Després d’un cap de setmana de pluges, ha sortit el sol a Terrassa, i ho ha fet per acompanyar el darrer acte de Setmana Santa organitzat a la ciutat, les Caramelles de l’Antic Poble de Sant Pere i Terrassa. Per tercer any consecutiu, la Seu d’Ègara ha esdevingut l’escenari escollit per recuperar aquesta tradició i ha demostrat que el barri és un dels eixos principals de la cultura popular terrassenca.
Un cop finalitzada la missa de les 11 hores, i mentre sonava repicar de les campanes de les esglésies de Sant Pere, s’ha donat el tret de sortida a la celebració, que ha aconseguit agrupar a un centenar de persones. L’espai s’ha tenyit de vermell gràcies a les vestimentes tradicionals de pagès que portaven els cantaires i músics, amb la barretina, un mocador al coll, les espardenyes i la camisa blanca. Txavu Filgueira, amb la seva gràcia característica, ha estat l’encarregat de tractar amb els veïns i de presentar l’actuació. El Carles Llongueras ha dirigit als músics i als cantaires de l’agrupació, que enguany han demostrat que la cultura popular és intergeneracional. A primera línia, els més petits, aquells que són “els més grans”, segons Filgueira, i que en definitiva són la garantia de futur de la tradició.
Les “Corrandes de Sant Pere”, amb lletra de l’Hereu de Cal Roca Llarg, han obert la cercavila. La intenció era donar la benvinguda al públic (“bon dia tingueu gentada d’Ustrell i els saballuts, la Tarumba i de Mura, tothom hi és benvingut”), però sense deixar enrere el característic to satíric de l’agrupació (“la mainada santperenca canta i balla amb molt art. A veure si s’hi retrata el tuitaire d’en Ballart”). Han cantat diferents cançons populars com la “Perdiueta Novelleta”, “La Muntanyeta” o les “Corrandes d’en Bellet”, entre d’altres. També hi ha hagut espai per l’actuació, en concret, dels Bastoners de l’Antic Poble de Sant Pere, o millor dit bastoneres, ja que enguany la presència femenina era majoritària en l’agrupació.
El color vermell, protagonista de la jornada gràcies a la vestimenta tradicional de pagès que portaven els cantaires i músics de la cercavila / Nebridi Aróztegui
Pujant el cistell
Amb les gralles i els tambors sonant mentre avançava la cercavila, ja pujant el carrer Major de Sant Pere, arriba el moment més esperat del dia. Sota el ritme de la “Marieta Cistellera”, els cantaires apugen un cistell fins al balcó dels veïns (habitualment, un primer pis d’una casa de quarto de reixa). El Jaume Maeso era l’encarregat de la tasca, que alçava un pal coronat amb una petita politja. Seguint la tradició, els veïns fan una donació i deixen diferents productes al cistell, ensenyant al públic la menjua.
El fuet, el formatge i les patates han estat un dels regals més valorats, però també hi ha hagut espai per les llaminadures, la xocolata i els ous de Pasqua pels més petits. Els cantaires, a canvi, obsequien els veïns amb un detall, enguany un saquet amb fruits secs. L’intercanvi es culminava amb un ball de bastons, que donava peu a continuar la cercavila. En total, s’han visitat les cases de sis veïns, amb un recorregut que ha portat als cantaires pels carrers de l’arquitecte Puig i Cadafalch, Bonaventura Castellet i de les Monges. S’ha finalitzat la cercavila amb un vermut amb els productes recollits.
Un any més, l’Associació de veïns de l’Antic Poble de Sant Pere, La Xemeneia i l’Aula de Música Tradicional Terrassenca, amb el suport de Terrassa Glossa, el Casal de Sant Pere, els bastoners del barri i els Bastoners de Terrassa han portat al carrer una celebració que desitgen que “esdevingui una celebració tradicional i distintiva del poble”.
