El catedràtic Joan Subirats Humet (Barcelona, 1951), ha estat aquest dimecres a la seu de l’Ateneu Terrassenc, al carrer de Sant Quirze. Especialista en polítiques públiques, extinent d’alcalde de Barcelona, catedràtic emèrit de Ciència Política de la UAB, va ser ministre d’Innovació, Ciència i Universitats del 2021 al 2023. Afirma que la democràcia no està en crisi; que, en realitat, és la resposta a la crisi.
Tenint en compte el títol de la seva conferència, “Si la política és el problema, quina és la solució?”, es pot validar el pretès axioma? La política se’ns ha complicat, perquè s’han complicat els reptes als quals ens enfrontem: l’emergència climàtica, la transformació tecnològica que tot ho ha alterat… No es pot fer com abans. La política ha servit per millorar les condicions de vida i així aconseguia una major legitimitat, però això exigeix un augment de pressupostos any rere any, i això ara és més difícil. El repte climàtic és civilitzatori i si no canviem ens faltaran Terres. La tendència de les persones és considerar que les aspiracions es poden satisfer, però la idea de promesa i esperança s’ha limitat.
Bona part de la responsabilitat del descrèdit recau en la pròpia classe política? Crec que hem d’adjectivar la política. No és el mateix un sistema democràtic que un d’autoritari o un de tecnocràtic. Opino que la política és la solució, una política que respongui als ideals de la democràcia: dignitat, igualtat, corresponsabilitat en la presa de decisions. La conclusió: no hi ha resposta fora de la democràcia. La culpa? També a la universitat diem que els alumnes d’abans eren millors. Partim d’una enyorança que tendeix a oblidar els aspectes problemàtics del passat. El que passa és que si promets un futur millor i aquest futur queda en dubte, hi ha tendència a l’enfrontament perquè resulta difícil imaginar el fet de donar una resposta a aquest aspecte aspiracional. Si continuen prometent un futur millor, qui dirà que aquest futur és complicat? I surten així els negacionistes. L’enfrontament polític es dona per la dificultat de la resposta.
“La política se’ns ha complicat perquè s’han complicat els reptes als quals ens enfrontem”
Está en crisi la democràcia, aleshores? En democràcia no hi ha veritats absolutes i tothom pot dir la seva. Aquest és el debat avui. Cal compartir més el diagnòstic amb la gent. L’autoritarisme, amb menys participació, més democràcia, pot ser una sortida? Sí. La tecnocràcia? Sí. Pero la democràcia ha demostrat una resiliència espectacular i no, no està en crisi. És l’única resposta a la crisi, una resposta col·lectiva als reptes plantejats. La sortida a les dues guerres mundials va ser la democràcia, que va resultar enfortida. Les constituciones de 1945 són molt sòlides i van crear l’estat del benestar.
/ ALBERTO TALLÓN
És especialista en polítiques públiques. Va ser tinent d’alcalde de Barcelona entre el 2019 i el 2021, ministre d’Espanya del 2021 al 2023. El seu pas per la política institucional va ser curt, en comparació amb altres. Hi tornaria? Soc acadèmic. Tinc 72 anys, a punt de fer 73, i estic satisfet amb l’experiència, però no hi tornaria. Reflexiono i escric sobre aquella experiència.
El municipalisme
Quina influència pot tenir la política municipal en el crèdit de la política general? Soc un apassionat del municipalisme, però queda molt camí. L’any 1975, el 12% de la despesa pública a Espanya era dels ajuntaments. Ara, és del 13%. Poc ha canviat. Als països nòrdics és del 40%. Crec que determinats serveis bàsics es podrien donar des del municipi, però per això es necessita un canvi de paradigma. A Catalunya hi ha 947 municipis. Un exemple de canvi podria ser la Vall d’en Bas, que va passar de set municipis a un de sol, però els pobles mantenen set festes majors, i set misses. O sigui:: mantenen el campanar propi però s’han mancomunat per aconseguir més capacitat. Com a tinent d’alcalde vaig viure amb més intensitat la vida política, de forma més directa. Hi ha alcaldes que prefereixen anar en cotxe a l’ajuntament perquè si ho fan a peu triguen una hora en recórrer uns metres, en ser interpel·lats contínuament per veïns, sigui per assumptes de la seva competència o no.
“La nostra capacitat d’incorporació de nouvinguts s’ha realitzat amb molta eficàcia”
Ens trobem en període electoral, amb l’extrema dreta al debat polític cada dia. Li veu possibilitats de representació? No he analitzat les claus d’aquest procés electoral, però és evident que es dibuixa alguna cosa en aquest segment a banda de Vox; una extrema dreta, diguem-ne, ‘arrelada al país’. Pot passar, però cal veure quin espai s’ocupa. No resultarà senzill en tractar-se d’una opció nova.
/ ALBERTO TALLÓN
Però el caldo de cultiu hi és… Vivim una transformació del demos, amb un augment important de la immigració en procés d’adaptació, però la nostra capacitat d’incorporació de nouvinguts s’ha realitzat amb molta eficàcia, sense alts nivells de conflicte. A Barcelona, l’any 2000, el percentatge de persones nascudes fora d’Espanya era de l’1%. Ara és del 30%. Ja la meva tieta es mostrava esparverada quan arribaven a Catalunya persones procedents d’Extremadura, Múrcia o Andalusia. ‘I què serà de la Festa Major, si es posen els vestits de faralaes?’, preguntava. I sentien la festa major igual. Es fan polítiques d’Estat perquè la situació no es degradi. No és senzill, però es fa. I jo soc optimista.
