perfils de compradors: d’una banda, clients entre 35 i 45 anys que volen canviar d’habitatge, un mercat de reposició de persones o famílies que necessiten més metres o volen millorar les prestacions del primer l’habitatge.
També hi ha llogaters que, cansats de buscar, s’han decidit per la compra, i persones d’entre 55 i 65 anys que deixen la casa per comprar un pis amb menys despeses, més adequat a les seves necessitats i, això sí, amb exteriors.
Emilià Làzaro: “Tenim un mercat sanejat, no especulatiu i professionalitzat. En realitat no han canviat les regles del joc, es ven sota demanda”
Pel que fa a les transaccions, ara s’està comprant molta segona mà i també habitatge nou, tot i que sobre plànol. La raó és que “s’ha imposat una lògica i racionalitat al mercat i ara les entitats financeres no financen una nova promoció si no s’ha venut el 50% dels habitatges”, explica Emilià Làzaro, vicepresident del Gremi de la Construcció.
El resultat és “un mercat sanejat, no especulatiu i professionalitzat. En realitat no han canviat les regles del joc, es ven sota demanda”.
I qui ven? Doncs a Terrassa el mapa del sector immobiliari s’ha girat com un mitjó en quinze anys. Els promotors locals que han sobreviscut a la crisi impulsen ara promocions petites de 10-15-20 habitatges. “És un producte que té demanda. Persones que volen viure a comunitats petites, amb pocs veïns – comenta Josep Lluís Rodríguez, d’Àmbar Immobiliària-. Després de la crisi, el mercat es recupera de mica en mica”.
El boom de l’oferta arriba a Terrassa de la mà de les grans promotores i dels nous sectors en desenvolupament: AEG, Can Colomer i Sala Badrinas. Només a l’antiga AEG, Acciona té previst començar a posar el 2015 al mercat 700 nous habitatges, 500 en règim de lloguer i 200 en venda, segons una previsió inicial. Aquesta proporció confirma el canvi de paradigma del sector immobiliari, on la demanda de lloguer supera amb molt la de compra.
Miquel Baco (Don Piso): ” Ara cada cop es veuen més clients que aparquen l’opció del lloguer i opten per la compra”
Per Acciona “Terrassa és una ciutat que augmenta de població de manera intrínseca gràcies al seu extens teixit productiu, on hi ha una gran demanda d’habitatge nou sobretot per a noves famílies”. Pel que fa al sector d’AEG, el grup detalla que “una part dels habitatges estarà destinada a lloguer, donat què la flexibilitat i les noves formes de vida han generat una gran demanda d’aquest tipus de solucions residencials que veiem estan clarament insatisfetes”.
A Terrassa, només a Don Piso hi ha “més de 90 persones en llista d’espera per a un lloguer i pràcticament no hi ha oferta”, comenta Miquel Baco.
El professional immobiliari explica que, a les oficines dels API, “ara cada cop es veuen més clients que aparquen l’opció del lloguer i opten per la compra”. La raó, “estan pagant 800 o 900 euros de lloguer i passarien a pagar una quota de 600-700 euros d’hipoteca per un habitatge nou”. El hàndicap de la compra avui és que necessites un 20% de l’import de l’habitatge per abonar d’entrada, sumat a l’import de les despeses. “Aquí entren les famílies, que donen un cop de mà, i els bancs, que financen part de l’entrada via crèdit personal”.
Falten professionals i la construcció s’industrialitza
El sector de la construcció afronta el repte de la manca de professionals just en el moment en què la demanda repunta i han de tornar a edificar. “Amb el tancament d’empreses, part del personal es va jubilar i els joves es van reciclar professionalment en altres sectors”, explica Emilià Làzaro. Ara manquen peons, oficials, electricistes, llauners…
El sector està fent front a aquest problema innovant en els processos de construcció, cada cop més industrialitzats. “Ara les estructures són més prefabricades. Les cuines i els banys es fan al taller”.
Aquest és un procés que ja s’ha consolidat al sector de la construcció a països com els EUA o Austràlia i que també s’està introduint a Espanya i a Catalunya.
Aquest canvi de model coincideix alhora amb un nou enfocament sostenible i eficient per al futur. Amb l’objectiu de ser més sostenibles i eficients, el sector de la construcció s’encamina a abandonar els mètodes tradicionals i buscar noves maneres d’abordar la construcció. Ho fa maximitzant la prefabricació i estandardització de components per a aconseguir una major eficiència en els processos d’edificació.
Ignasi Massallé: “Per a nosaltres ara el lloguer és la millor opció”
Als seus 29 anys, Ignasi Massallé ha passat, com molt joves, per una primera experiència de lloguer compartit “amb dos amics”, abans d’anar a viure amb la seva parella, també de lloguer. “En les nostres circumstàncies, ara ens va semblar la millor opció”, explica. Van trigar uns mesos a trobar el pis que volien, un habitatge “cèntric, amb una o dues habitacions, a preu assequible i en bon estat”. El passat desembre van fer diana i ara recomanen “tenir paciència. Nosaltres ens ho vam prendre amb calma i al final vam trobar el pis que buscàvem”. L’Ignasi assegura que, amb la seva parella, ni es va plantejar la possibilitat de llogar a Barcelona, on “la relació qualitat-preu és molt pitjor. Treballem aquí i fem vida aquí”.
Judith Sola: “Amb l’ajut d’un ‘broker’, pago menys hipoteca que lloguer”
La Judith Sola té 26 anys i des dels 20 que estalvia amb la idea de comprar un habitatge. Va estar a punt de fer-ho “amb la meva anterior parella, però vam trencar”, ens diu. Amb la segona, l’Alberto Santos, “vam decidir provar primer de lloguer i al cap d’un any, ens vam decidir a comprar”. Per fer-ho, van contractar un ‘broker’ que els va estalviar tota la recerca per portals i bancs. “Nosaltres havíem trobat un pis com volíem i al barri, a les Arenes, i ens va trobar una hipoteca en molt bones condicions”. Van aportar estalvis i una ajuda familiar per pagar l’entrada i, ara, la quota hipotecària “està per sota dels 750 euros que pagàvem de lloguer. Estem molt contents -diu la Judith-. Recomanem l’ajut d’un broker. Ens va costar 3.500 euros (ara són més cars) i només vam haver de donar-li la fotocòpia del DNI”.
