No ets de Terrassa si no saps que és la Mery. Aquest nom femení denominava el conjunt de l’escorredor i el pal de fregar, un invent que va revolucionar la forma de fer les tasques de la llar, i que va marcar a tota una generació.
La família Gunfaus demana des de l’agost del 2022 a la comissió del Nomenclàtor que inclogui el nom de Joan Gunfaus Navarro als carrers de la ciutat: “Va aportar al món l’escorredor de la galleda, quelcom amb un impacte directe a la vida de les persones; un invent que encara avui utilitzem en llars arreu del món”, expliquen els fills. Reivindiquen la importància del nom del seu pare a Terrassa i la necessitat de no oblidar a aquells terrassencs que van dedicar la seva vida a la ciutat.
La Mery: un abans i un després
L’inventor terrassenc Joan Gunfaus Navarro (1929-1989) va ser el creador de la Mery. A la dècada dels 50 el terrassenc va viatjar a països com els Estats Units, la meca de la innovació i el consum. Allà ja es començaven a buscar solucions per millorar la vida dels ciutadans, sobretot la domèstica, reservada exclusivament per les dones. Un dels productes que va veure deixava enrere la idea de fregar el terra de genolls, i tot gràcies a un pal.
Gunfaus va veure una oportunitat en aquest nou concepte, “el sistema que va veure no estava bé, perquè les dones encara havien d’escórrer l’aigua del pal de fregar amb les mans”, explica la filla de l’inventor, Isabel Gunfaus. Recorda com el seu pare feia proves amb un colador: “Va intentar ajustar la seva idea, intentant donar-li la màxima comoditat, i va treballar fins a patentar-la el 1959 sota el nom de Mery”.
Gunfaus va fer viatges per tot el país, de botiga en botiga mostrant la Mery i el seu funcionament. “En aquella època a la gent li costava canviar la forma de fer les coses, però quan van veure els beneficis que donava la Mery, va ser fàcil introduir-la al mercat”, explica la filla de l’inventor. Així va ser com Gunfaus va portar el seu producte al mercat nacional.
Però la inquietud de Gunfaus anava més enllà. En la seva faceta com empresari va gestionar negocis emblemàtics. Era propietari d’una innovadora botiga de so i televisió amb escolta presencial de discs al carrer Gutenberg, la Sonytel. També va posar en marxa un dels primers parcs de lleure familiar de la comarca, el SportCenter.
Ambaixador terrassenc
La importància de Gunfaus va anar molt més enllà de la Mery, i és que era un ambaixador de la ciutat. Va dedicar part de la seva vida a Terrassa. Va ser tinent d’alcalde d’Esports, membre de la Junta Directiva del Club de Futbol Terrassa, i va formar part del Ple de la Càmera de Comerç, de la Cecot i d’altres entitats.
La família destaca que el patriarca tenia “molta vocació de servei, era generós i molt amic de tothom, amb el cor i el cap sempre amb Terrassa”. Creuen que Gunfaus, igual que altres noms propis de l’època, “van treballar tota la vida per la ciutat, no mereixen ser oblidats”.
Insisteixen al Nomenclàtor per afegir el nom de Joan Gunfaus als carrers de la ciutat no només per donar reconeixement a la seva labor, sinó perquè “les noves generacions tindrien l’oportunitat de saber que a la seva ciutat hi va haver persones conegudes internacionalment”.
Altres propostes de noms
A les xarxes socials els usuaris han deixat idees de noms per propers carrers de la ciutat:
Concha García Campoy
La periodista terrassenca va comptar amb una gran trajectòria als mitjans de comunicació nacionals, tant a la ràdio com a la televisió. Va guanyar tres premis Antena d’Or, dos Micròfons d’Or i dos premis Ondas. Va morir al 2013 amb 54 anys.
Joan Ciurana Eixarch, “Matraca”
La seva característica barba llarga el va fer reconegut a la ciutat. L’artista polifacètic pintava sobre les seves idees, feia homenatges i denunciava fets que li semblaven injustos. Era fàcil trobar-lo pel centre de la ciutat saltant, ballant i relacionant-se amb els vianants.
Floreal Soriguera
El pintor i activista conegut com “El Suri” va morir el passat 2023. Va ser Capgròs de l’any 1992 i va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat el 1995. És considerat un dels grans artistes terrassencs del darrer segle.
La “Molinillos”
Un dels personatges més característics de la ciutat. Una dona que feia molinets de vent amb un tros de paper, una branca d’un arbre i un filferro. El seu xiulet característic cridava l’atenció als carrers. Era potser una de les dones més conegudes de la ciutat.
Artur Travesa
Va presidir la UD Les Fonts durant més de 54 anys, i era considerat el president més longeu de Catalunya. Ell va ser un dels fundadors del club i el va veure créixer fins a la inauguració del seu propi camp de futbol, que porta el seu nom.
Carrer del Viandox
Un dels grans mites de la ciutat, i és que no és un producte terrassenc. Aquesta salsa de carn és en realitat d’origen alemany. Això sí, és difícil trobar-la fora de la nostra ciutat.
Carrer del Dàcar
Un pastisset arrodonit de pa de pessic cobert amb llimadures de xocolata i coronat amb una cirereta vermella. Un postre 100% terrassenc.
Terrassa FC 1906
La històrica entitat esportiva és un emblema de la ciutat. Actualment juga a la Segona Federació.
