En una Setmana Santa ja instal·lada com la gran escapada turística de l’any, encara queda una gàlia de resistents que defensa la litúrgia tradicional.
O dit d’una altra manera: mentre que els carrers de Terrassa estan tan buits com un dia d’agost, el barri de les Arenes va ser ahir vespre l’epicentre multitudinari de la processó d’El Encuentro.
Una marxa prou llarga (va durar unes tres hores) i en la que la novetat va ser la reincorporació del pas de la Virgen de las Angustias, que no va poder sortir l’any passat perquè l’estaven restaurant. I que també, particularment, era una figura portada en gran part per dones.
Devoció digital per fotografia el pas de la processó / LLUÍS CLOTET
La marxa va anar baixant pels carrers Tibidabo i Sierra Nevada, fins que veritablement es va produir l’anomenat Encuentro: el moment físic en què tant el “paso” de Jesús Nazareno com el de Jesús Cautivo es troben amb la seva mare, la Virgen de las Angustias (de Nueva Carteya).
Una marxa litúrgica que va deixar centenars de persones observant-la des de les voreres, en moltes ocasions retratant l’estampa amb els seus telèfons mòbils. Ja fos per devoció o perquè algun dels costalers és familiar o amistat, van aconseguir captar l’atenció dels smart-phones dels assistents, amb les seves pantalles il·luminades en la nit.
Hi va haver participants i públic dels barris d’arreu de Terrassa, no només de les Arenes pel fet de jugar a casa. I destacada va ser també la presència de joves membres de països d’Amèrica Llatina, mostrant que els llatins són una comunitat que encara abraça el catolicisme.
El bisbe Salvador Cristau / LLUÍS CLOTET
Si els llatins podrien ser una de les pedreres més importants de les fileres de Déu en l’actualitat, els representants polítics serien els que participants que van atorgar més solemnitat a l’acte. “Passió, devoció i sentiments a flor de pell!”, deia l’alcalde Jordi Ballart, encapçalant la comitiva de regidors de l’Ajuntament, bàsicament de Tot per Terrassa (Lluïsa Melgares), PSC (Eva Candela), PP (Marta Giménez)…
També hi va ser el bisbe Salvador Cristau, envoltat d’altres membres del clergue terrassenc i aquest Bisbat vallesà amb seu a Ègara, qui va beneir tothom i es va tornar cap a l’església (on es va oferir un petit refrigeri).
Tots ells van desfilar entre algunes poques saetes llançades per veïnes des dels balcons (el tret més original, però difícil d’aconseguir) i la música de la banda del Vendrell, que van travessar la nit de Dijous Sant. I que com a record, avui Divendres Sant, ja només quedarà la cera impregnada al terra dels ciris que algunes participants portaven en mà.
Una feinada de les hermandades del Cautivo, del Nazareno de Priego i de la Virgen de las Angustias de Nueva Carteya, que han aconseguit revifar la Setmana Santa terrassenca amb l’ànima andalusa, d’ençà que s’ha creat en la darrera dècada.
Moment físic en que els tres “pasos” es troben / LLUÍS CLOTET
