Els pressupostos municipals del 2024 han patit un cop important amb la negativa del Senat a aprovar els objectius de dèficit proposats pel govern de Pedro Sánchez. La mesura repercutirà en totes les administracions públiques i especialment en els municipis, que arrosseguen greuges de finançament des de la crisi econòmica de 2008.
Els ajuntaments hauran de tancar el pressupost del 2024 amb dues dècimes de superàvit, en lloc d’un dèficit del 0% previst inicialment. En el cas de Terrassa, aquestes dècimes de diferència es tradueixen en una reducció de la despesa de 500.000 euros, segons va fer públic la primera tinenta d’alcalde i regidora dels Serveis Econòmics, Maite Balcells, en el darrer ple municipal.
En l’àmbit estatal, la reducció de la despesa dels ajuntaments és de 2.924 milions d’euros. Només a Barcelona, l’impacte serà de poc més de 100 milions d’euros.
El Senat ha rebutjat per segona vegada els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic per al conjunt de les administracions públiques per al període 2024-2026. Era el pas previ a l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat, que finalment el president Pedro Sánchez va descartar després de l’anunci electoral a Catalunya.
Ara, els municipis han aixecat la veu d’alarma pel que consideren un cop més a les finances de l’administració més propera al ciutadà.
La Federació de Municipis de Catalunya ha denunciat que els ajuntaments tornen a ser els grans perjudicats en l’assignació de recursos entre les administracions estatals. De fet, els ens locals són l’única administració a la qual no es permet generar dèficit. Tant l’administració de l’Estat com les comunitats autònomes poden gastar més del que tenen.
A Terrassa, Maise Balcells va denunciar que la decisió del Senat “ofega els ajuntaments”. El fet que Terrassa hagi de deixar sense gastar 500.000 euros “és un problema perquè els pressupostos del 2024 ja s’han aprovat amb bases més flexibles”.
Ona Martínez, la tinenta d’alcalde d’ERC encarregada de presentar la proposta de resolució al ple, va recordar que en aquest moment “és més necessari encara abordar la reforma de la Llei de Bases del Règim Local” per garantir un finançament més just per als Ajuntaments. Aquests fa dècades que reclamen un repartiment equitatiu del 33% per a cada administració de l’Estat.
